Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
Hi ha coses que se saben i altres que es desconeixen. Una d’elles és que el líder del juantxisme reusenc –i per extensió també mundial- va estar treballant a Altafulla poc abans d’aconseguir entrar a l’ajuntament de la capital del Baix Camp com a regidor de la CORI, el partit que havia creat anys abans. L’Ariel Santamaria, que a més de juantxi reconeix que va decidir dedicar-se a la política perquè així li va demanar l’esperit del propi Elvis Presley, va ser carter altafullenc l’any 2005. La seva relació amb Altafulla no és només epistolar perquè durant una època va ser assidu dels concerts del Faristol i, curiosament, perquè molt abans de tot això de la música i el juantxisme, ja estiuejava a Altafulla amb els seus pares.
L’Ariel va ser regidor a Reus entre els anys 2007 i 2011. La seva estada a la casa gran reusenca, com també els seus inicis i evolució en el món de la música, formen part del seu llibre de memòries publicat per La Banya Edicions l’any 2018. Allí no parla de tot però si que ho fa a l’entrevista que li hem fet i que llegireu a continuació.
L’Ariel a Altafulla, fa pocs dies, per respondre la nostra entrevista.
Ariel, quins records en tens de la teva etapa laboral de Correus al municipi d’Altafulla?
Tinc uns records molt agradables i especialment de percebre Altafulla com un poble molt acollidor. Sobretot la part del centre i algunes urbanitzacions de xalets properes al mar o al passeig marítim tan maco que hi ha. Em venen al cap moltes persones amables i molts racons plens de bellesa.
Tot això va ser a meitats de la dècada dels anys dos mil. Què hi feies exactament a Correus en aquells anys?
Repartia certificats de tot tipus, des de paquets fins a notificacions en moto o caminant. Allò era cap al mes de desembre del 2005 i hi vaig estar fins la Setmana Santa del 2006. Hi vaig treballar a modus de reforç els dies de cada dia per la tarda i algun dissabte pel matí. Pagaven hores extres, és clar. D’aquella època, repartint cartes per les cases, en recordo sobretot el tracte amable i directe amb la gent d’aquest poble tan tranquil i acollidor.
A tu sempre et passen coses i tens vivències especials. Explica’ns alguna anècdota o fet que et succeís?
Recordo que mai havia repartit cartes per un lloc cèntric tan bonic i tan bucòlic com el municipi d’Altafulla, segons el meu punt de vista. També vaig repartir en una zona de xalets properes a la platja, on deien que hi estiuejava el director de cinema Bigas Luna…em sembla que es deia el camí de les Bruixes o quelcom semblant. He d’admetre que el nom em va impressionar.
A més de treballar-hi, Altafulla l’has viscuts d’altres maneres i ara parlo de l’oci. M’han dit que vas ser, durant una temporada, un assidu al Faristol…
Sí, a finals dels anys vuitanta i a principis dels noranta. Com que aleshores a Reus no hi havia res per anar de festa (a diferència d’ara), recordo haver anat al Faristol a sopar amb els amics, abans d’anar-nos a la discoteca Arcus, per exemple.
Una vegada durant un sopar d’alumnes i professors del Mas Carandell de Reus, em vaig posar a improvisar una sessió de blues amb un dels professors que tocava la guitarra. Això devia succeir pel maig del 1989 o així. Com que anava força bolinga, ho vaig fer força bé. Aquesta devia ser de les primeres vegades que vaig pujar a dalt d’un escenari a cantar.
Si mirem encara més enrere, cap a la teva infància, ja venies a Altafulla de petit, quan tota la família veníeu des de Reus a fer dia de platja, oi?
Sí, amb els meus pares i mon germà Joel de ben petits hi vam venir unes quantes vegades per la qualitat de les platges. Més endavant quan els meus pares es van comprar un apartament a Salou, ja no ens vam moure tant.
Què en penses de com està ara el poble? Què t’agrada més?
Ara mateix, Altafulla està molt maco i endreçat. Tots els pobles han millorat molt urbanísticament durant aquests darrers vint o trenta anys. El lloc que més m’agrada es la plaça de l’Ajuntament. Aquest indret, té com una energia especial que fa que t’hi quedis estona observant les cases antigues que hi ha pel voltant.
Moment de la presentació del seu llibre de Memòries, l’abril de 2018, al Centre de Lectura de Reus.
Parlem dels teus projectes musicals. Estàs en procés de gravació del teu nou disc que serà un doble CD amb 40 cançons. Quina feinada.
Sí, però ja fa anys que tenia ganes de fer una anada de l’olla d’aquest tipus. Es titularà “Cançons RTV” que vol dir de “Reus de Tota la Vida”. I és una mena d’homenatge musical a la meva ciutat. Sempre havia pensat fer un disc doble i conceptual tipus “Exile on main Street” dels Rolling Stones o “The Wall” de Pink Floyd. També tinc el “Dioptria” del Pau Riba com una referència. Tal com has dit, son quaranta cançons, vint per cada disc, un serà acústic, i l’altre elèctric. Ja porto un any i mig gravant-lo i el publicaré a finals d’aquest any o principis del següent.
Tindrà temàtica reusenca només o tocaràs altres àmbits i temes?
Aquesta vegada, sols tindrà temàtica reusenca. Es una mena d’homenatge musical que faig a la meva ciutat de Reus. Es com un llibre de postals, farcit de cançons enlloc de fotografies. Hi ha cançons dedicades a trets característics de Reus, com el campanar, la Casa Navàs, o el Teatre Fortuny i altres temes, parlen de personatges populars i actuals.
A més és un disc molt coral perquè, a més dels músics que integren actualment la Banda del Dr Juantxi, com en Jordi Salvadó, en Xavier Cañisá i el Cristobal Luceno, hi ha un munt d’amics i coneguts de la escena musical reusenca, com en Xavier Macaya, en Toni Llort, l’Albert Galcerà, Gerard Marsal, l’Alex Zara i alguna sorpresa que veureu més endavant.
I la política, la tens ja aparcada del tot o de tant en tant penses en tornar-hi com en aquells anys de la CORI?
Ara mateix, m’has tocat la fibra sensible de debò, Òscar. La política de moment la tinc aparcada del tot i no crec que hi torni mai perquè aquells anys de la CORI per a mi van ser una veritable bogeria. Sort que era una mica més jove que ara perquè em vaig posar a dins d’uns embolics que Deu n’hi do.
Presa de posessió com a regidor de l’ajuntament de Reus, el 16 de juny de 2007.
El teu llibre de memòries, publicar el 2019, va ser tot un impacte a la ciutat de Reus i no va deixar a ningú indiferent. A més d’alguna forma, va portar-te de nou a primera línia de la societat. Perquè el vas fer el llibre i que n’has aprés com a experiència?
El llibre el vaig escriure perquè sempre he considerat que el que em va succeir fent el juantxi amb la política, era quelcom adient per narrar-ho en primera persona i divulgar-ho a qui ho volgués saber. Fins aleshores sols ho havia fet a nivell oral, però com que sempre m’he considerat com una mena d’escriptor frustrat, doncs vaig decidir dur-ho a terme a nivell escrit. A més, ja feia uns quants anys que molta gent de Reus i voltants em demanaven que publiqués unes memòries polítiques a l’estil Jordi Pujol. Com a experiència va ser molt esgotadora perquè malgrat que jo havia publicat anteriorment uns relats de ficció per internet, dur a terme un memoràndum on havies de barrejar records personals, notícies de premsa i actes municipals de tot el que vaig viure, va ser molt més complicat del que em pensava. També psicològicament em va afectar, perquè vaig tornar a reviure mentalment (i a través de malsons), tota aquella moguda on em vaig ficar temps enrere, plena de situacions surrealistes, alhora que perilloses i divertides.
