4 min.
image_pdfimage_print

La població estrangera resident a Catalunya és d’1.361.981 persones a 1 de gener de 2023 i representa el 17,2% de la població catalana. El nombre d’estrangers ha augmentat en 126.309 persones en relació amb un any enrere, un increment interanual del 10,2%. L’augment de la població estrangera s’ha reflectit a totes les comarques catalanes, especialment a la Cerdanya (16,2%), el Ripollès (15,2%), la Garrotxa i el Barcelonès (13,2%, totes dues), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Les variacions en el nombre d’estrangers no només estan afectades per la intensitat dels fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l’evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d’aquesta població. L’any 2022, 48.901 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 40,5% dels quals eren originaris de l’Àfrica i el 26,1%, d’Amèrica del Sud.

Les proporcions més elevades de població estrangera es registren a les comarques de la Segarra (28,8%), l’Alt Empordà (25,4%), el Barcelonès (22,6%), la Selva (21,7%), el Pla d’Urgell (21,3%) i el Baix Empordà (21,3%). Per contra, les proporcions més baixes de població estrangera es troben a les comarques del Vallès Oriental (10,0%), l’Anoia (10,1%), el Moianès (10,1%), el Pallars Sobirà (10,7%) i el Berguedà (10,9%).

La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a l’origen i està representada per més de 170 nacionalitats. L’apartat de l’ampliació de resultats de la població estrangera del web de l’Idescat permet veure la diferent distribució de les nacionalitats en el territori i la diversitat de les estructures, per sexe i edat.

La població marroquina és la nacionalitat estrangera més nombrosa al conjunt de Catalunya (234.054 persones, que representen el 17,2% de la població estrangera). Respecte al total de població estrangera de cada comarca, la població marroquina té més pes a les comarques de l’Alt Penedès (41,5%), l’Anoia (40,6%) i el Bages (39,2%). En canvi, té menys pes a la Terra Alta (5,3%), el Barcelonès (5,8%) i el Moianès (5,9%). La població marroquina té una proporció d’homes més elevada que de dones (56,8% i 43,2%, respectivament) i destaca per una elevada proporció de població jove (20,2% de persones de 0 a 15 anys). També, igual que passa amb la majoria de nacionalitats estrangeres, té una proporció de població de 65 o més anys molt inferior a la del conjunt de la població resident (3,7% i 19,4%, respectivament).

La segona nacionalitat amb més presència a Catalunya és la romanesa (86.751 persones, que representen el 6,4% de la població estrangera). A les comarques de l’interior i del sud de Catalunya és on té un pes més important respecte del total de la població estrangera i les proporcions més elevades són a la Terra Alta (49,3%) i a les Garrigues (35,4%). La proporció de dones (51,1%) és superior a la d’homes (48,9%). Pel que fa a les edats, el grup de població jove (16,9%) té un pes lleugerament superior al de la mitjana (15,2%) i el grup de 65 o més anys només representa el 3,1%.

La tercera nacionalitat amb més presència al total de Catalunya és la italiana (80.808 persones, que representen el 5,9% del total d’estrangers). El major pes de la població italiana respecte del total de població estrangera es localitza fonamentalment al Barcelonès i al Garraf (9,2%, totes dues). La proporció d’homes (53,9%) és més elevada que la de dones (46,1%). La piràmide demogràfica de la població italiana resident a Catalunya mostra una proporció molt baixa de població jove (9,9%) i també del grup de majors de 65 anys (6,4%).

La població estrangera als municipis

La presència d’estrangers està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts d’estrangers són els de més d’1.000.000 d’habitants (23,2%), els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (18,6%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (16,4%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos d’estrangers són els municipis de fins a 500 habitants (9,1%), els de 2.001 a 5.000 habitants (11,7%) i els de 501 a 2.000 habitants (11,8%).

A Catalunya hi ha 46 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. D’aquests, destaquen Guissona (52,7%), Castelló d’Empúries (44,9%), la Portella (39,8%), Lloret de Mar (38,8%) i Salt (37,8%).

La població ucraïnesa resident a Catalunya

L’any 2023 resideixen a Catalunya 40.615 persones de nacionalitat ucraïnesa (16.116 homes i 24.499 dones). Per comarques, el major nombre es registra al Barcelonès (10.139), seguit de la Selva (3.534), el Vallès Occidental (2.589), el Baix Llobregat (2.485) i el Maresme (1.972). Per municipis Barcelona concentra el major nombre de residents ucraïnesos (7.866), seguit de Lloret de Mar (2.298), Guissona (1.154) i Badalona (1.028). La població d’Ucraïna representa el 3,0% del total d’estrangers residents a Catalunya, mentre que a la comarca de la Segarra 1 de cada 5 residents estrangers és ucraïnès (21,1%).

La població estrangera al conjunt de Catalunya

La població d’origen europeu és la més nombrosa a Catalunya, a 1 de gener de 2023, i representa gairebé un terç de la població estrangera resident a Catalunya (31,5%), de la qual el 22,2% és de la Unió Europea i el 9,3%, de la resta d’Europa. El segon lloc correspon a la població americana (30,8%), seguida per l’africana (23,9%) i l’asiàtica (13,7%).

En relació amb l’any anterior, si es considera la població estrangera segons el continent d’origen, la població americana és la que augmenta més, tant en termes absoluts (68.914 persones) com en termes relatius (19,6%). La segueix la població europea, amb un augment de 38.789 persones, el 9,9%. Els europeus comunitaris augmenten en 13.648 persones (4,7%) i els de la resta d’Europa en 25.141 persones (24,7%). La població estrangera d’Àfrica augmenta en 9.598 persones (3,0%), la d’Àsia en 8.813 persones (5,0%) i la d’Oceania en 145 persones (15,2%).

Per nacionalitats, destaquen pels increments la població originària de Colòmbia (22.801), d’Ucraïna (17.581), de Perú (10.897), d’Hondures (8.025) i de Veneçuela (7.403). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les de Bolívia (1.004) i el Regne Unit (235).