El rebuig per part dels propietaris a fer les obres de reforma que situarien aquests immobles de nou al mercat immobiliari, és un dels motius que porten a tenir tants pisos buits.
Creix el nombre d’habitatges buits a tota Espanya i augmenta el preu per metre quadrat sense parar, generant una situació que fa impossible a milers de persones accedir a la compra de la seva primera casa. Aquestes són les principals conclusions de les dades més recents publicades per l’Instituto Nacional de Estadística (INE); el Índice de Precios de Vivienda (IPV) i les principals plataformes i societats de taxació del mercat immobiliari.
Segons totes aquestes dades, actualment a Altafulla hi ha un total de 4.851 habitatges construïts dels quals 367 estan buits, el que suposa un 7,57€. Es considera un habitatge buit aquell que no té contracte de subministrament elèctric o si té un contracte però el consum total registrat anual és menor al que té un habitatge que s’ocupa durant quinze dies en un any.
La dada d’Altafulla és molt semblant a la de Torredembarra on hi ha un 7,55 % d’habitatges buits (1.099 sobre 14.963) però queda llunyana de ciutats i pobles on el número de cases sense utilitzar és més alt: el Catllar (10,42 %), Roda de Berà (12,68 %), el Creixell (12,15 %) o Tarragona ciutat (12,35 % que són 8.298 habitatges tancats). A Catalunya la xifra d’habitatges buits passa dels 418.000 i a tot l’Estat supera els 3,4 milions.
Els motius pels quals els habitatges esmentats no tenen cap ús són ben diversos. Els analistes apunten, entre altres, el rebuig per part dels propietaris a fer les obres de reforma que situarien aquests immobles de nou al mercat immobiliari o la por a trobar inquilins no desitjables i tenir problemes de morositat. Altres motius són que l’habitatge en qüestió s’ha heretat i els hereus no es posen d’acord amb què fer amb aquell pis; o també la mort dels propietaris que no tenien descendència i han deixat l’habitatge sense possibilitats futures. Sigui com sigui, es calcula que un 4% dels propietaris espanyols, un 5% si ens centrem a Catalunya, tenen en propietat alguna casa o pis buit.
Mapa del preu per m2 dels habitatges. En color taronja, els tres municipis més cars de la província: Altafulla, Salou i Cambrils.
El preu del metre quadrat, l’altre gran problema
Si parlem dels preus dels habitatges, en alça constant arreu d’Espanya que és un dels mercats immobiliaris més inflacionistes d’Europa, Altafulla és el municipi de la província de Tarragona amb el preu de l’habitatge més car, 1.767 euros per m2. La xifra és realment molt alta si es compara amb municipis que podrien estar més per sobre atesa la seva rellevància com el cas de la ciutat de Tarragona (1.394 € m/2) o Reus (1.026 € m/2) o municipis veïns com Torredembarra (1.485 € m/2). Altafulla supera fins i tot els municipis costaners més populars on, en aquest cas, les dades són ja molt similars: Cambrils (1.738 € m/2) o Salou (1.760 € m/2).
Si parlem del preu del metre quadrat de lloguer, partint de la base que a la província de Tarragona la mitjana és de 7,54 € per m/2, el municipi d’Altafulla sobrepassa bastant la mitjana amb 9,04 € m/2.
Les dades esmentades en aquest article poden tenir moltes visions. Una d’elles és que la popular despoblació que es produeix arreu de l’Estat, que a nivell estatal es coneix com a “España vaciada”, no té sempre a veure amb la fugida dels petits municipis cap a les grans ciutats. La ubicació geogràfica hi té molt a veure i, en casos com els d’Altafulla, posa de manifest que certs territoris tenen possibilitats sobretot quan són costaners, viuen dels sectors turisme i serveis, són segones residències de grans ciutats com Barcelona i estan situats al costat de ciutats grans com Tarragona.
Per als qui pensaven comprar-se un habitatge aviat, les coses no pinten massa bé. Es calcula que al llarg d’aquest any i el proper, la compravenda d’immobles a Espanya caurà un 26% degut a l’augment dels tipus i a l’alça inflacionista que han provocat una pèrdua del poder adquisitiu de les llars. Previsiblement, el preu de l’habitatge de segona mà seguirà creixent, atès que el primer trimestre d’enguany s’ha tancat amb un augment del 9%, i el de l’habitatge nou també seguirà pujant pels costos de construcció i dels materials, a més de la poca oferta existent comparada amb la forta demanda que hi ha. Per curiós que sembli, al nostre país encara hi ha “gent sense casa” i “cases sense gent”.
