6 min.

Entrevista realitzada per Sara de Rivas Rull

Altafulla és el poble dels somnis per a molts catalans. Una vila costanera d’estiueig, un paratge idíl·lic per escapar de la ciutat; un indret ple d’encant, natura i calma. A la sèrie dirigida per Marc Comabella i Mireia Ferré, dos joves bagencs, se’ns presenta el nostre poble tal i com el veuen tots aquells que hi estiuegen. A “Altafulla – la sèrie” els nostres carrers i espais, la nostra llar, són escenari d’un entramat emocionant que tracta temes quotidians d’una manera profunda i introspectiva.

Des d’Altafulles hem volgut parlar amb el director d’”Altafulla – la sèrie” per conèixer com ha estat el procés de rodatge i producció a la nostra localitat i per descobrir què té Altafulla que ha cridat tant l’atenció d’en Marc Comabella.

A més, us recordem que el proper 3 de gener, al gimnàs de l’escola La Portalada, s’estrena el projecte d’aquests dos joves bagencs.

Foto del codirector de la sèrie, Marc Comabella.

Si no m’equivoco, la Mireia i tu sou de Manresa. Em podries dir què us va portar a fer una sèrie basada i rodada a Altafulla?

Sí, la Mireia és de Manresa, tot i que ara viu a Barcelona, i jo concretament soc de Balsareny, un poble petit situat a 15 km de la capital del Bages. Un cop vam tenir la fase de preproducció totalment encarrilada: idea original, sinopsi, argument, guions, etc… necessitàvem trobar una localitat que s’adaptés el màxim possible a allò que estàvem cercant i que, al mateix temps, el guió requeria. Teníem diversos noms sobre la taula, un dels quals Altafulla, recordo que el va proposar la Mireia, ja que és on ella estiueja habitualment. Al cap d’uns dies ja ens desplaçàvem fins al vostre municipi amb dos fotògrafs per veure si ens podia encaixar definitivament i sí, vam tornar al Bages tenint ben clar que Altafulla seria l’escenari exterior principal del nostre projecte.

Què creieu que té d’especial Altafulla per ser el protagonista de la vostra producció?

Encant, natura, bellesa, vitalitat… molts substantius amb connotacions positives. Especialment hem treballat a la primera línia de mar, platja i penya-segats i també al casc antic, intentant captar l’essència del vostre municipi fins a les entranyes i vinculant-la amb els simbolismes més rebuscats de la nostra història. Vull destacar un moment màgic que teniu i que he pogut gaudir uns quants dies gràcies als rodatges, la posta de sol… sense paraules.

Josep Maria Farizo i Maria Josep Cors, dels dels actors de la sèrie

De què tracta “Altafulla”?

“Altafulla” és una obra que parla de la vida a peu de carrer alhora que aborda temes profunds i introspectius dels que des de sempre han fet girar les vides amb noms i cognoms. Secrets, mentides, sentiments, amistat… la recerca del jo, el joc de l’amor i els lligams més inesperats amb un fictici Sant Feliu, situat prou lluny per no compartir veïnatge, prou a prop per poder estirar els fils connectors. Tot plegat, prepara una entrada a la setmana Nadalenca que marcarà per bé o per mal un punt d’inflexió en les vides de tots els personatges.

Quantes persones esteu darrere del projecte? És a dir, quanta gent sou a l’equip que ha aconseguit que la sèrie sigui una realitat?

Des de l’inici i fins a dia d’avui, pel projecte hi han passat més de 200 persones, que d’una manera o altra hi han aportat el seu granet de sorra; comptant figuració, col·laboradors, etc. L’equip de treball habitual/diari amb una participació més recurrent volta entre uns 70-80 integrants.

Ha participat algú del poble en tot el procés d’elaboració de la sèrie?

Sí, diversos veïns. Especialment hi han participat cedint-nos espais particulars: cases, bars… que des de producció se’ls havien sol·licitat per tal de poder vincular tots els exteriors de les llars dels nostres personatges. D’altres altafullencs van participar-hi com a figuració i lògicament també l’ajuntament del municipi hi ha col·laborat, on vull destacar la implicació de la regidora Gemma Maymó, també vam comptar amb la presència de la policia local durant els rodatges, etc.

L’actriu Montserrat Sabala en una de les escenes que interpreta.

Pel que fa als actors i les actrius, hi ha algú que sigui d’Altafulla? Vau valorar en algun moment de fer un càsting obert per a la gent del poble? Per què?

No, els actors de repartiment tots són de la Catalunya Central. La veritat és que no, sobretot per un tema de viabilitat, és un projecte en el que hem treballat sota els mínims dels mínims inimaginables en quant a pressupost. Durant la setmana es duien a terme almenys un parell d’assajos en un local del Bages, de les escenes que es rodarien a finals de setmana (divendres-dissabte-diumenge) i això hagués suposat desplaçaments importants i continus per aquests actors que des de l’equip, francament, no haguéssim pogut subvencionar.

Quant heu trigat en rodar i produir els quatre capítols que composen la sèrie?

El rodatge es va dur a terme durant vuit mesos ininterromputs l’any 2016. Econòmicament el vam poder superar, però al finalitzar-lo ens vam quedar sense pressupost per tirar endavant una postproducció professional, que és el que requeria un projecte d’aquestes característiques. Ha calgut cercar noves partides per endinsar-se en aquesta última etapa decisiva d’edició que finalment vam poder iniciar al gener d’aquest 2020, quatre anys després.

Cartell principal de la sèrie “Altafulla” que s’estrenarà el proper 3 de gener.

Tota la producció ha estat rodada a Altafulla o hi apareixen altres escenaris?

Tal i com he anat comentant, la major part de l’equip és de la Catalunya Central i per la facilitat general, els interiors i els escenaris del fictici Sant Feliu s’han enregistrat al cor de Catalunya. Hem rodat a Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Balsareny, Artés, Navàs, Súria, Puig-reig, Berga, Barcelona…

Si haguessis de definir amb una sola frase la sèrie, quina seria?

Tot és possible, fins i tot allò aparentment impossible.

Degut a mesures de seguretat, us heu vist obligats a canviar les dates d’estrena. Finalment, quin dia s’estrena “Altafulla: tot és possible”?

Fa por respondre aquesta pregunta, perquè cap data t’assegura res dins d’aquest panorama tan incert en el que estem vivint. Els canvis apareixen d’un dia a l’altre i això produeix molta inestabilitat general; no obstant, si tot va bé, la nostra intenció és presentar-la al vostre municipi diumenge dia 3 de gener a les 17:30h, a la Portalada; amb la presència de l’equip, alguns dels actors i la reconeguda reportera i actriu Elisabet Carnicé que durà el fil conductor de l’acte.

Què t’ha suposat a tu personalment, com a màxim responsable de tot el procés, aquesta experiència? On has gaudit més i on has trobat més dificultats?

Sens dubte un aprenentatge constant a tots nivells: especialment de coneixement, de formació, però també d’altres més personals i emocionals. És la meva opera prima com a director d’un projecte audiovisual i l’aposta no era senzilla. Una de les coses que més m’honra és haver-ho assolit amb un equip decidit, unit fins a l’últim moment, malgrat totes les controvèrsies, i on el final ni els diners ni cap altre condicionant han pogut trencar dos conceptes que vaig demanar i recalcar des del primer dia “confiança” i “compromís”. Hi ha una allau de records i anècdotes de tots colors al llarg de tants anys, és difícil destacar-ne alguns. Probablement he gaudit més en els rodatges perquè sóc molt dinàmic i m’agrada el contacte amb la gent i l’adrenalina que de per si desprèn un rodatge, però cada etapa té la seva màgia particular.

Ara mateix, estàs treballant en algun altre projecte?

M’han fet propostes interessants a nivell audiovisual i tenia en peu un muntatge escènic del clàssic “Cafè de la Marina” de J. M de Sagarra en format musical. Tot i així, ha sigut un any molt difícil per tirar endavant amb l’art i la cultura en general. L’11 de desembre s’estrena en 25 cinemes de Catalunya la pel·lícula “Terra de Telers”, amb la participació de TV3, on tinc el plaer d’interpretar en Ton Sorribes, un petit personatge secundari molt interessant. La pel·lícula és candidata als Premis Gaudí d’enguany.

 

Si voleu veure’n alguns fragments, aquí teniu un breu avanç: