18 min.

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Els éssers humans també mudem la pell, tot i que metafòricament, cada cop que decidim canviar d’aires i, conseqüentment, de paisatge, poble i país. Sense anar més lluny, qui els parla té clar que es jubilarà a Itàlia però ara toca centrar-nos en la protagonista d’aquesta història que va saltar a un lloc més llunyà, molt més llunyà.

L’Amèlia (esquerra) i la seva amiga i sòcia Ellen, al Cap Reinga, el punt més al nord de tota Nova Zelanda i espai i on, espiritualment, els Māori venen a passar els últims moments en aquest món abans que els esperits volin de tornada al lloc d’on van venir, a Hawaiki.

L’Amèlia Homs va néixer a Manresa però és una coneixedora a fons de les nostres comarques. S’estima molt la ciutat de Reus, sent passió per altres indrets com Tarragona, Mont-roig del Camp o Cambrils, però on ve cada any a passar uns dies de vacances és a Altafulla, el seu petit paradís. I no ve d’a prop… perquè l’Amèlia va optar per refer la seva vida i plantar arrels a Nova Zelanda. Allí viu, creix i treballa a l’única agència catalana de viatges d’aquell país que sempre ens ha semblat tant llunyà.

No sé si la frase “de Madrid al cielo” és certa però, havent parlat amb l’Amèlia, tinc clar que “de Nova Zelanda al món” si que és real i ben bella. Si aneu a Nova Zelanda pregunteu per l’Amèlia. Abans, però, què us sembla si la coneixem molt més a fons tot llegint aquesta entrevista i mirant la gran selecció de fotos que ens ha regalat? Som-hi.

Amèlia, què hi fa una catalana de Manresa i amant d’Altafulla a Nova Zelanda? Quan hi arribes, com i perquè?

Doncs des de fa 17 anys, visc a Aotearoa participant d’aquesta societat fascinant i recorrent el país constantment mentre aprenc i gaudeixo d’uns paisatges espectaculars, com és possible fer una vida més justa per a tots els diferents grups que construïm aquest país. Tan allunyada de la forma de fer mediterrània, i molt influïda evidentment per la cultura Māori. El meu afany de compartir aquestes meravelles, que no podia quedar-me només per a mi, fa que juntament amb la meva sòcia Ellen Yule, qui ja havia fundat la nostra empresa 2WAYS Tours al 2002, organitzi viatges únics i personalitzats arreu del país, cursos d’anglès, i altres disciplines com cursos d’enologia, gastronomia, fotografia, joieria, surf, etc.. per als nostres clients catalans i d’arreu del món de parla hispana i xinesa.

Els Llacs de blau intens davant el Aoraki-Mt Cook, la muntanya més alta de tota Austalàsia. Aquesta zona està declarada Nit patrimoni de la Humanitat.

A banda de moltes tasques de voluntariat arreu del país, la majoria de caire medi ambiental, estic molt en contacte amb les comunitats Māori i aprenc des de teixits, medecina indígena, la llengua, clar està i música. Visc aquí amb la visió i propòsit de construir lligams, donar la possibilitat als nostres clients de viure realment Nova Zelanda des de dins, amb tots els contactes que hem fet durant tants anys perquè puguin sentir-se a casa, una casa als antípodes. I realment tothom deixa una part del seu cor per sempre a Aotearoa.

Vaig arribar al 2004. Vaig sortir de Barcelona el 8 de març; després d’un viatge per tota Austràlia de gairebé 3 mesos fet uns anys abans, I vaig sentir que el país del costat (nosaltres els diem des de Nova Zelanda, la “nostra Illa” de l’oest J) sentia molta curiositat per un país on semblava que les dones eren respectades d’una forma contundent, oficialment i amb accions més reals; va ser a Nova Zelanda on es va reconèixer el vot per a les dones en eleccions generals per primer cop al món.

Em vaig quedar immediatament enamorada de la societat d’aquest país. Però jo crec que Nova Zelanda em va triar a mi. La veritat és que en el mateix moment de posar els peus a terra a l’aeroport de Christchurch, vaig sentir una força immensa que em va recórrer tot el cos. No va ser, però, un començament fàcil perquè no coneixia a ningú, el meu anglès era molt bàsic, començava la tardor i només disposava de 6 mesos d’estada al país segons el meu visat.

Què et va significar deixar-ho tot enrere i iniciar una nova vida a l’altra punta del món?

No he sentit mai que fos un trencament, sinó una forma natural de créixer, de fer salut, de cercar entorns millors, de continuar aprenent, compartint sempre amb els qui han volgut mantenir el contacte, les noves experiències. Crec que era el moment de seguir explorant altres formes de viure en altres societats, de fer fotos, d’escriure, de viure, d’escoltar, aprendre idiomes nous. No em va semblar que trencava en res. La meva sensació és de seguir teixint. He invertit moltíssim temps, estimació, energies i cuidant els meus contactes a Catalunya i arreu del món. Des d’aquí, ja fa 17 anys que faig skype amb els meus pares cada dia! La pandèmia ens ha agafat ja molt versats en això de les relacions virtuals i n’hem gaudit els beneficis tots aquests anys. Crec que la família que t’estima, les amigues i amics, són el més important del món, són les xarxes que ens sustenten. No triomfa qui és més fort, sinó qui té unes bones arrels, un xarxa de suport, que arribi fins on cal.

També és cert que torno cada any una o dues vegades. I que carrego les bateries amb les persones i els llocs que per a mi són part vital de qui soc. Com ara Altafulla. El meu secret pitjor guardat. Sempre, sempre, passejar per la platja d’Altafulla ha estat un luxe, sempre he sentit que era una privilegiada per haver conegut aquest lloc. He passat les vacances durant molts anys en diferents Hotels, apartaments i ara els meus pares ja fa anys que s’han apuntat a passar-les també, a l’Hotel Yola. És part de la nostra família.

Auckland, la ciutat de les veles. Com Altafulla l’esperit mariner és present. A finals de gener s’hi ha celebrat la regata més llarga del món i actualment s’hi fa l’única regata activa amb públic també: la Copa Amèrica.

A grans trets, quines diferències ens separen a nivell social, cultural…?

A nivell social jo crec que una diferencia en aquests moments que es fa molt palesa és el respecte i l’educació en general, el  com es tracta a tothom. La llibertat d’expressió, la seguretat als carrers, la confiança que hi ha en els polítics actuals, en les institucions, que no són ni de lluny perfectes, però si força transparents. La manca de corrupció institucionalitzada. És una societat que admet l’errada quan s’equivoca i sap demanar perdó. A Nova Zelanda mai et jutgen pels teus errors, admeten que tothom s’equivoca, que et mereixes una nova oportunitat; ara bé, el que no suporten i mai perdonen són les mentides. Que enganyis és considera fora de tots els camps admissibles.

Tenen un concepte de l’èxit molt “natural”. Si vius amb una mica, poc, més de lo bàsic i la teva família pot accedir a l’educació i la sanitat, tens un entorn on gaudir del temps lliure i fer esports, ets ric. Valoren la independència i la força individual però sempre estan treballant en grups, donant-se suport.

Sembla una contradicció però encara que són molt oberts per apropar-s’hi, no estableixen relacions d’amistat com ho fem nosaltres, des del cor. Els neozelandesos (els Māori són diferents, més com nosaltres) s’agrupen per desenvolupar projectes, amb una finalitat. Tenen un sentit purament pràctic de les relacions. És la meva experiència.

És una societat que evoluciona molt, molt ràpidament. Els canvis que arreu del món poden trigar decennis, aquí els veus fets realitat en 2-3 anys. Quan parlo dels neozelandesos, en general, em refereixo als descendents blancs dels colonitzadors, majoritàriament. Els trets socials en entorns Māori, hindú, dels pobles sud-americans, la gran quantitat de refugiats que viuen aquí d’arreu del món, mantenen les seves pròpies costums i valors. El sistema escolar, un dels més avançats del món i durant molts anys el nº 1 del rànquing mundial,  és cert que ajuda a equiparar i estendre comportaments majoritaris (blancs- occidentals, en definitiva neozelandesos). És molt interessant veure com constantment estan disposat a incorporar tot el que de valuós aporten altres cultures.

Una cultura i societat exempta de burocràcia innecessària. Si vols, pots fer-ho. Potser perquè compten d’entrada en la confiança que tu els deposites i te la tornen ajudant-te a fer realitat els teus projectes amb poca paperassa.

Encara ara mateix la societat de Nova Zelanda continua sent poc consumista. La Primera Ministra s’ha comprat fa unes setmanes una cadira pel seu despatx de segona mà i la va a anar a buscar ella mateixa, sense escorta, a casa del que la  tenia en venda en una d’aquestes pagines de transaccions de tu a tu.

La vida per els Kiwis (així ens diem els habitants de NZ) consisteix en fer la vida senzilla, sense ostentació de cap mena. Ningú presumeix ni de marques de cotxes, ni de joies, ni de models de troba, ni de tenir una cuina nova.

Els sous no són alts i la vida és cara si vols qualitat en els productes. Som un país petit que pot produir de tot el que és bàsic, però no en la varietat que ens volen acostumar a tenir disponible. El fet d’estar tan allunyats geogràficament també fa que rebre productes a la fi del món sigui més costos. Entraràs en un cafè i per la forma com van vestits mai sabràs si qui tens al teu costat és una multimilionària o una jubilada amb renda bàsica.

Es continua considerant què és millor treballar menys perquè treballin tots i perquè  evidentment puguis tenir temps d’anar a pescar, llegir a gust, fer surf, unes cerveses amb els amics a la terrassa o el jardí de casa, fer esport, estar amb la canalla, anar a passejar o fer pastissos a casa. El tenir feines de mitja jornada, si amb això en tens suficient per pagar les factures, és el que consideren un luxe. L’ambició és gaudir del temps, no de les compres.

La diferencia entre classes socials hi és, també hi ha atur (4.3%) i barris i pobles més humils que d’altres. Però veig que la situació econòmica de la persona no és el que l’acaba definint aquí a  Nova Zelanda. Es considera Nova Zelanda el país menys corrupte del món. I no és gens fàcil, perquè els països corruptes proven constantment de ficar les urpes a tot arreu.

Una de les diferències per a mi més grans és el concepte tan diferent sobre l’afectivitat, l’entorn familiar. La manca d’abraçades i petons, el fet de que als fills i filles se’ls inculqui que als 16 anys ja han de marxar de casa i anar a compartir casa amb altres adolescents.

Aquí es té el carnet de conduir amb 16 anys (a vegades amb 14!!) i estan fent campanya perquè també puguin votar en els properes Eleccions Generals.

És una societat que s’està fent, un país jove, i és molt conscient del poder que això ens dona. Decidir qui volem ser i cap on tirem. Hi ha confiança, hi ha respecte. Per exemple jo vaig obrir un dinar davant de més de 300 persones al Museu d’Auckland agraint, en català, l’oportunitat de treballar junts. Que et tinguin en compte, et recordin que el valor de la teva cultura suma, i ho facin públic és important.

En ple estiu la flora d’aquest país i els seus paisatges de muntanya són un espectacle.

Un dels trets diferencials, pel que coneixem del país, són els hàbits i formes de fer, les cerimònies diverses que hi ha. Com són aquests canvis? 

Com a cerimònies exclusives d’Aotearoa-Nova Zelanda tenim, enter moltes però potser aquesta és fonamental, les de la recepció i benvinguda. El “Pōwhiri” (es llegeix “poofiri”) dels Māori. Ja quan entres a l’aeroport internacional d’Auckland, i ja has tocat terra caminant cap a recollir el teu equipatge, se senten pels altaveus la crida, la veu d’una dona Māori donant-te la benvinguda. I has de passar per sota d’un dels seus arcs tallats  de fustes natives per que et puguis sentir “part de la terra” que t’acollirà a partir d’aquet moment. Espiritualment és molt important sentir-te acceptat, benvingut.

Al meu bloc hi tinc un article on parlo de l’inici d’aquesta cerimònia. És un moment que corprèn. Per la nuesa, intensitat i visceralitat de la veu humana i els seus significats. Podria explicar-te amb molta més profunditat i extensió, però és que no acabaria mai!!!! Si el voleu llegir, aneu AQUÍ

Aquesta espiritualitat és vital. També el record dels avantpassats, sempre, sempre es comença tot agraint als que han treballat en el camp que ens ocupi en la reunió, abans que nosaltres. I es diuen noms i cognoms i els territoris d’on venen. El sentint inclusiu del país. Les cerimònies de salutació, dels “petons Maori” els Hongi. Compartir l’aire, els pensaments positius, les eines que junts ens faran avançar.

Caminada sobre els volcans actius. Les zones geotèrmiques són ben vives.

Aquí a Nova Zelanda hi tens, al costat de la Ellen Yule, l’empresa 2Ways que és l’única empresa catalana de viatges del país. Com us neix la idea de tirar endavant aquesta iniciativa empresarial?

L’Ellen va crear aquesta empresa 2WAYS TOURS al 2002 per donar una alternativa extremadament honesta a moltes practiques fraudulentes que els estudiants internacionals patien en arribar de la Xina la nostre país.  És una història molt interesant la de l’Ellen!. Amb un títol d’Economista per la universitat de Beijing, va triar venir a viure a Nova Zelanda per tota la seva connotació ecològica i de protecció de l’entorn. Ella va estar durant dos anys treballant al Tibet amb comunitats indígenes protegint els antilops de la zona. Volia viure en un país que tingués uns valors ètics robustos i duradors, com Nova Zelanda.

Jo la vaig conèixer fent fotos en una recepció per a la Primer Ministre d’aleshores a Christchurch;  i quan em va parlar dels plans que proposava als estudiants internacionals vaig començar a pensar que tot això que jo estava descobrint i vivint eren experiències molt valuoses que “la meva gent”, a Catalunya segur valorarien i gaudiren.

Sí, som la primera i la única agencia de viatges amb guies oficials en català que vivim tot l’any al país. I que podem garantir un suport en temps real, 24/7 durant les estades dels nostres clients a Nova Zelanda.

Venen molts catalans a Nova Zelanda? Quina resposta heu tingut fins ara?

Sí que venen molts catalans, no tots amb 2WAYS Tours, clar. La resposta que tenim és fantàstica; no hauríem seguit fent aquestes propostes durant 17 anys si ningú hagués confiat el seu viatge a la nostra empresa. Ha passat famílies, que després han enviat als fills; joves que han enviat a buscar a les parelles per seguir fent un curs junts, grups d’esport, com el Reus Deportiu que van ser clients nostres i van guanyar el Campionat del Món de Patinatge artístic, per primer cop!, al 2012, grups de Golf, surfistes, etc. Tenim clients que han vingut dues i tres vegades, sempre organitzant el viatge amb nosaltres! Són viatges molt personalitzats, coneixem a les clientes i clients força bé per la forma que tenim de mantenir el contacte i de plantejar la preparació del viatge.

Fins i tot la Generalitat, en el seu Departament d’Ensenyament, pioner en tot el que és Formació del Professorat arreu del món, va enviar durant 3 estius seguits professorat d’anglès amb 2WAYS Tours per perfeccionar l’anglès i adquirir noves tècniques pedagògiques a Christchurch. El curs, dissenyat per 2WAYS Tours i aprovat per les universitats de Nova Zelanda, va tenir molt èxit i el professorat participant encara ho recorden com una oportunitat única. Des de la crisi del 2008 es van deixar d’oferir aquests cursos. Però, el mes passat, responent a la seva petició,  vàrem col·laborar fent dues sessions no presencials de tallers sobre els currículums de Nova Zelanda, que com deia la premsa catalana, hauran servit per incorporar algunes de les estratègies que els vàrem presentar. Construir ponts en les dues direccions i fer una societat més justa, connectada i activa pel bé de tot el món.

L’Amèlia, atenent als seus amics-clients en una de les visites que fa pet tot el país.

Feu viatges a mida, de manera que cada persona acaba fent allò que us havia proposat o el que vosaltres creieu que li pot agradar. Com prepareu el viatge particular de cada client?

Absolutament a mida. En 17 anys no he repetit mai cap viatge, cap itinerari; n’hauré fet més de 2000; cada persona, cada grup té un itinerari únic, responent als seus interessos i la seva forma de viatjar i el seu pressupost. I tots escrits, guiats i explicats en català, clar.

Seguim unes pautes que hem elaborat amb l’experiència de tant anys i tants recorreguts on els clients reflecteixen els trets dels viatge que els motiven, les seves preferències en allotjaments, activitats, temps que volen dedicar a cada aspecte del viatge, etc. És exclusiu de 2WAYS.

La majoria de clients porten una idea molt poc definida i es fien molt més del que els puguem suggerir.  És normal, no es veu igual el país des dels ulls de qui mai ha estat aquí, d’un catàleg per a tothom igual o fins i tot dels que han vingut en una època o amb un pressupost que no és el que el client necessita. I també des del punt de vista de les exigències que tenim com a professionals i guies oficials. Que és una garantia afegida; no ens dediquem a això per entretenir-nos, és una gran responsabilitat.

El primer de tot és conèixer-nos: totes dues parts decidim que volem treballar juntes, a vegades passa que la nostra empresa no és el que algú cercava i està bé dir que no; l’honestedat no sempre et fa milionària però et fa viure més a gust; no treballem per a persones que tenen altres finalitats que no siguin estudis o viatges o que tinguin una idea sobre el què significa venir a un país estranger sense mostrar el respecte degut. No és qüestió de diners, sinó d’entendre’ns i compartir escales de valors.

Quan hem aclarit els possibles dubtes inicials, els clients accedeixen a un espai de Consultes Privades. Els enviem els documents que esmentava abans, per conèixer al detall les seves preferències i desitjos. Quan ens el tornen emplenat els preparem 2 itineraris exclusius per a la seva consideració, que reben en els propers 14 dies. Se’ls estudien, i si en trien un d’ells el desenvolupem complertament i en unes altres 2 setmanes tenen a casa el document completíssim del seu viatge somiat a Nova Zelanda. I el següent pas, a banda de sorpreses que reben a casa que no puc desvetllar ara, que ocorren des de que els enviem l’Itinerari Complert fins que arriben a Nova Zelanda, és venir-los a rebre i donar-los la benvinguda en persona a l’aeroport, per l’Ellen i jo.

És un procés senzill pel client, perquè es tracta de trobar-nos, escoltar-los, posar tots els recursos i contactes que tenim a disposició seva i deixar el disseny final del recorregut en les mans de qui fa la seva feina amb professionalitat, amb molta estima; tenen la tranquil·litat absoluta de que farem un viatge insuperable a Nova Zelanda que mai oblidaran.

Aquesta família és un clar exemple dels clients de l’agència de l’Amèlia. En aquest cas, són els pares amb la filla i el seu company en una visita guiada pels voltants d’Auckland.

Quin perfil de client teniu? De quin punt de Catalunya arriben, perquè trien Nova Zelanda?

El perfil realment canvia cada dos o tres anys, la veritat. Però hi ha aquests tres grups ben definits:

Tenim des de germans d’entre 14-16 anys que venen a estudiar anglès amb famílies natives de Nova Zelanda, ja que els podem matricular en un institut del país on van a classe amb els nois i noies kiwis. Millor immersió impossible! És així perquè al vostre estiu a Altafulla és hivern a Nova Zelanda i les classes al juliol, agost i setembre estan obertes, és el tercer trimestre.

Parelles ja jubilades que volen millorar l’anglès perquè els fills o nets tenen parelles que el parlen i volen estar al dia! I són uns enamorats de la natura, un ingredient bàsic en tots els visitants d’aquest país.

El grup més nombrós són les parelles de professionals de 45-50 o més anys. Moltes vegades amb les filles i fills. I moltes d’aquestes parelles repeteixen en jubilar-se! Els fem programes de viatges molt interessants ja que volen que els fills i filles gaudeixin i tenir temps com a parella també. I fer cursos divertits de cuina, joieria, art o medecina indígena. Quan vens a Nova Zelanda un cop, vols tornar segur!

Com expliques al teu blog, vosaltres trobeu els llocs i els clients viuen els moments. És difícil aconseguir-ho?

Establir la connexió amb el client, la seva confiança, saber-lo escoltar és quelcom m’agrada molt. No sé si és fàcil o no; però el que sí és segur és que  m’hi esforço molt en “sentir” tot el que ‘expliquen en el document, emails i converses que tenim. Soc molt detallista així que poso molta atenció a qualsevol petició.

Viatjar per tot el país constantment revisant les rutes i cercant-ne de noves sempre, parlant amb els proveïdors, anant als Hotels amb Encant, o als B&B, conèixer de primera mà qui està al davant de cada negoci, saber si entenen el català o el castellà o com s’ho fan amb persones que no entenen l’anglès, si tenen en compte el que el nostre tipus de client busca i valora, fer activitats i valorar-les, és esgotador (i meravellós!) però imprescindible. I una despesa importantíssima en la que hem d’invertir constantment si volem estar al cap d’amunt dels viatges personalitzats. No ens deixem convèncer per cap negoci aquí a Nova Zelanda  si no el coneixem personalment. No estem de “vacances” al país, sinó fent la nostra feina: que tot estigui a punt, comprovat i que puguem transmetre amb claredat aquesta seguretat que el nostre client busca en els nostres viatges.

Aterratge sobre les glaceres del Alps del Sud. Arribar en helicòpter a aquest lloc verge, al cim del país és un dels records inesborrables.

Tenim entès que parles maori. Això és un grau més en la implicació i inclusió en un país on l’anglès és també la llengua oficial. I és també un pas més que evidencia que tens intenció de quedar-t’hi. Ens equivoquem?

Com diem en Māori: “Ko te reo te tuariki, Ko te reo te tōkuahurei, Ko te reo te ora”: la llengua és la meva personalitat, el meu tret que em fa única, la meva salut i vida. Com a catalana entenc perfectament el que significa conservar la meva pròpia llengua. No havia de fer menys.

Sí, em quedo mentre també em senti ben tractada i amb un projecte que enriqueixi aquet país i des de Catalunya valorin i trobin útil aquesta forma de viatjar per Nova Zelanda.

De tant en tant vas anant venint, un cop a l’any menys el 2020 pel tema del Covid. Sabem que t’agraden moltes les comarques de Tarragona però, és cert que t’apassiona Altafulla? Parla’ns de la teva relació amb Altafulla. Què et suposa venir aquí? Què significa per a tu aquest municipi?

Com et deia la principi Altafulla ha estat per a mi sempre com un lloc màgic, perfecte. La “meva mediterrània”. El duc al cor. Venia des de fa molts anys, vivint a Tarragona, amb la meva millor amiga, hi passàvem les millors hores a la platja, fent vermuts, a les nits concerts, sopars a la part de dalt (i els fabulosos pollastres a l’hora de dinar a la granja Sant Francesc! Tornar de la platja i seure allà és un somni!), les Festes, passejant fins al far de La Torre.

El delta del Gaià m’ha semblat sempre un luxe, un ecosistema fràgil però fascinant. I aquell trosset de platja és salvatge, o era. M’agradava molt com era de tranquil·la abans de la fal·lera constructora de fa uns 25 anys. Però era inevitable que aquest tresor comences a conèixer-se i la gent a voler-hi fer la seva vida tot l’any. Crec que tot i el que ha crescut és encara un lloc idíl·lic.

Els meus pares fa anys que venen a passar vacances, abans en apartaments i els darrers anys a l’Hotel Yola que és una de les seves joies més preuades per a mi. I jo els acompanyo cada setembre.

Si em diuen tanca els ulls i pensa que ets a un lloc meravellós a l’hemisferi nord, ves on em trobaries? a Altafulla. Sé que hi ha una Altafulla que recordo, estimo, enyoro a vegades i no existirà mai més, i que l‘actual també aporta molta vida, agafa el relleu i s’ajusta als moments actuals. L’horitzó és el mateix, el soroll de les ones i el vent, els colors i la pau al capvespre mai no han canviat.

Esperant a ser cridats per entrar en un Marae, casa de reunions Māori, durant una de les visites guiades exclusives que fan en català.

Quan vens a Catalunya, la teva terra originària i on tens part de les teves arrels, quins sentiments tens?

Els primers dies estic fora de joc. Tanta gent per tot arreu, pocs espais verds a les ciutats, sorolls i veus molt altes, cotxes massa ràpids, cap aparcament lliure, clàxons (a Nova Zelanda no es fan servir), converses pels carrers, diferent forma de vestir, em crida l’atenció la gent gran de Catalunya, els seus passejos, les xerrades als bars; de moment és un xoc les  abraçades i petons que rebo! Un tsunami d’emocions que m’arriba al cor i veig com aquells indicadors de carregadors de bateries com van pujant les barretes vermelles!! (somriu). M’omplo d’estimació. No hi ha res igual. Per no dir els aromes de les fleques, els plats cuinats per la mare, els vermuts amb els amigues i amics… converses, converses, arreglar el món! L’art mil·lenari pels carrers, les façanes que em parlen constantment, les places! Les places i els seus bancs, les fonts!

Necessito uns dies per agafar el ritme, les presses que hi ha aquí per tot, per anar pel carrer. Al cap d’unes 4 setmanes la veu de Nova Zelanda comença a fer-se més present, em preparo per la tornada. No em resisteixo, ho accepto i agraeixo l’oportunitat de gaudir de la riquesa de les dues cultures.

Et fa més mandra tornar allí quan ets aquí o venir aquí quan ets allí? Amb què et quedes: Catalunya o Nova Zelanda?

Sempre he sentit que l’enyorança és un luxe que vivint a Nova Zelanda no em puc permetre. Tothom va fent la seva vida sense mi, jo  haig de fer la meva amb la companyia que tingui en aquell moment.. Potser tinc una sensació de que les arrels les porto dins, independentment d’on sigui. Aquesta pandèmia ha confirmat el meu estil de vida: és dur viure amb els peus a un lloc i el cor a un altre, però t’hi acostumes i valores la teva pròpia riquesa. Gràcies a totes i tots els que m’ajuden a mantenir-me en contacte amb els meves terres.

Vinc a Catalunya a més a més cada any si guiem grups gastronòmics de clients neozelandesos, i de parla angles arreu del món, en les rutes que fem per Catalunya i també per la península. Així que mai deixaré de venir a Catalunya. No puc triar. Les visc les dues amb tots els inconvenients i els plaers.

Les fabuloses muntanyes “Remarcables” i el llac Wakatipu, que creix i decreix constantment com un batec de cor. Les llegendes Māori ho expliquen. A la vora hi ha el poble de Queenstown, capital mundial de l’Adrenalina.

Quina paraula maori t’agrada més i amb quina frase acabaries aquesta entrevista?

Oh! Que difícil! La llengua Māori té tants “taonga”, tresors. A vegades els sons o els lligams amb el que expressen són intensos i motles em desperten una curiositat infinita. I una estimació també.

Recordo la primera vegada que vaig veure escrita aquesta: MANA.

Per memoritzar-la vaig pensar en català, en paraules com sortidor, deu d’aigua fresca, en generositat, en calmar l’escassedat. Curiosament no vaig pensar en altres significats i em vaig fer por i tot: les meves connexions amb el te reo Māori semblaven que “vivien” al meu interior.

Mana, pels Māori és una qualitat molt especial. Tenir “mana” vol dir ser respectat, tenir força espiritual, saviesa, ser líder; i el més important de tot: ser humil. En anglès ho tradueixen moltes vegades per poder, influencia, superioritat. Però no s’ajusta amb els codis culturals dels Māori, certament.

El poder, en la cultura indígena de Nova Zelanda, és servir a la comunitat. Qui serveix bé, qui fa girar el grup endavant amb l’esforç i en benefici de tots els membres, aquesta persona té Mana. Ets una persona respectada, amb “mana” perquè t’ho has guanyat. Perquè el que saps no t’ho quedes per a tu, sinó que se’n beneficia la comunitat

El “mana” és un privilegi que no es pot comprar, ni té a veure amb les propietats materials, ni amb els títols acadèmics. I té com a component vital un ingredient molt complicat de posseir: humilitat.

Si tens curiositat i vols saber més sobre aquesta paraula en aquest article del meu bloc explico les 3 formes dels MANA pels Māori.

Acabaria aquesta entrevista dient-te: Vine a enamorar-te de Nova Zelanda. Els nostres viatges transformen els viatgers en amants.