Imatge aèria del Monestir de Poblet.
Els més interessats per la cultura, el patirmoni i la història ja sabreu que la Ruta del Cister és una expressió que identifica un territori concret format per les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell i els seus 65 municipis. El seu nom és perquè el patrimoni artístic i cultural de cadascuna d’aquestes comarques té en cada cas un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Els tres monestirs cistercencs són l’esquer de La Ruta del Cister però aquesta marca va més enllà dels monestirs, de la seva monumentalitat i sobrietat, ja que descobreix unes comarques amb tradicions pròpies i una riquesa de paisatges única. El visitant que hi arriba té al seu abast un territori ric en cultura, patrimoni, natura, vins i caves, festes i tradicions, artesania.
Avui us proposem una visita física a aquests tres espais monumentals a través d’un carnet que permet veure els tres monestirs esmentats per només 15 euros. L’entrada conjunta o carnet la podeu comprar a qualsevol dels tres monestirs i té una validesa de dos anys. També la podeu comprar AQUÍ
Així podreu descobrir tres meravelles que no es poden obviar en aquesta vida. A mode de tast, us proposem veure aquests vídeos:
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un impressionant conjunt arquitectònic que es troba entre els monestirs més grans d’Europa. Declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat, alberga una important comunitat monàstica que manté viva l’espiritualitat de l’indret.
El Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona és un espai únic on el pas de les hores es comparteix amb la comunitat religiosa femenina. Amb vuit-cents anys de presència monàstica ininterrompuda, és el tresor més desconegut i sorprenent de la Ruta del Cister.
I el Reial Monestir de Santes Creus ofereix uns espectaculars vitralls i tombes reials enmig de la puresa i de l’austeritat característica del Cister. Va acollir la primera comunitat monàstica de l’orde a Catalunya i va ser el lloc triat per reis i nobles per al seu repòs etern.
Per aportar més informació, us direm que l’Ordre del Cister sorgeix a finals del segle XI com a resposta a la deriva a què havien arribat moltes de les ordres monàstiques existents, cada cop més allunyades de la paraula de Déu i més preocupades a gaudir dels plaers terrenals. Es tractava, per als nous postulants, d’acostar-se a una vida molt més ascètica i espiritual que els apropés a la professada pels primers cristians.
Després d’un primer intent fracassat de fundar, per part de Roberto de Molesmes, una abadia que s’acostés més a la paraula de Déu, el 1098 acaba per originar l’Abadia de Citeaux, a la comuna francesa de Saint-Nicolas-lès- Cietaux, que acabarà actuant de casa mare de totes les altres i que, 900 anys més tard, segueix en actiu gràcies a una comunitat d’una trentena de monjos.
La nova Ordre del Cister professava una observança extrema de la Regla de Sant Benet i tenia com a màxim lema el conegut Ora et labora. És a dir, pregar i treballar. Durant el següent segle, la nova ordre es va expandir de forma exponencial i van començar a sorgir desenes de nous monestirs cistercencs per tot Europa. Primer per França. Però de seguida per tot el continent. Des del nord fins al sud, des d’occident fins a orient, l’ordre del Cister es va establir a la pràctica totalitat de les nacions europees de l’Edat Mitjana gràcies als 762 cenobis que es van arribar a fundar. Cadascuna de les grans abadies o monestirs cistercencs mare creaven una mena de monestirs subordinats. Alhora, aquests cenobis actuaven com a casa mare de nous monestirs formant, tot això, un sorprenent eixam de ramificacions que arribaven a tots els racons de la Cristiandat.
En aquest sentit, emergeix la figura de Bernat de Claravall, un dels monjos més importants de la història de l’Ordre del Cister i dinamitzador de la mateixa, que va arribar a fundar fins a 68 monestirs ell solet. El poder de l’ordre del Cister va augmentar de manera progressiva durant més de dos segles encara que el model va entrar en declivi a mitjan segle XIV. Després de moltes vicissituds, el Cister va ser fins i tot suprimit a moltes nacions europees com Anglaterra o Alemanya. Per no parlar de les confiscacions i desamortitzacions dutes a terme a França i Espanya durant els segles XVIII i XIX respectivament. Tot i això, malgrat les múltiples dificultats esdevingudes i les crisis vocacionals existents a Europa, són diversos els Monestirs del Cister que segueixen actius avui dia, testimonis d’un passat que, probablement, no torni mai.
