Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
La gent gran té cada cop més necessitats i, de fet, cada cop hi ha més persones en aquesta franja d’edat perquè l’envelliment de la població és una evidència. Els qui tenen més sort viuen amb els seus familiars a casa. Altres són cuidats a les residències però, com viuen aquells que no tenen descendents ni estan a residències? Com és el dia a dia d’una persona de la tercera edat que viu sola? Com porta aquesta soledat? Com afronta els problemes d’autonomia?
La Filomena (esquerra) i l’Anna (dreta) a la seu de Càrites a Altafulla.
Cal formular-se aquestes i moltes altres preguntes si volem entendre la realitat d’aquesta part de la població. De fet, Càrites té moltes de les respostes perquè ja ha fet aquest treball de camp i ha aplicat algunes mesures, traduïdes en programes concrets, per fer més amable la vida als més grans.
En aquesta entrevista que us compartim, conversarem amb l’Anna Royo, Tècnica en Gent Gran Càritas Diocesana Tarragona; i amb la Filomena Sánchez que és voluntària del programa Ara al Teu Costat a Altafulla.
Anna, quins objectius persegueix el programa d’acompanyament a la gent gran que esteu impulsant a Altafulla?
L’objectiu principal del programa Ara al teu Costat és millorar la qualitat de vida de la gent gran oferint-los suport, companyia, convivència i millora de l’autonomia personal.
Els objectius específics del programa són:
- Disminuir els sentiments de solitud i tristesa, en les persones grans, mitjançant la intervenció, l’afecte, el suport i acompanyament del voluntari.
- Detectar i evitar situacions de risc, i valorar la tramitació de serveis complementaris que facilitin la permanència de la persona gran dependent al domicili.
- Descarregar i donar suport a les famílies.
- Sensibilitzar a la població sobre la situació que pateixen les persones grans.
El programa dona resposta a una realitat social molt evident com és la soledat i en un sector de la població, el de la gent gran, cada cop més nombrós i feble. Quin és el perfil que s’aixopluga sota la vostra iniciativa?
Des del programa atenem persones majors de 65 anys, que pateixen sentiments de solitud, tristesa i/o amb manca de relacions familiars i/o socials. Aquestes normalment viuen soles o passen moltes hores soles i tenen una salut física delicada i a vegades una economia precària. Altrament, moltes de les persones grans no poden sortir soles al carrer per manca de suport, però que sí ho farien amb un acompanyant.
Acompanyem també persones que viuen amb els seus familiars, però aquests estan sobrecarregats per la seva cura.
Quines necessitats principals tenen, partint de la base que la soledat és l’eix en comú que pateixen totes aquestes persones, i com els hi doneu resposta?
La soledat no desitjada, la pèrdua de xarxa social, l’acceptació del procés d’envelliment desencadenen la necessitat de comptar amb un suport emocional i afectiu. El que principalment procurem és que la persona gran surti de casa, d’aquesta manera poden recuperar el contacte amb els veïns, sortir a passejar amb el suport de la persona voluntària i revitalitzar-se.
Es treballa l’estat d’ànim, l’autoestima i valorar-se, mitjançant la conversa, el joc i les manualitats a casa.
Un altra problemàtica a la qual ens enfrontem és l’edatisme, és a dir la discriminació per edat, que senten moltes persones grans a causa dels prejudicis, l’estigmatització i aïllament social, treballem activament en xarxa amb altres entitats per sensibilitzar a la societat i desestigmatitzar al col·lectiu.
A quantes persones beneficieu a Altafulla actualment i quin és el sostre que us heu marcat?
El setembre de 2019 es va portar a terme un estudi per detectar la necessitat d’implementació del projecte d’acompanyament a la gent gran de Càritas al municipi, en col·laboració i coordinació amb l’Ajuntament, els Serveis socials i el CAP. La presentació i difusió del programa té una gran acollida i comptem amb l’interès notable de persones voluntàries, s’inicien doncs 6 acompanyaments a persones grans.
Pocs mesos després, la Covid-19, ens obliga a paralitzar els acompanyaments presencials i mantenir el contacte telefònicament. Actualment, es duen a terme 4 acompanyaments al municipi, estem en procés post pandèmia de donar a conèixer el programa, i desitgem arribar a cobrir les necessitats de persones grans i familiars sobrecarregats que es detectin a la població. Estem treballant activament amb els principals actors socials que detecten les necessitats i esperem en aquest any vinent duplicar els acompanyaments per cobrir la creixent demanda que s’ha disparat amb la pandèmia i millorar la qualitat de vida de les persones més vulnerables.
Què els oferiu a aquestes persones? Explica’ns amb detall en què consisteix el servei d’acompanyament. Com és un dia vostre en les seves vides?
Anna: La tasca que realitza el voluntariat consisteix a fer un acompanyament setmanal de dues hores de duració a la persona gran. Es tracta de fer companyia a la persona gran, es prioritza en els casos que és possible, acompanyar-la a l’exterior del domicili.
Filomena Sánchez que ha sigut voluntària de dues persones grans a Altafulla ens relata a continuació com ha estat la seva experiència i quins efectes té en la gent gran l’acompanyament.
Filomena: La veritat és que jo he tingut molta sort (també gràcies a l’encert de combinar persona gran-voluntària), no sempre tothom encaixa a tot arreu. Tot i que al principi no ens coneixíem a mesura que passen els dies va sorgint la confiança. Els familiars ens han ajudat també en aquesta adaptació. Normalment, fem una passejada on m’expliquen les seves coses i els va bé per fer exercici. També fem treballs manuals, m’agrada i tinc recursos per la meva experiència com a professora, els faig col·laborar en treballets manuals que després poden regalar a amics, família i això els encanta.
Puc assegurar que amb el voluntariat m’he sentit estimada, admirada i sobretot molt útil.
Potser és una mica pretensiós dir-ho, però puc dir que els efectes són totalment positius. Només cal veure que constantment pregunten quan vindrà la …(voluntària)?, i que no ve avui?, quants dies falten perquè vingui? Això d’alguna manera et demostra que els encanta que hi vagis i passis un temps amb ells/es. També crec que es reanimen pensant que arribi el dia per passar-ho bé
Quin és el perfil de voluntari o voluntària que realitza aquest tipus de servei?
Anna: El voluntariat és la peça clau de tots els projectes de Càritas.
Per a fer voluntariat amb persones grans és important que siguin persones sensibles a les necessitats de la gent gran, que disposin d’unes hores setmanals per ajudar/acompanyar i que dediquin part del seu temps lliure a ajudar a altres.
Han de ser persones disposades a rebre formació específica i permanent i que vulguin formar part d’un equip.
Filomena Sánchez ens explica perquè va decidir fer voluntariat amb gent gran i que significa per a ella
Filomena: En una època de la meva vida en què em vaig acabar de jubilar vaig pensar que podia dedicar un temps a ajudar gent que ho necessités. Es va començar a crear a Altafulla, el projecte de voluntariat per acompanyar la gent gran. Em va semblar una entitat seriosa (Càritas) i que pretenia ajudar aquelles persones que se sentien soles i m’hi vaig apuntar. Ens van fer unes xerrades de preparació i vaig quedar entusiasmada, això em va motivar i també el procés de selecció i el coneixement de les persones implicades per determinar les necessitats tant de les persones grans com de les persones voluntàries.
Significa primer un compromís amb la persona gran i els seus familiars. A mi personalment m’aporta una gran satisfacció, em sento molt bé amb mi mateixa dedicant-hi un temps i les sensacions que reps són increïbles. Sento que sempre he ajudat, abans als alumnes amb problemes quan treballava com a docent. Tinc la necessitat de fer alguna cosa per algú.
Cada cop són més les persones de la tercera edat que viuen soles i la situació és preocupant.
La tasca que realitzen els voluntaris no és pas fàcil. Els formeu abans?
Com explica la Filo, abans d’iniciar l’activitat voluntària les persones realitzen el curs bàsic d’atenció a la gent gran. Al curs es treballa en profunditat què implica ser voluntari de Càritas, què és fer-se gran, quins canvis comporta, com hem d’acompanyar una persona gran i quin és el nostre objectiu. Treballem i potenciem les habilitats i actituds necessàries en l’acompanyament. Destaquem un requisit indispensable, la confidencialitat i la intimitat de la persona.
Les persones voluntàries, sempre compten amb el suport de la tècnica del programa de Gent Gran de Càritas Diocesana i la persona voluntària referent del projecte a cada municipi. Es fan reunions periòdiques amb els equips de voluntariat per fer seguiment, compartir l’experiència i detectar necessitats formatives especifiques que es porten a terme durant l’any.
El patrimoni humà que teniu ara a Càritas es suficient o es necessiten més persones en l’àmbit del voluntariat? Quines mancances teniu i com se us pot ajudar?
El projecte s’ha vist molt debilitat per la vulnerabilitat del col·lectiu, la por dels familiars i de les persones voluntàries arran de la covid-19.
La soledat no desitjada ens ha preocupat sempre, però amb la pandèmia s’ha accentuat, també constatem que moltes de les persones grans a qui acompanyem a tot el territori diocesà han perdut habilitats, de manera que, l’escletxa que ens obre aquest 2022, ens permet recuperar el contacte presencial i tornar a donar veu al projecte.
Actualment, hi ha persones grans a l’espera d’una persona voluntària per a fer l’acompanyament a domicili, ens fa falta comptar amb més persones voluntàries a causa de l’increment de la necessitat que presenten les persones grans del municipi.
Com a mitjà de comunicació del municipi i com a actors generadors de consciència és important que ens pugueu ajudar i treballem plegades per fomentar el treball comunitari en petits municipis i barris, sensibilitzar a la ciutadania mitjançant xerrades informatives i articles.
Actualment, hi ha persones grans a l’espera d’una persona voluntària i cal comptar amb més persones voluntàries.
Creieu que, tot just ara que tenim la població més envellida, és quan una part del sistema els hi gira l’esquena a nivell tecnològic i perdent contacte humà. Em refereixo a la mecanització de serveis tan bàsics com demanar hora al metge o fer gestions al banc. Hi ha la sensació que importin poc els problemes que se’ls generen amb la imposició de la digitalització. Ho creieu així?
Les persones grans són les principals víctimes de la Bretxa digital, aquesta desigualtat s’ha accentuat amb la pandèmia, provocant que una part important de la societat estigui quedant exclosa d’aquest nou paradigma social. Existeix una clara discriminació i aïllament del col·lectiu, no es tracta només de què no tothom disposa dels coneixement, les eines i connexió necessàries per a poder portar a terme aquestes operacions, sinó també de les dificultats i els obstacles que es poden donar tot i disposar de les eines i els recursos necessaris. La nostra gent gran necessita l’acompanyament i l’atenció directa per atendre les seves necessitats.
És cert que han sorgit moltes iniciatives des d’Ajuntaments i entitats per fer front a aquesta desigualtat, i és necessari continuar treballant en aquesta direcció, fer autocrítica i trobar una solució a aquesta situació de desigualtat.
Des de la nostra entitat sempre hem estat acompanyant a les persones en la denúncia social. Les persones voluntàries s’han convertit també en acompanyants tecnològics. Estem actuant per fer formacions al voluntariat i intercanvis generacionals amb l’objectiu de facilitar la vida del col·lectiu.
Campanyes com la realitzada per Carlos San Juan, anomenada “Soy major, no idiota”, han servit per portar a la primera línia de la llum pública part de la realitat de la gent gran. De quina forma pot participar-hi de forma més activa la societat en general per retornar el lloc i importància que mereixen les persones grans?
Anna: Com a societat hauríem de procurar vetllar pel nostre entorn més proper, pels veïns, pel barri, per la comunitat. Hem de tenir els ulls ben oberts davant el que passa al nostre voltant, parlar, interessar-nos per les persones grans i sobretot implicar-nos en les seves lluites. D’aquesta manera farem una societat més humana i amable. És a dir, hem d’humanitzar les nostres relacions amb els altres que actualment són cada cop més individualistes i mercantilistes.
És bàsic que com a societat fem un exercici de realitat i siguem conscients que un dia totes serem grans.
Filomena: Crec que la soledat en la gent gran és molt trista. Ja és dur veure per a una mateixa que amb el pas dels anys cada vegada pots valdre’t menys per tu mateixa. Necessites més de les altres. Actualment, vivim amb pressa i en els nuclis familiars cada vegada hi ha menys temps per dedicar-lo a la gent gran. Sents un buit com que ja no serveixes, no et fan cas, estàs molt sol/a, cadascú va a la seva i quan algú et dedica una tarda, t’escolta, el fa sentir molt millor, poden sense presses expressar el que senten, sovint sobre la pèrdua d’un ésser estimat i si a sobre els fas fer algun treball manual o activitat ja se senten super útils i importants “ho he constatat”. Hi ha molta gent gran que se sent sola i hauríem de pensar que tots hi arribarem. “Això és el que no veiem”
Filo, recomanaries l’experiència a altres persones?
Jo si ho recomanaria. Si t’organitzes, ¿no pots dedicar-li una tarda a fer companyia a una persona que realment ho necessita? El resultat és tan gratificant, ja pensant egoistament, que val la pena. Jo animaria molta gent, fins i tot joves a iniciar-se en aquesta experiència tan enriquidora
En el cas de Càritas a Altafulla, què més fa la vostra institució al municipi?
Anna: Des de la Càritas Altafulla es porten a terme els programes:
Acollida i acompanyament, on s’acull, escolta i s’acompanya a cada persona en el seu procés, per tal de poder donar una resposta a cada situació.
El Projecte de Distribució d’aliments, amb l’objectiu de cobrir les necessitats bàsiques (alimentació i productes de neteja)
I arran de cada valoració, actualment s’està fent un curs d’atenció domiciliària en col·laboració amb l’Ajuntament d’Altafulla, amb la finalitat que les persones amb més risc d’exclusió social puguin incorporar-se al mercat laboral. També s’ofereixen itineraris d’orientació sociolaboral.
