Un article de Lectures Rebels (grup de lectura feminista)
Una mare i la seua filla passegen pels carrers de Manhattan. Conversen, prenen un cafè en una cafeteria.
Vista des de fora, sembla una relació entranyable. Però el que Vivian Gornick relata a les seues memòries no és precisament això.
Vivian, una dona d’origen jueu nascuda i criada al barri del Bronx, va viure una realitat complexa i difícil, influïda pels diversos models de dones del seu entorn, però també (a posteriori) per la seua formació acadèmica-intel·lectual i, finalment, per les seues relacions durant la vida adulta
La seua infantesa, que transcorre entre les dècades dels 1940 i 1950, com hem dit al barri del Bronx, està plena de dones: les veïnes del barri, del seu carrer, de la seva escala (gairebé totes d’origen jueu).
Entre aquestes dones: dos models gairebé antagònics: el de sa mare i el de la Nettie, ambdues modelades per estereotips de dona patriarcals. La mare, va deixar de treballar a la seua joventut per estimar (al seu home) i per cuidar la família, adoptant el paper dona “abnegada” que viu per als altres. Quan el seu home (el pare de la Vivian) mor, la mare se submergeix en una profunda depressió que arrossegarà i marcarà la seua filla i les relacions entre ambdues per a sempre.
Per l’altra banda, la Nettie, una dona jove estrangera, que viu sola amb el seu fill, acaba perfilant-se com el model de transgressió. Aviat se sap que el seu home, mariner, la maltracta quan torna a casa. Quan finalment l’home mor i queda vídua, la Nettie es llança de ple a l’estereotip de dona “alliberada” que cerca agradar als homes, com a “venjança” cap al sistema i cap al model de dona/mare imperant. Finalment acaba prostituint-se en un context socioeconòmic personal ambigu i èticament complex.
La segona part del llibre se centra en el període de joventut i maduresa de la Vivian. Aviat sorgeixen les contradiccions personals que en ella es donen, fruit de les seues vivències durant la infantesa i de les “ensenyances” del patriarcat, en contrast amb la formació universitària i perfil laboral.
És en aquest període quan s’analitza a si mateixa, la seva realitat, les seues accions i reaccions, i també analitza la relació amb sa mare, aprenent a tolerar o moderar la intensitat en la que ambdues es veuen immerses quan estan juntes.
Durant el debat del passat dia 1 de maig, algunes lectores van plantejar el fet que el llibre presenta personatges que de vegades semblen irreals degut a la radicalitat dels seus trets psico-emocionals.
Arrel del relat autobiogràfic de Gornick i les experiències que ella viu, van sorgir temes com l’adopció “orgànica” d’estereotips i rols en les relacions de parella home-dona fruit de les influències del sistema patriarcal; el desequilibri en la corresponsabilitat domèstica; les relacions ambigües que es poden presentar a la nostra vida i que rebutgem per la por a allò desconegut…
Per suposat, es va parlar de les relacions entre filles i mares, que moltes vegades son complexes, arribant en alguns casos a ser tenses i molt semblants a la relació que la Vivian tenia amb sa mare: entre l’ aferrament (apego) i el rebuig.
Un cop més les lectores rebels hem compartit experiències i pensaments intergeneracional doncs, recordem, que les membres del grup tenim edats compreses entre els 25 i els 80 anys i marxem amb un nou llibre a les mans “Ni por favor, ni por favora. Cómo hablar con lenguaje inclusivo sin que se note (demasiado)”, de María Martín Barranco, per a comentar el mes vinent.
Bona Lectura Rebel!
