Beneïda sigui la serp. Sònia Moll

Un article de Lectures Rebels (grup de lectura feminista)

La lectura d’aquest mes de maig del grup Lectures Rebels ha estat “Beneïda sigui la serp”, de la Sònia Moll.

Portada del llibre de la Sònia Moll.

El primer que em ve a la ment quan penso en aquest llibre és la potència, la força de les paraules que llegim en menys de 200 pàgines.

És un recull de columnes publicades a La Directa entre el 2016 i el 2108 on es tracten temes de gènere, d’immigració, d’injustícies, de pors, de violències, de malalties i cures, de desobediències.

Tots aquests temes però, són tractats des de la pròpia experiència de l’autora i des d’una fragilitat i nuesa, que et desarma, que fa que a cada columna, necessitis reposar i pair el que has llegit.

I és que la Sònia Moll, a part de lingüista, és poeta, i la poesia s’escola a cada pagina, fent que la complexitat i cruesa de tot allò que explica, sembli senzill, obvi, trobant les paraules justes que identifiquen i descriuen allò que vol explicar des del cor.

I així és com trobem frases com “Sóc els camins que he escollit, no els camins que he descartat.”, fent referència al fet de no haver volgut ser mare. O “Perquè, com ja vaig dir un dia, si no es veu no és, i si no és no hi sóc, i si no hi sóc, no sóc.”, en relació a la invisibilitat de les persones LGTBI. O “A casa em ve el regust amarg de la ràbia que em provoca tenir por. Tenir-ne encara i malgrat tot-malgrat la conscienciació, malgrat la resiliència, malgrat l’autodefensa feminista. La ràbia que em fa no sentir-me empoderada i que la nit no sigui nostra, que els carrers solitaris no ens pertoquin.”, en relació a les agressions masclistes. O “Penso en els vols fallits del pare i aterro estrepitosament i sense traça en les meves avionetes de fullola estavellades contra el terra fred del menjador.”, fent referència als somnis no realitzats.

Espero que aquest petit tastet hagi servit per fer-vos entrar les ganes d’assaborir aquest llibre (el que jo tinc a les mans és la setena edició!). Una mirada compromesa amb la lluita col·lectiva de les dones i amb la necessitat de canviar el món en el que vivim, que acaba amb un cant a la rebel·lia: “beneïda sigui la serp que ens va ensenyar la desobediència” (Anise Koltz).

Lectures rebels