Saber qui dels dos serà el nou president dels Estats Units és, ara mateix, una de les principals incògnites del planeta. Gran part del món, sobretot aquella que té diners i mou totes les fitxes del joc en nom de la resta de mortals, vols saber -ho necessita- si tindrem una segona tassa de Trump o s’asseurà a la cadira un home que quan acabés el mandat passaria sobradament de la vuitantena d’anys.
Si ens preguntem qui sortia com a favorit tindríem la primera discussió. Trump semblava el favorit a l’inici i Biden ha arribat al final amb l’etiqueta de preferit segons uns sondejos que li donaven un avantatge massa gran i que no ha assolit. Ara mateix, els dos rivals estan frec a frec als estat on encara no s’ha acabat l’escrutini. Els demòcrates porten un lleuger avantatge a Nevada i Arizona mentre els republicans treuen cap a Geòrgia, Carolina del Nord i Pensilvània.
Sigui qui sigui el guanyador, serà el president amb més vots de tota història d’Estats Units, un rècord que tenia Obama a les eleccions del 2008 amb més de 68 milions de vots. Trump és a apunt d’arribar als 69 milions i Biden superarà en breu els 72. Enmig de tota aquesta igualtat electoral, estadística i numèrica hi ha un país dividit, un candidat confiat com Joe Biden que demana paciència i vol que siguin les urnes les que parlin. Davant seu, un Donald Trump que, per no fallar a la seves formes de fer, ja va amenaçar ahir d’impugnar vots exigint que es deixés de comptar paperetes i denunciant frau electoral.
Els principals mitjans de comunicació nord-americans donen la victòria a Biden des de fa hores. Primer es deia que aquest només aconseguiria el triomf al Congrés però que el Senat, càmera on es prenen les decisions i es voten les lleis, es quedaria a les mans dels republicans. Ara mateix l’empat de senadors és quasi tècnic i els demòcrates tenen una mica d’avantatge.
Davant aquest panorama, conscients que encara falta “molta tela per tallar” en aquest negoci que són les eleccions, ens hem volgut fer dues preguntes: qui guanyarà finalment i que passarà si qui guanya al Congrés no pot controlar el Senat.
La resposta l’hem demanat a cinc periodistes que són o treballen a la zona del Baix Gaià, persones que estan acostumades a analitzar l’actualitat i tenen la seva pròpia opinió formada. Són l’Albert Jansà, Cap de Comunicació de l’Ajuntament d’Altafulla; el Jordi Salvat, Director del diari Torredembarra Actualitat; el Josep Suñé, periodista altafullenc i locutor a Tarragona Ràdio; el periodista salomonenc Eduard Virgili que podeu escoltar a Altafulla Ràdio i a set emissores més al programa “Carrer Major”; i el Josep Sánchez, periodista torrenc i locutor d’Ona la Torre. Ells diuen la seva i tenen opinions ben variades.
BIDEN O TRUMP?
Josep Suñé recorda que ara mateix “Biden només necessita sumar Nevada -que ja lidera-, i mantenir Arizona, que ja li donen per fet, per ser el futur inquilí del despatx oval. Per tant, no és tant el que jo cregui, com el que es veu objectivament. Això malgrat que Trump s’ha passat pel forro l’essència de la democràcia, en el país que més bandera en fa, dient la mateixa nit electoral que havia guanyat, en ple recompte, i que les eleccions eren ‘un frau’ engegant la maquinària judicial per portar-les al Suprem”.
També aposta per Biden el Josep Sánchez qui considera que guanyarà “per la tendència del recompte en les darreres hores en dos estats claus com són Georgia i Pensilvania. També perquè totes les projeccions indiquen que surt més beneficiat en el vot per correu, bona part del qual encara queda per comptar. Després cal veure com es desenvolupa l’ofensiva judicial que ha posat en marxa Trump i que podria endarrerir l’anunci del guanyador.”
L’Albert Jansà és clar a l’afirmar que “Donald Trump guanyarà les eleccions als EEUU perquè, d’entrada, ja ha vençut a les enquestes que vaticinaven una gran victòria de Biden, i no ha estat així. I aquests pseudoresultats provoquen que els demòcrates/centreesquerres es relaxin, i no vagin a les urnes. En segon lloc, perquè ha aconseguit mobilitzar els seus votants, un vot amb qui ningú comptava. I en tercer lloc, perquè el missatge econòmic de Trump ha funcionat molt millor del que també es pensava. La ciutadania ha vist com l’economia nacional, però també la familiar, millorava durant aquests últims quatre anys, i això ha premiat el vot al republicà. Se li suma també la incertesa sobre la situació actual de la Covid-19 que, davant de la por al què pot passar socialment i econòmicament al país, els dubtosos opten pel vot republicà. I en darrer lloc, el missatge de victimització de Trump sobre un suposat frau electoral permet polaritzar i fer encara més populista el seu missatge, i un públic polaritzat és molt més fidel”.
Foto: Wikimedia
Hi ha tanta igualtat a les urnes i en els resultats que hem vist fins ara que costa decantar-se cap a un costat. El Jordi Salvat té dues sensacions ben diverses i ens explica que “Dimarts, durant l’inici de la jornada electoral, tenia la doble sensació que la cosa aniria justa i guanyaria Trump. La primera s’ha complert i la segona encara està pendent de resolució. El cor em diu que guanyarà Biden, però el cap em diu que Trump està jugant al màxim i ha aconseguit situar una majoria conservadora al Suprem que pot jugar al seu favor si la situació es judicialitza. Però si els advocats al servei del Partit Demòcrata juguen bé les seves cartes i aconsegueixen que el vot per correu compti tot, els Estats Units poden tenir el president de més edat de la seva història”.
Per últim, tenim l’opinió de l’Eduard Virgili que considera que, tot i l’espectacle mediàtic i polític de les últimes setmanes, encara falta el millor per arribar. Segons ell “l’apoteosi arribarà amb un bufó d’actor principal i quatre anys de disbarats a l’esquena que l’avalen, que és a punt de tornar-se a fer amb la Casa Blanca, per molt que a la majoria que ens ho mirem amb certa distància ens costi admetre-ho”. L’Eduard, que donaria doncs la victòria a Donald Trump, diu que s’imagina a Donald Trump “jugant amb la bola del món com Charles Chaplin a El gran dictador, amb 80 anys de diferència, els mitjans de comunicació d’arreu mostrant-ho, i ningú capaç d’aturar-li els peus ni molt menys plantar-li cara. Un escenari que a un multimilionari mediàtic com ell encara li atribueix més poder, que alhora se’l creu. I quan a un li acaben fent creure les seves pròpies bestieses, ja té molt de guanyat”.
EL CONGRÉS I EL SENAT
La segona pregunta és més important que la primera perquè, més enllà de qui guanyi, és important que el guanyador aconsegueixi el control de les dues càmeres americanes, el Congrés i el Senat. Guanyar a la primera i perdre la majoria a la segona és fer una veritable travessia pel desert perquè les decisions grans i les lleis es voten al Senat. Per tant, hem preguntat als companys periodistes què creuen que passarà si Joe Biden guanya al Congrés però Trump i els republicans mantenen el Senat.
Per al Josep Sánchez està clar que “Si Biden fos president i els republicans es quedessin amb el Senat, d’una banda, aquest seria un entrebanc a l’hora de nomenar alts càrrecs o membres del Tribunal Suprem, entre d’altres; de l’altre, la Cambra Alta es convertiria en el principal contrapoder a l’administració Biden que tindrien els republicans”.
L’Albert Jansà pensa en escenaris vells, i no tan llunyans, quan argumenta que “Tal com va succeir durant els dos últims anys del mandat de l’últim president demòcrata, Barack Obama, un Senat republicà es dedicaria a obstaculitzar sistemàticament qualsevol iniciativa política de Biden, dirigits com estarien una altra vegada per una vella guineu de la política nord-americana, el líder de l’actual majoria republicana a la cambra alta, Mitch McConnell”.
També esmenta els temps d’Obama el Josep Suñé per contestar la nostra pregunta. En aquest cas, ell recorda que “les coses són diferents i no equiparables al nostre sistema polític, com a república federal, presidencialista. El Senat (que representa els Estats) és ara republicà i la Cambra de Representants, demòcrata; recuperada pels de Biden en les eleccions del ‘mig mandat’. Les iniciatives legislatives, com el conegut Obamacare, prosperen passant el filtre, el ‘sí’, de les dues cambres. Per tant, qui domina la correlació de forces, també té la potestat de tombar-les, com va fer Trump amb aquesta llei de l’anterior inquilí del despatx oval”.
Jordi Salvat tampoc s’allunya gens d’aquells escenaris dels temps d’Obama o, una mica més enllà, en època de Clinton, perquè ambdós van haver de conviure amb un Senat de majoria republicana. El periodista torrenc explica que “Això voldrà dir que Biden no podrà desplegar tota la seva acció de govern, que és refer tot el que ha desfet -que és molt- Trump del llegat d’Obama. Però aquests hipotètics quatre anys de Biden -si arriba a complir-los- serien més aviat un pròleg de la primera presidenta dels Estats Units, Kamala Harris. O qui sap si Michelle Obama”.
Eduard Virgili respon a la nostra demanda manifestant que “amb l’escenari de Biden que es fa amb el Congrés i Trump amb el Senat, dubto de si hi hauria un govern gaire viable a l’hora de poder tirar endavant les seves propostes… Aquesta divisió tan accentuada encallaria els Estats Units per la seva legislació tan complicada”.
Queden doncs per endavant unes hores o uns dies per conèixer el nou president dels Estats Units. Sigui Biden o Trump, serà el president més vell que haurà arribat mai a la presidència d’aquest país. Un cop se sàpiga el nom del guanyador, i perquè als americans els encanta ser únics i complicar-ho molt, seguirà un procés llarg abans no es proclami ningú ni el guanyador prengui possessió del càrrec (això serà al gener del proper any 2021). Mentre, el recompte no s’atura, Biden té la rialla a la cara, Trump segueix indignat i activant totes les “armes” legals possibles. I Estats Units és, com sempre ha estat i per tradició, el país de les divisions i les fronteres: socials, culturals, racials i també ideològiques.
