El carrer Merceria, a la Part Alta de Tarragona, és un dels exemples més clars del reaprofitament del material de diverses èpoques per a la construcció de les cases.
L’arqueòleg Joan Menchón, Cap Tècnic de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, ens sorprèn amb un llibre que desvetlla tots els detalls de totes aquelles pedres que, amb el pas dels segles, s’han reutilitzat per donar-los altres usos visualment impactants. Carreus, fragments de columnes i inscripcions romanes que formen part dels murs i fonaments de cases construïdes fa tres o quatre segles. Una obra completa que, sota el titol “Careus, columnes, inscripcions i pedres trencades a Tarragona”, és del tot necessària per entendre la ciutat de Tarragona i la seva evolució.
Joan, aquest llibre havia de ser un capítol d’un centenar de pàgines i s’ha convertit en un document que passa de les 500. Com i perquè?
Tot això neix arran d’una invitació que els companys de l’empresa Patrimoni 2.0 Consultors em fan en el marc de les Jornades Egipcíaques, que organitzen cada any, per parlar del reciclatge d’elements arquitectònics que té lloc a Tarragona. Quan acabes aquestes jornades fas una conferència i, posteriorment, una publicació. En el meu cas, la publicació en qüestió se me’n va anar de les mans perquè vaig començar a escriure i em vaig passar. De manera que el llibre existeix però en un altre format més contundent.
En aquest llibre, fas un inventariat de tots els espais de la ciutat de Tarragona en quan a elements constructius i decoratius. Podem dir que és el més complert què hi ha en aquest àmbit?
Llibres d’aquest ja n’hi ha. Hi ha la Carta arqueològica o la Carta inventari del patrimoni, per exemple, però són plantejaments molt sistemàtics mentre, per part meva, la intenció és tocar una sèrie d’èpoques amb un sol fil conductor. Fer-lo ha comportat moure molta informació i molta d’aquesta és inèdita perquè ve dels més de 30 anys que fa que treballo en el patrimoni de la ciutat.
Portada del llibre del Joan Menchón.
Al llibre parles d’un tema que, a peu de carrer, s’ha tocat tantes vegades i que és el reciclatge que s’ha fet a la ciutat amb el decurs dels segles de totes aquelles peces que tenien una utilitat primària i que han acabat sent part d’una construcció. A la Part Alta és una zona on tot això és molt visible, és la zona on veus restes de monuments romans que ara són part de la base d’una casa posterior.
El tema del reciclatge, la reutilització dels materials i els espais, fa uns quants anys que s’estudia. Jo potser li he donat una visió més gamberra o menys acadèmica a aquest tema que té molt altres enllaços històrics i atàvics que ens enllacen amb el passat i amb el futur. Perquè Sant Magí està al costat de la Torre de Minerva? Perquè la Catedral està damunt del Temple d’August? Perquè August va morir un 19 d’agost i va néixer un 23 de setembre?
Bé, he volgut fer aquestes reflexions que són més filosòfiques i menys acadèmiques, explicar que venim d’un passat que és molt potent i que és Roma, que portem repetint fets i testimonis durant els últims vint segles. Amb tot el què hem viscut, invasions àrabs incloses, tenim un arrelament al món llatí molt antic, de Roma.
Tarragona és l’única ciutat on es produeix aquest fet de l’aprofitament de les pedres i la seva reutilització?
Des del paleolític, a tot arreu hem estat reciclant. El tema d’economia, eficiència i eficàcia ha existit al llarg dels mil·lennis. Ens hem oblidat del reciclatge amb el consumisme i la industrialització, fa quatre dies. Això ens ha portat a generar uns elements que es diuen abocadors, siguin de residus urbans, de runa o residus nuclears. I part del cicle són les calorades que estem patint i el conseqüent Canvi Climàtic.
Al llibre expliques que tot acaba barrejant-se en el context del contingut i el continent. Quina explicació li dones?
Això passa, per exemple, quan parles amb diversos tipus de patrimoni. Hi ha el patrimoni material i el patrimoni immaterial. Perquè té un valor un edifici, un monument o una estàtua? Perquè la gent li ha donat. Però potser que d’aquí un temps la pròpia gent li tregui aquesta rellevància.
Quan parles d’espais, com per exemple el Pla de la seu que com a espai històric té un valor, cal tenir-ho en comte. És un espai on han tingut lloc fets històrics molt importants com els últims relacionats amb el setge de Tarragona el 1811, les entrades dels bisbes, les entrades dels reis, el culte imperial en època romana i les seves processons.
Aquest patrimoni, per si mateix, té un contingut material però és també continent d’altres patrimonis materials o immaterials.
Al final tenim dues ciutats que conviuen en un sol espai. Es barregen l’actual amb el seu llegat.
Tenim una gran ciutat amb moltes capes. Tenim una ciutat que es desmanega i desmunta per la causa que sigui i, amb el què en queda, en muntes una altra que també es desmanega i desmunta per a fer-ne una altra. Al final, el que tens és un cosit amb un palimpsest. És com aquells que feien motos o cotxes de peces, aprofitant un xassís d’un Seat, el carburador d’un Peugeot i les rodes d’un Renault. I funcionaven.
Això és un paisatge ric i quan tens moltes peces, moltes d’elles reciclades dos o tres vegades, et porta a tenir un capitell que l’han tallat i l’han convertit en un carreu, les restes del capitell han servit per fes estàtues petites, el carrer s’ha posat a un altre edifici i després s’ha tornat a tallar per convertir-lo en una inscripció i així… anar fent canvis.
Entrevista publicada també a la revista TAG del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT)
