Article d’opinió de Judith Mata-Ferrer
Chaos Walking és una producció que prometia molt, però que ha acabat sent una immensa decepció. Els constants canvis que ha patit de guió i una postproducció interminable, ha fet que sigui una pel·lícula passable, però que de cap manera justifica ni el temps ni els diners invertits.
L’obra està basada en el llibre de Patrick Ness titulada “The knife of never letting go”, el primer d’una trilogia per a un públic jove adult. La història tracta sobre un noi que viu en un altre planeta, pel que s’entén, i viuen amb una condició anomenada “soroll”, amb la que tothom pot veure què pensen els homes. No hi ha dones, perquè no tenien aquesta anomalia i al poble on viu el protagonista (Tom Holland) les van matar totes. Tot canvia quan una nau cau de l’espai accidentalment i apareix una dona (Daisy Ridley) que vol comunicar-se amb la nau mare. Els dos protagonistes es troben i decideixen emprendre una aventura junts. Així, l’alcalde de l’aldea (Mads Mikkelsen) intentarà parar-los i evitar, com diu ell, una colonització.
La idea del western de ciència-ficció està ben pensada i la base dona per fer moltes coses. Però tot s’ajunta en un popurri que no funciona bé. La història és molt previsible, des del primer moment se sap com continua i com acaba. A més, l’estructura és molt típica: noi coneix a noia, es fan amics i els dos escapen, etc, etc. Hi ha personatges que sobren, com el “Predicador”, sembla que és més poderós o és especial pel nom que té, però no es veu en cap moment diferent de la resta dels homes normals i el podrien haver aprofitat molt més. Un altre exemple és el gos, es fa veure com un element important, però no té cap incidència real en la història tret d’un o dos moments que es podrien haver fet sense l’animal.
A més, es deixen oberts molts fils narratius que no es tanquen i el final dona pas a una segona entrega, si s’arriba a fer, però sense generar cap expectativa important, ni sensació de voler saber com continua la història. Al cap i a la fi la trama es queda en un conjunt de persecucions, baralles i poc més. Pretén ser una pel·lícula d’acció en alguns moments més semblant a “Hunger Games” o “Divergent” i en altres es converteix en una comèdia estudiantil amb un humor simple i juvenil, sense cap mena de gràcia i desentonant.
Potser és millor que la història s’hagués quedat com un llibre o potser hagués funcionat millor com un videojoc, en alguns moments l’estètica recorda a “Beyond Two Souls”. En tot cas, si partien d’una bona base de pressupost i de càsting, ho podrien haver aprofitat molt més.
Pel que fa a la cinematografia no té res especial, és una pel·lícula d’acció on els efectes especials són senzills i res de l’altre món. Les actuacions deixen molt a desitjar, hi ha actors de gran escala com Tom Holland que aquest mateix any ha protagonitzat “Cherry”, on fa una actuació molt bona, Daisy Ridley que l’hem vist a la nova saga de Stra Wars i Mads Mikkelsen que la seva última pel·lícula va rebre fa poc un Òscar. Cap d’ells fa una actuació fora del normal, dona la sensació que son actors amateurs.
En definitiva, crida molt més l’equip de la producció que el film en si. El director Doug Liman i un total de sis guionistes no han sabut portar a la pantalla l’adaptació de la saga de Ness i probablement és un dels pitjors fracassos de l’any.
Pots veure què en pensen els experts AQUÍ
