2 min.
image_pdfimage_print

Article d’opinió de Blanca Ferrer

Paraules com “salut mental”, “depressió”, “joventut i suïcidi”, remenen conjuntes últimament en tots els caldos periodístics i en les notícies d’actualitat. Sembla que el monstre de la mala gestió emocional hagi despertat de cop provocant un bon sobresalt. Ara és el moment de correm-hi tots. Podem, i cal,  analitzar les causes i posar-nos mans a l’obra, però, anem a pams.

Hom parla de que el confinament ha “provocat” aïllament emocional, augmentant els casos de depressió en nens i adolescents, que les addiccions a les pantalles estant arribant a nivells de gravetat important, o que l’estrès i l’ansietat, en general, estan a flor de pell.

Si tinguéssim una maquina del temps i poguéssim fer que ens trasllades a uns dies, inclús uns mesos abans de la pandèmia, el panorama que veuríem seria igualment desolador, però inconscient. És a dir, la pandèmia nomes ha estat la espurna que ha encès la metxa a un foc que fa temps que tira. Ens ha posat al límit.

En general, el ritme de vida de la majoria, és ràpid, superficial, estressant i caòtic, on les reunions, el gimnàs i el futbol, es mengen les hores. La desvinculació de la realitat, “el postureo” o les fotos “més atrevides” estan de moda, i no en sabem les conseqüències. Ja fa temps que les sospitem, però encara no ha passat prou temps per que la evolució generacional d’aquestes accions parli per sí sola. O sí.  Els efectes estan aflorant ja, en una primavera precoç, on, sobretot les generacions més joves, noten el cop, però no saben per on els hi ve.

En un món on la informació és la protagonista, excessiva, ràpida i de fàcil accés, és paradoxal que la manca de les eines per gestionar-la sigui precisament l’ingredient que enverina.  L’antídot passaria per guiar  i acompanyar en la gestió de tota la informació a la que es te a l’abast i de la que no se’n fa un bon us, portant a confusió, creant desitjos immediats, intolerància a les frustracions, exigències desmesurades i cultura del mínim esforç.

La pandèmia i el seu “aïllament”, ens ha donat una bona sotragada posant de manifest la falta de recursos preventius davant aquests fets, com ara la figura dels professionals especialitzats de salut mental al costat dels mes joves, d’una manera més propera, activa, present i sense tabús, ajudant-los a gestionar tanta informació, i a agafar consciencia del seu voltant, que tant se’ls escapa per les pantalles.