Article d’opinió de Blanca Ferrer
Paraules com “salut mental”, “depressió”, “joventut i suïcidi”, remenen conjuntes últimament en tots els caldos periodístics i en les notícies d’actualitat. Sembla que el monstre de la mala gestió emocional hagi despertat de cop provocant un bon sobresalt. Ara és el moment de correm-hi tots. Podem, i cal, analitzar les causes i posar-nos mans a l’obra, però, anem a pams.
Hom parla de que el confinament ha “provocat” aïllament emocional, augmentant els casos de depressió en nens i adolescents, que les addiccions a les pantalles estant arribant a nivells de gravetat important, o que l’estrès i l’ansietat, en general, estan a flor de pell.
Si tinguéssim una maquina del temps i poguéssim fer que ens trasllades a uns dies, inclús uns mesos abans de la pandèmia, el panorama que veuríem seria igualment desolador, però inconscient. És a dir, la pandèmia nomes ha estat la espurna que ha encès la metxa a un foc que fa temps que tira. Ens ha posat al límit.
En general, el ritme de vida de la majoria, és ràpid, superficial, estressant i caòtic, on les reunions, el gimnàs i el futbol, es mengen les hores. La desvinculació de la realitat, “el postureo” o les fotos “més atrevides” estan de moda, i no en sabem les conseqüències. Ja fa temps que les sospitem, però encara no ha passat prou temps per que la evolució generacional d’aquestes accions parli per sí sola. O sí. Els efectes estan aflorant ja, en una primavera precoç, on, sobretot les generacions més joves, noten el cop, però no saben per on els hi ve.
En un món on la informació és la protagonista, excessiva, ràpida i de fàcil accés, és paradoxal que la manca de les eines per gestionar-la sigui precisament l’ingredient que enverina. L’antídot passaria per guiar i acompanyar en la gestió de tota la informació a la que es te a l’abast i de la que no se’n fa un bon us, portant a confusió, creant desitjos immediats, intolerància a les frustracions, exigències desmesurades i cultura del mínim esforç.
La pandèmia i el seu “aïllament”, ens ha donat una bona sotragada posant de manifest la falta de recursos preventius davant aquests fets, com ara la figura dels professionals especialitzats de salut mental al costat dels mes joves, d’una manera més propera, activa, present i sense tabús, ajudant-los a gestionar tanta informació, i a agafar consciencia del seu voltant, que tant se’ls escapa per les pantalles.
Totalment d’acord Blanca! Gràcies
Gràcies a tu Laura, també al peu del canó d’aquesta societat. Avanti!
Aquesta mena d’escrits son els que convenen i fan bé al nostre voltant més immediat. Posar el dit a la nafra també ajuda a taponar la ferida que molta gent pateix. A nosaltres la pandèmia ens ha pres gent i de manera posterior i per depressió, a un fill. Ningú en parla o es parla poc d’aquestes histories. Gracies per haver parlat del tema.
Gràcies Marta per compartir aquestes paraules. Sí, és molt trist tot plegat i, en el vostre cas, molt dur. Cal no oblidar. La societat ha de ser conscient del que ha passat i convertir-ho amb aprenentatge. Només es farà real si ho posem damunt la taula i actuem. Ja no val amagar les engrunes sota la catifa. Aquí estem. Molta força!
Tens tota la rao. Gracies
Gràcies Roser pel comentari. Endavant!!
Tot cert!!
El vostre treball és molt valuós i s,ha de reconèixer!
Gràcies!
Gràcies Núria pel teu comentari. Seguim treballant!!
M’hi subscric, i afegeixo, que els pares, sobretot joves. Tb estan en la mateixa situacio. Com podran ser model dels seus fills?
Gràcies pel comentari Pili. Sí, molt cert el que comentes. No és gens difícil veure una parella jove, conversant tranquilament en un restaurant, mentre el seu bebè queda imnotitzat davant una pantalla de mòbil. A mí, m’agafen ganes de cridar-los l’atenció. Molta feina per fer…
Enhorabona a tu també per ser de les persones que has estat com escut de la pandèmia!!
Gracies Blanca, abogemos por estar y ser mas tranquilos, por mantener la calma, crecer en comunidad y el ejemplo de gente como tú
Gracias Pilar por tu comentario. Tenemos la suerte de predicar con el ejemplo, que, con personas como tu, tambien al pie del cañón trabajando por esta sociedad, hacen que cada granito de arena sume para llegar a la cima. Avanti!!