Deu experts en història, patrimoni i arqueologia donen forma a un llibre únic que recorda l’esplendor de Tàrraco i el seu actual llegat

El patrimoni de Tàrraco conviu amb l’actual ciutat i els seus habitants.

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

La ciutat de Tarragona d’avui en dia és una joia mediterrània i, si mirem enrere en el seu passat, aquest element el van tenir ja en compte els romans que van veure en aquell emplaçament que més tard van convertir en espai poblat, unes oportunitats úniques. El temps va portar-nos a la Tàrraco Romana i més tard, molt més tard, a l’actual Tarragona.

El llegat de fa 2.000 anys conviu amb l’avui, dues ciutats que s’han d’entendre i anar plegades per no perdre el fil narrador de la història. Cal parlar de Tàrraco i recordar què va ser, què va significar i què ens en queda. Aquesta tasca l’han realitzat els convidats al llibre “Tárraco, reflejo de Roma” que amb els seus articles han posicionat aquella urbs antiga al mapa actual. Xavier Climent. Coia Escoda, Jaume Fontanet, Josep Maria Macias, Joan Menchon, Andreu Muñoz, César Pociña, Enric Seritjol, Albert Saludes i Francesc Tarrats, tots ells i elles eminències del món de la història, el patrimoni i l’arqueologia, amants de la ciutat tarragonina, amb el propi Saludes com a coordinador del projecte parlen en aquesta obra de molts elements, detalls, fets i esdeveniments que cal conèixer i en molts casos desconeixíem.

Aquest llibre, que hauria de ser lectura obligada al sistema educatiu tarragoní i català com a mínim, és una d’aquelles eines pedagògiques que necessitem si volem preservar i testimoniar la història dels espais que habitem. En parlem a fons a continuació amb l’Albert Saludes.

Albert Saludes ha coordinat aquesta obra que reuneix a experts en els àmbits del patrimoni i la història.

Albert, el patrimoni de la ciutat de Tarragona és molt ampli, de manera que permet generar una enciclopèdia sencera o centrar-se en un aspecte concret. En el vostre cas, heu apostat per donar una visió de la ciutat romana molt ben documentada, amb un potent caire històric i un resultat molt eclèctic. Què us porta a fer aquest treball conjunt que acaba amb “Tàrraco, reflejo de Roma”?

Aquesta visió polièdrica no és, ni de bon tros, la que jo pretenia a l’inici del projecte. Tot va començar fa un grapat d’anys, amb la primera edició de les jornades històriques de Tàrraco Viva. Aleshores jo era el president de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona i em va semblar una ocasió perfecta de col·laborar amb els germans Seritjol en un projecte cultural que pogués projectar la nostra ciutat de cara a Europa mentre que, per altra banda, donàvem la oportunitat de que els nostres socis aficionats a la fotografia es poguessin desfogar -fotogràficament parlant- en un muntatge tan interessant i exòtic.

El fet de poder “disparar” sense por a molestar ningú, o que fins i tot els actors s’hi posessin bé, era un oportunitat que no ens havíem de perdre. A partir d’allí, diguem que va començar la meva afició a col·laborar en la difusió del nostre passat romà.

La nòmina de col·laboradors i col·laboradores del llibre és tot un luxe i evidencia que la història del llegat romà és en molt bones mans, oi?

Penso que el nivell del conjunt d’autors d’aquest llibre és prou solvent com per a esperonar al lector a submergir-se de ple en el tema de la romanitat. Aquí voldria separar, com cal, què és l’estudi del llegat històric des del punt de vista tècnic de l’arqueologia i, per un altre costat, allò que representa la pròpia divulgació d’aquest llegat. El binomi que s’ha donat a Tarragona amb el treball conjunt d’uns i altres, penso que afavoreix a tothom. I en aquest punt, s’ha de valorar com cal la munió d’arqueòlegs acreditadíssims que constantment ens aporten noves i molt interessants dades. I sí, el llegat romà està en excel·lents mans, sense cap dubte.

Un dels elements rellevants del llibre és que combina articles acadèmics amb altres que són més propers a tots els perfils de lectors, generant per tant un projecte de lectura amè i obert.

Aquest enfoc tant eclèctic era -sota el meu particular punt de vista- primordial a l’hora de fer realitat el projecte. Diguem que resultava essencial combinar uns i altres punts de vista per tal d’arribar especialment, als nous interessats en la temàtica. Tot i que, inicialment -i d’això ja deu fer un grapat d’anys- el projecte tant sols contemplava la difusió de la part més festiva, potser la més impactant visualment, degut a que, com he dit abans, jo em vaig plantejar un treball eminentment fotogràfic, treballant sobre la base que em proporcionaven les jornades de reconstrucció històrica de Tàrraco Viva que, tot sigui dit, s’han consolidat i gaudeixen de tot el reconeixement fora de les nostres fronteres.

A base de donar-li voltes i deixar-lo reposar, el projecte es va anar enriquint. La incorporació d’arqueòlegs, historiadors, arquitectes o doctors en medicina, penso que el va fer molt més atractiu. No és freqüent que un llibre el signin deu autors, i aquest és un punt que em fa sentir molt satisfet. Haver pogut reunir aquest extraordinari elenc de col·laboradors, tots ells ben coneguts i alhora, reconeguts, ha estat un plaer i un luxe. Estic convençut que la varietat temàtica aportada pot ajudar molt a endinsar-se en el món romà.

És obvi que aquests llibres tenen un objectiu clar de difusió de la realitat històrica de Tàrraco per a persones alienes a la ciutat però, de pas, també pretenen impactar en el lector local i “nadiu”. A quin perfil més concret creus que arriba i a quin voldríeu que arribés?

Exacte. Si bé es veritat que la pretensió sempre ha estat la difusió més enllà de les nostres comarques, el punt de partida ha estat el nostre propi públic, el públic local. I arribats a aquest punt, el sector que més m’ha preocupat sempre ha estat el juvenil, aquell que ara mateix està estudiant Primària, ESO i Batxillerat. Això era bàsic. Sí s’arribés a assolir un bon grau de coneixement en aquests nivells, els altres, els superiors, vindrien per sí sols.

Quan comento amb algú que durant una mica més de dos anys el gran Imperi Romà va ser dirigit des de Tàrraco, en general, la gent posa uns ulls com a plats. I d’aquí el títol que li vaig posar al llibre: TÁRRACO, REFLEJO DE ROMA, perquè realment, en aquell temps, Tàrraco va esdevenir la segona capital de l’Imperi Romà i això no és qualsevol cosa.

Portada del llibre.

Els tarragonins i tarragonines coneixen realment com toca la història de la seva ciutat? Són veritables bons ambaixadors del lloc on viuen?

A veure, jo no tinc dades estadístiques, però molt sovint em trobo estudiants per la Part Alta de la ciutat que desenvolupen exercicis d’història a peu de carrer. La gran majoria són provinents d’escoles de fora ciutat i, a vegades, les preguntes que em fan, per bàsiques, són bastant decebedores. Això és el resultat de la poca consideració que se li ha donat des de la vessant pedagògica.

Considero que és molt trist que a les escoles locals no s’hi posi més èmfasi en el nostre llegat romà. Pel que fa a la gent de més edat, l’hem anat assimilant-la a base d’anys i no pas per haver-ne rebut la formació pertinent en el seu moment. Tanmateix, penso que la població local d’edat mitjana és la que millor ens pot representar, primer perquè han tingut millor accés a la informació i, posteriorment, perquè la feina feta pels nostres arqueòlegs i difusors culturals han aportat conscienciació.

Ens creiem prou la importància que va tenir la ciutat i allò que ens ha quedat avui en dia?

Rotundament no. I ho dic amb aquesta rotunditat perquè jo ho he viscut en primera persona. A la meva època d’estudiant, el nostre passat romà era gairebé inexistent, quasi anecdòtic. Era molt més fàcil trobar-se un anglès o un francès pel carrer que et preguntés on era el Passeig Arqueològic que no pas un habitant local interessant-se per la Torre de Minerva o la capçalera del Circ Romà. I això t’ho dic jo que com a veí, que quan era petit vivia a 300 metres de “les muralles”, un lloc on hi entrava i en sortia freqüentment com si res. No n’he tingut prou consciència fins arribar a l’edat adulta.

El fet de viure a Barcelona durant vint anys hi va ajudar molt perquè des de fora ja sabem que les coses es veuen de forma diferent i em va ajudar a valorar-ho. I moltes vegades ha estat la gent de fora qui m’ha fet adonar del què tenim a casa. També penso que determinades restes romanes potser no tenen l’encant necessari per a que un jove s’hi interessi, però no podem obviar el magnífic Pont de Les Ferreres (o Pont del Diable), l’Arc de Berà o la Torre dels Escipions. Aquestes tres espectaculars obres que han arribat en tan bones condicions als nostres dies, haurien de ser suficients per a conscienciar la nostra població.

La imatge més clàssica de la ciutat de Tarragona, l’amfiteatre sobre el mar mediterrani.

Som conscients que Tàrraco és molt més que els monuments declarats Patrimoni de la Humanitat? Ho són els ciutadans? I, ho són els nostres gestors polítics de torn?

Contestant a la primera i segona part de la pregunta i per tot el que ja he exposat, penso que no en som prou conscients tot i que sembla que actualment hi un corrent que amb poques eines fa tot el possible per a canviar aquesta dinàmica, tant des del punt de vista de l’estudi i recuperació com des de la divulgació. En quan a la gestió dels nostres polítics, sincerament em sap greu reconèixer-ho però estic convençut de que no ho són.

Hem tingut polítics locals que, en viatges pagats pel consistori a altres països, ni tan sols han sabut copiar llurs fórmules per a implantar-les aquí. I sempre amb la mateixa excusa de que no hi ha pressupost suficient. Ja estem acostumats a que la cultura sigui la germaneta pobra. Davant d’aquest plantejament tan pueril, la pregunta que jo em faig és: Llavors, tots aquests milers de visitants que venen cada any atrets per la nostra herència cultural, estan equivocats?

Quin recorregut ha fet fins ara el llibre? On voleu que arribi i a qui?

Quan em vaig proposar reunir a tots aquests magnífics col·laboradors, vaig pensar també que la manera d’agrair-los la seva feina era que el llibre tingués una arrencada ben potent. Per això el lloc més adient em va semblar que podia ser dins les Jornades de Tàrraco Viva, ja que aplega a un públic especialment interessat en el tema. Però els imponderables derivats de la crisi -en especial dins el món de l’edició- hi van influir negativament i no vam poder ser-hi presents.

Confio en que en la propera edició, la d’enguany 2023, hi podrem ser. La meva il·lusió (i sóc plenament conscient de l’origen etimològic de la paraula) seria que aquest llibre formés part de les biblioteques i dels plans d’estudis de les escoles d’EGB i BUP, amb l’objectiu de facilitar-los de forma fàcil i amena l’entrada a la nostra història local i, en conseqüència, al nostre importantíssim passat romà.