Un article de Lectures Rebels (grup de lectura feminista)
L’autora, la Katherine Mansfield, Nova Zelanda (1888-1923), ubicada en el moviment literari modernista, aborda en aquest diaris la etapa compresa entre i que el seu marit i editor John Middleton Murry va publicar l’any 1927 després de la seva mort per tuberculosi.
K.M. narra en primera persona els estats emocionals que la travessen mentre viatja per una Europa devastada per la primera guerra mundial, 1914-1918, i inmersa en la gestació dels totalitarismes bèl·lics que esdevindrien posteriorment, el nazisme i el feixisme. Viatja desesperadament en cerca d’un remei per a la malaltia que acabarà amb ella, també pateix d’artrosis, a balnearis i diversos llocs apartats on reposar i restablir-se.
Les entrades al seu diari son fluides i vibrants i passen d’un tema a l’altre com el migdia deixa pas a la tarda.
Algunes son directament converses amb el seu germà Leslie, mort al front el 1915 amb l’exèrcit britànic, al que anyora profundament i del que es sent en companyia. Es i ens parla dels seus referents literaris, de com ella viu la literatura i el fet d’escriure, de com disfruta de la soledat i de l’observació dels detalls de la vida ordinària i de l’esdevenir de la humanitat, “la vida de la vida”, davant l’encorsetament del context social del que ella prové. El seu pare va arribar a director del Banc Nacional Neozelandés.
La passió per l’escriptura deixa pas estats de profund cansament i desídia, l’anhel amorós en les múltiples i bisexuals relacions que manté a la por a no tenir prou temps per poder escriure tot el que necessita abans de morir, les reflexions sobre el lloc de l’escriptura donen peu a la descripció de l’hostilitat dels paisatges de postguerra o a fragments de cartes enviades o rebudes.
Aquests diaris pòstums ens permeten acostar-nos a la única escriptura que Virginia Woolf va envejar, a una personalitat apassionada i sobretot a una dona lliure malgrat tot.
Desembre 2022. Lectures Rebels
