Un article de Cesare Montaigne
Els fados sedueixen quan els escoltes a un dels molts locals de Porto o Lisboa, en aquells cafetons antics dels barris vells d’aquestes i altres ciutats portugueses. No cal que us citi ara i aquí algunes de les veus femenines referents d’aquest estil musical. En aquest cas, avui en aquesta recomanació de cap de setmana us porto una veu portuguesa que ha cantat fados (i els canta encara) però que toca altres pals i tots a la perfecció.
Especialment perquè la seva veu, prodigiosa i molt educada, li permet. L’Ana Moura, nascuda a la bonica ciutat de Santarém, és una de les principals expertes de fados de la seva generació i una cantant que s’ha internacionalitzat molt els últims anys passant a ser, entre altres, qui més discos ven a Portugal.
Aquest cap de setmana us proposo escoltar “Desfado” on la protagonista entra en una contradicció constant, recordant la tristesa però proclamant l’alegria, reclamant la nostàlgia d’haver de recordar a algú que ja no hi és, dient ben fort que a voltes és bo sentir-se trist pel fet de sentir-se bé.
Tot plegat, en aquesta peça rítmica i que convida a l’optimisme tot i la lletra que no ho fa tant. Ana Moura té veu, sensibilitat, bellesa, brilla quan canta i, com si d’un fado es tractés encara que no en canti cap, t’embruixa i et transporta.
