Un article de Cesare Montaigne
Hi ha genis ocults o que passen desapercebuts perquè la gent no s’ha acostumat a diversificar l’oïda i ni la vista, de manera que sempre escolten i llegeixen els mateixos autors. I així passa, tristament, que creadors amb una qualitat immensa no tinguin el ressò que els tocaria i es mereixen.
Imatge promocional de l’Ana Fernández Villaverde i el nou disc de La Bien Querida.
És indubtable que Ana Fernández Villaverde és la millor compositora de l’estat espanyols dels últims anys, potser de les dues últimes dècades fins i tot. Sí, ho dic així de clar perquè el seu pop emocional, la seva música i les seves lletres que quasi bé sempre tenen el punt de partida de l’amor però s’estenen i arrelen en altres emocions, són únics.
Ella, sota el segell de La Bien Querida, ens parla d’aquelles coses, fets, dubtes, moments i pots que tots i totes hem sentit enamorant-nos, estimant, perdent i reiniciant-nos a nivell sentimental.
La Bien Querida és un altre món, una altra Galàxia musical a anys llum de la mitjana de la resta de grups, molts dels quals venen més discos i tenen més seguidors. He escollit una cançó de les més potents del seu últim treball. El tema es diu “Miedo” i no cal afegir res més, només escoltar-ho i veureu al vídeo.
