Un article de Cesare Montaigne
Cada dia podria ser com el diumenge, podríem tenir temps per a fer més coses, seria tot potser més frugal i bucòlic. O potser ens arribaria l’Armageddon per a destruir-nos, qui sap!
Morrissey en una imatge dels anys 90.
La recomanació del cap de setmana avui és aquesta peça composada pel mític Morrissey, ex-líder dels Smith, i publicada per primer cop l’any 1988. La cançó ens transporta a la costa anglesa, en aquella franja plena de petits poblets on el temps no hi passa, plena d’espais que per a Morrissey són quasi fantasmes i tan quiets que fan que els diumenges siguin sempre silenciosos i grisos.
Per això crida a un cataclisme, a un Armageddon que trenqui amb la quietud dels pobles desolats. La resta l’anireu descobrint mentre el tema passa, creix, evoluciona i es redimensiona. De totes les versions en directe que té la cançó, he triat la que ara podreu veure i que té ja uns quants anyets. A sota, us comparteixo també el videoclip oficial d’aquells finals dels anys vuitanta, tota una joia audiovisual.
