3 min.

Un article de Cesare Montaigne

El succés de la setmana a nivell musical ha estat la sobtada mort del cantautor sicilià Franco Battiato, personatge únic a l’univers musical del qual volia parlar-vos en breu. Les coses han anat així i per tant avui avanço el tema. Per tant, aquest cap de setmana la meva recomanació musical passa per descobrir el treball que Battiato ha fet aquestes dues últimes dècades i que el món encara no ha descobert en condicions.

Sí, apreciat lector/a, puc afirmar que fins d’aquí a uns quants anys no s’entendrà que ha fet aquest creador heterogeni, eclèctic i múltiple. Per això penso que és moment d’endinsar-nos en cinc obres mestres.

  1. Shock in my town

Pertany al disc Gommalacca (1998) que inclou peces com aquesta, transgressores que trenquen amb els ritmes als que Battiato tenia acostumat al seu públic. Amb una posada en escena brutal, en aquest cas us comparteixo una versió de la cançó de 2005, el mestre sicilià s’envolta d’una banda de gent jove per tirar endavant aquest treball monumental.

  1. Di passaggio (de pas)

Dos anys abans del Gommalacca, Battiato treu al mercat “La emboscada” un dels seus treballs més complerts que inclou, entre altres, la cançó “La cura”, un dels seus emblemes pels quals serà recordat a la posteritat.

Però el disc està ple de moltes altres belles obres d’art com aquesta “Di passaggio” on ens recorda que som aquí al món només de pas, sotmesos a canvis propis i altres al nostre entorn. Musicalment, de nou, ens trobem una meravella.

  1. Insieme a te non ci sto più

A principis dels anys 2000, Franco Battiato inicia una etapa de recull de clàssics de la cançó italiana arranjant les versions original per dotar-les encara de més bellesa. És innegable que Battiato és un dels millors arranjadors dels dos últims segles (i no exagerem) perquè aconsegueix sempre millorar la versió inicial de la peça escollida.

Els discos de versions es van anomenar “Fleurs” i per triar-vos una de les peces com a exemple, aquí teniu aquest clàssic de Caterina Caselli.

  1. I’m that

Any 2004. Franco Battiato colpeja de nou el panorama musical amb el disc “Dieci stratagemmi” ple de peces completíssimes, un treball elaborat com sempre a consciència on incorpora algunes col·laboracions com la cantant japonesa Kumi Watanabe o l’italiana i líder del grup Lacuna Coil, Cristina Scabbia.

Aquesta última és l’encarregada de posar la veu, junt amb el Franco, a una peça de proclama anomenada “I’m that”, una creació molt potent que no pot deixar indiferent a ningú. Us comparteixo la versió on veureu la potència i connexió dels dos.

  1. Le nostre anime

Acabaré el breu repàs amb el seu penúltim disc, Le nostre anime, publicat l’any 2015. En aquest cas, es combinen versions actualitzades de temes seus de sempre i algunes peces noves. Entre elles, la que dona nom a l’àlbum i que té una bellesa única, provocant una sensació de malenconia que esfereeix. Al final de la cançó, Battiato clama per una nova vida sense dolor i amb molt d’amor.

És obvi que em deixo tantíssimes altres cançons del mestre sicilià perquè la seva trajectòria és plena d’obres mestres, de peces d’orfebreria musical. Battiato només n’hem tingut un. Gaudim-lo a fons i per sempre.