Un article de Cesare Montaigne
A moltes tombes egípcies hi surt pintat un instrument musical que, se suposa, tocaven els músics de la cort als seus faraons en moments de repòs i quan havien de pensar i meditar. És el ney, una mena de flauta que ha sobreviscut durant aquests milers d’anys com a element clau de la música de l’Orient Mitjà.
Faruk Tekbilek amb el seu ney, en un concert de fa pocs anys a Istambul.
El ney, fet inicialment amb una branca buida d’arbre o una canya, té sis forats frontals i un altres on s’hi posa el dit polze. El seu so envolta als qui l’escolten a prop, els captiva i segresta. És un so dolç que clama pau. Avui us porto davant vostre al músic que millor toca aquest instrument als nostres dies, l’Omar Faruk Tekbilek. Nascut a Turquia fa 71 anys, aquest músic, compositor i virtuós de la flauta ha fet autèntiques meravelles, orfebreria musical.
Acompanyat d’altres músics de prestigi, que només el poden acompanyar a ell, Omar Faruk Tekbilek és també un expert en recuperar aquelles primeres peces que es tocaven en els anys en que hi ha documentat l’instrument. El ney és un instrument d’origen sufí que ell ha sabut combinar amb altres instruments més moderns com els sintetitzadors.
He escollit una de les peces més completes del músic turc. Una que es diu Kolaymi (en turc significa “és fàcil” o “humil”). Abandoneu-vos als sons i després torneu de nou a aquest món. Però feu-ho admirant aquest vídeo d’un espectacle creat per ell mateix, ara fa uns deu anys, en el que aquesta “humiltat” que demana la paraula serveix també com a missatge per posar final a la violència de gènere als països musulmans.
