Un article de Cesare Montaigne
El so dels The Divine Comedy és una dels millors del moment malgrat la cultura musical de la societat tingui, en la majoria de casos, el gust auditiu atrofiat fruit d’escoltar en excés peces comercials. Amb el polifacètic i divertit Neil Hannon al capdavant, únic membre del grup que mai ha canviat perquè la resta de posicions si han sofert canvis, aquesta banda irlandesa que destaca en l’àmbit de l’indie pop (si hem de catalogar-la en un sol espai) té tres dècades de trajectòria a les esquenes i una quinzena de treballs editats.
Concert de The Divine Comedy al Palau de la Música (2016)
Els seus directes són diferents, plens de teatralitzacions dels seus membres, especialment de Hannon, i omplen musical tot l’espai. Han tastat també, de manera molt exitosa, la fórmula que suposa que la banda s’acompanyi d’una orquestra amb una seixantena de músics. Precisament, el tema que us proposo avui és un dels que es van orquestrar i un dels més populars del grup.
La història de “Our mutual friend” és, o podria ser, la típica història d’amor. Els detalls, part del desenllaç i el final, fan que sigui diferent- Ara bé, a part de la lletra, estigueu atents a la música perquè la composició de Neil Hannon és, senzillament, extraordinària i monumental. Deixeu-vos emportar per les notes finals perquè us traslladaran a un altre món. Espero que us encanti perquè agradar, segur que us agrada.
