EL BAOBAB (9): VALSE

Un article de Cesare Montaigne

Hi ha peces que eclipsen i transporten a qui les escolta ben lluny. El primer cop que vaig degustar auditivament “Valse”, la ment em va traslladar a carrerons de Paris però als anys 20 del segle XX. Allí, al ritme del vals executat magistralment a piano, dos joves enamorats es guarien del fred i ella s’amagava sota l’abric del seu estimat. La primera vegada vaig escoltar el vals a la tardor.

Evgene Grinko en un concert a Ankara (Turquia). Foto: Cem Gaygusuz.

La segona ocasió va ser en ple estiu i en aquell cas, les notes van fer-me viatjar fins un camp de blat assolellat, amb un sol que ja abandonava el dia tot deixant la seva calidesa al paisatge. Jo es deixava caure al mig d’aquell oceà daurat i m’abandonava al lleuger vent que movia tot l’entorn.

Amb els anys, m’he anat abandonant als espais on viatjava cada cop que feia sonar el vals. El seu autor, Evgeny Grinko, és un músic i pianista rus que ofereix concerts per tot el món i es fa acompanyar de violoncel·listes, acordionistes i violinistes. Les cordes, els sons diatònics i les notes del seu piano sedueixen a qui els escolta. Dues dècades de concerts i la seva creativitat innata son la tarja de presentació d’un creador únic que té moltes altres joies musicals.

Us deixo amb el Valse i el vídeo oficial que, com la peça musical, segur que us seduirà de bona manera.