Un article de Cesare Montaigne
Al març de l’any 1967, Joni Mitchell sobrevolava el cel d’Àfrica dalt d’un aeroplà. Era un viatge llarg i va decidir destinar aquelles hores restants a llegir. Mentre començava a gaudir de la novel·la “Henderson the Rain King”, que l’escriptor canadenc Saul Bellow havia publicat pocs anys abans, Mitchell se’n va adonar que la trama s’iniciava dalt d’un avió amb el protagonista mirant per la finestreta i observant els núvols.
En aquell instant, la cantant va guaitar per aquell petit ull de bou alat i, coincidentment, davant els seus ulls s’hi estenia un mar ple de núvols. Just en aquell moment, va començar a escriure la cançó “Both sides, now”.
Els anys han passat i han estat moltes desenes de cantants els qui han versionat la peça, des del Neil Diamond a Frank Sinatra, des de Marie Laforet a Bing Crosby, passant per Pete Seeger, Roger Whittaker, Paul Anka, Dolly Parton, Herbie Hancock o la cantant que ens ocupa ara, la Judy Collins.
He volgut escollit una versió de Collins bastant nova, no aquella tan perfecta que cantava a finals dels seixanta o meitats dels setanta. Ella encara canta, tot i els seus 81 anys, i inclou aquesta joia de “Both sides, now” als seus repertoris. En un intent de sorprendre als qui llegiu aquesta recomanació de cap de setmana, he escollit una versió de 2015. Judy Collins tenia aquí 76 anys i una veu diferent a la d’anys enrere però celestial i divina pels anys que corren. Amb el desig que us agradi, aquí la teniu.
