Un article de Cesare Montaigne
Nick Cave és, senzillament, un dels genis que ha parit el segle XX i que ens regala, de manera constant, aquell aliment que necessita la nostra ànima en aquells moments íntims, reservats, introspectius, just aquells en que tens la necessitat de desaparèixer. Aquest australià que sempre es fa acompanyar de la seva banda Bad Seeds, és a més de compositor i cantant, un excel·lent escriptor. Per això, quan un destaca en la disciplina de les lletres i la de les notes musicals, acaba sent un geni, a l’estil de Leonard Cohen tot i que salvant certes distàncies.
El capítol trist de Nick Cave és la mort del seu fill l’any 2015, després de caure per un penya-segat a Brighton (Anglaterra). Aquells dies, Cave estava enregistrant el que havia de ser nou disc. Però la situació va fer que tot es capgirés i que el treball musical variés per acabar sent, en certa manera, una mena d’homenatge al seu petit Arthur.
Girl in amber, la cançó que us recomano avui, l’havia començat a escriure Cave dies abans de la mort del seu fill. El cantant va admetre que era rar, perquè aquesta peça ja li havia sorgit de dins en forma de somni i plena de misteri, quasi mística. Quan la va composar va tenir clar que aquella joia musical parlava en certa manera de persones que viuen atrapades sempre al passat. El destí va fer que després, aquest tema agafés més força que mai.
I així, com veureu ara, es va enregistrar Girl in amber. Un estudi improvisat, una càmera que segueix tota l’acció, Nick Cave al piano, els seus companys ben a prop. I la noia protagonista, ara potser convertida en noi i dient-se Arthur, voltant per allí fora i dins del seu creador.
