Un article de Cesare Montaigne
Tots els genis tenen moments difícils, una mala tarda, passions inconfessables o vicis que no poden acabar amagant. El protagonista de la recomanació musical d’avui no és cap excepció. Fills d’emigrants irlandesos, el Shane MacGowan va créixer escoltant la música que va portar dins per sempre més, aquells sons tradicionals que el portaven, sense saber-ho, a segles vells no viscuts en primera persona, en aquelles èpoques de taverna i whisky a dojo, de nits llargues plenes de tot i matins buits d’esperances per la pobresa.
Shane MacGowan a principis dels anys 80, quan la fundació de The Pogues.
Va tenir una infància diferent, peculiar, marcada de jove pels Sex Pistols. Va crear un primer grup, els Nipple Erectors, fins que el 1982 va parir el seu millor enginy musical i una de les bandes més necessàries a la música folk de les illes britàniques: The Pogues. En va ser el líder fins a principis dels 90 quan, per problemes de salut derivats de la seva addició a l’alcohol, va abandonar la formació deixant enrere desenes d’èxits sorgits del seu cap enterbolit i les seves mans engroguides pel tabac. Un aspecte descuidat i la pitjor dentadura que s’hagi vist mai en un cantant, que anava perdent les peces i no amagava mai aquell fosc somriure provocat per l’excés de les maltes velles i les pintes de Guinness que consumia a diari.
Imatge recent de Shane MacGowan (any 2018).
MacGowan va seguir la seva carrera amb una nova formació, The Popes, però mai va ser el mateix. L’any 2004, The Pogues es van refer, reunir millor dit després d’una llarga pausa. El 2012 van fer un concertàs on van convidar a cantar, de nou, al Shane. I allí, amb aquest geni malmès pels vicis dalt de l’escenari, amb moltes copes de més i fent equilibris per no caure, arribaren moments màgics com aquesta peça que us proposo escoltar avui. Coincideix que el Nadal s’apropa i per això, tal vegada, que el tema que us proposo hi fa diana.
Shane MacGowan va composar aquesta “Fairytale of New York” el 1987. La cançó és una mena d’himne sobre els somnis trencats que tenen una parella d’immigrants irlandesos la nit de Nadal. Aquesta peça, que avui en dia és un dels clàssics nadalenc del Regne Unit, ha estat també votada com la preferida dels habitants de les illes britàniques com la millor cançó de Nadal de tots els temps.
A la versió que us poso, la d’aquella màgica nit del concert de 2012, el Shane està acompanyat per la mateixa persona amb qui l’havia cantat anys abans, la preciosa Ella Finer.
Gaudiu-la, molt, i que passeu un Bon Nadal.
