El Baobab (4): Farrera

Un article de Cesare Montaigne

Vull volar com el vent per entre els arbres, com quan s’eixampla sota el meu vestit…inventar un món, com quan érem petits…

Hi ha cançons tan perfectes que cada cop que les escoltes et salten les llàgrimes, de manera irremeiable, sortosament irremeiable perquè plorar mentre sona la música és un exercici de màxima humanitat.

La creació que us recomano escoltar avui no és massa coneguda però us poso el dia en quatre línies. Anem fins al Centre d’Art i Natura de Farrera, a Lleida. Allí s’hi retiren a crear artistes de totes les disciplines, s’omplen del que necessiten, donen vida a les seves noves criatures i acullen als seus fantasmes. Allí va arribar la cantant barcelonina Bikimel, una de les veus amb més projecció del país, l’any 2013. I allí, entre passejades enmig de la natura i estones de clausura interna, anímica i tal volta celestial, va engendrar el disc que porta el nom de l’espai, Farrera, i que té joies com aquesta que us demano que, a més d’escoltar, observeu amb calma.

Si us heu sentit mai abraçats per la natura, tocats per l’aire, acaronats pel sol, besats pels sorolls dels ocells… entendreu de què us parlo.