A Catalunya, tenim la sort de tenir ciutats i un entorn rural pròxim que ens permet connectar amb l’agricultura i la ramaderia, que ens proporcionen aliments frescos i saludables. No obstant això, endinsar-se al bosc és una experiència diferent, més primal. Tots som conscients que la nostra supervivència i benestar depenen de la salut dels boscos, però lamentablement hi ha un gran desconeixement sobre aquests ecosistemes tan importants. El Pirineu forma la massa forestal més extensa del país, és majoritàriament propietat pública i exerceix funcions vitals que ens beneficien a tots. Com a éssers humans, tenim l’obligació de cuidar-los i preservar-los. El nostre missatge és clar: el bosc no ens necessita, però nosaltres sí que el necessitem.
Sovint idealitzem el bosc i el veiem com un lloc bucòlic i romàntic, però la realitat és que la seva gestió és més complexa del que sovint s’imagina. No es tracta simplement de passejar i recollir branques. En alguns casos, és necessari marcar arbres i realitzar clarets amb eines específiques. Això ens fa prendre consciència de l’impacte que tenim com a humans sobre el paisatge i com el transformem constantment. Moltes vegades no som conscients dels volums de recursos naturals que consumim fins que observem tot el que entra pel port de Barcelona. Encara que parlem d’una petita parcel·la de bosc, aquesta és capaç de proporcionar-nos biodiversitat, ajudar a retenir el sòl i protegir-nos de les inundacions. A més, els boscos són una font important de recursos com la fusta, la biomassa per a l’energia, el turisme i altres productes com la mel i els bolets. No obstant això, els boscos no només ens ofereixen recursos, sinó que també ens proporcionen serveis ambientals, com la purificació de l’aire, l’aprovisionament d’aigua i la facilitació de la biodiversitat.
Cal realitzar una gestió més adequada dels boscos. Disposem d’un capital natural immens de boscos i pastures que ocupen els dos terços del territori català. Aquests espais són una gran infraestructura verda que continua proporcionant-nos recursos i serveis. No obstant això, els boscos són multifuncionals i requereixen una gestió adequada per aprofitar al màxim els beneficis que ens ofereixen. A més, hem de tenir en compte els canvis accelerats que estan succeint en el medi ambient i treballar per evitar el risc d’incendis forestals cada vegada més devastadors. Ens trobem amb boscos abandonats, sense presència agrícola que tradicionalment actuava com a tallafoc natural. Aquest mosaic rural ha desaparegut en els darrers seixanta anys al Pallars, on el paisatge ha canviat significativament. Abans, des de la carretera es podia observar un terreny ben cuidat i aprofitat fins al fons de la vall.
Els boscos actuals presenten una densitat excessiva i acumulen grans quantitats de material combustible, fet que augmenta el perill d’un megaincendi. Si un incendi de gran magnitud esclatés, les flames podrien propagar-se des del cap de Creus fins a Hendaia, causant danys irreparables. Fa més de trenta anys que se’ns adverteix que la temperatura en la zona mediterrània i als Pirineus serà especialment afectada pel canvi climàtic. Tot i això, cal tenir present que sense els boscos a les capçaleres dels rius, l’aigua no es retenirà adequadament, augmentant el risc d’inundacions. Per això, és imprescindible recuperar aquest mosaic rural que connecti amb les ciutats i ens permeti garantir un equilibri entre la conservació de la natura i la gestió sostenible dels recursos.
Actualment, el paisatge no segueix les previsions establertes en els mapes de successió que determinen els tipus de vegetació. Tot està canviant a una velocitat impressionant. Malgrat que disposem d’un major coneixement que en el passat, aquest no serveix de res si no hi ha una inversió adequada de recursos. Si no fem res pels boscos, tal com ha estat fins ara, ens en penedirem.
Els polítics sovint s’enfoquen a adquirir avions i camions de bombers per afrontar possibles incendis forestals, com si això fos suficient per salvar el país. És trist admetre-ho, però sembla que només actuen per salvar les aparences. S’ha treballat molt en prevenció i disposem de professionals ben preparats, però no s’ha invertit prou en aquesta àrea. Ens costa prendre mesures i confiar en la gestió del territori.
A més, la situació s’agreuja amb la sequera que pateix l’alta muntanya. Tot està en perill. És difícil assegurar la continuïtat generacional als pobles on es perden les explotacions ramaderes tradicionals i les terres no es transmeten als més joves. A més, cal abordar el conflicte existent entre la conservació de la natura i la gestió i producció de recursos naturals, una lluita constant a Catalunya.
El bosc no deixa de créixer i els senglars i els cabirols fins i tot s’endinsen a les ciutats. Sovint ens enganyem pensant que estem fora de la influència del bosc i que tot el que passa al camp s’autoregula. És cert que actualment hi ha més persones defensores dels drets dels animals i estem d’acord en garantir el benestar dels éssers vius i evitar-ne el maltractament. No obstant això, cal ser conscients que hem alterat l’equilibri dels ecosistemes eliminant els seus depredadors naturals. Ens trobem actualment amb un problema, ja que la població d’algunes espècies s’ha descontrolat. A Suïssa, per exemple, van haver de fer front al problema dels cérvols, ja que la seva població devorava el sotabosc. Van invertir grans esforços en protegir els arbres amb tancats de fusta.
En definitiva, el problema no és la natura, sinó nosaltres, els humans. Hem de reconèixer que la natura segueix el seu curs i ens adverteix constantment que cal realitzar canvis. Hem de treballar conjuntament per protegir els boscos, gestionar-los adequadament i preservar-los per a les futures generacions. La informació i el coneixement ja estan disponibles, però és imprescindible invertir recursos i prendre accions concretes. Si no actuem ara, lamentarem les conseqüències en un futur no gaire llunyà.
Els polítics han de superar la mirada curta i adquirir un compromís real amb la gestió del territori. És cert que la situació actual és complexa, però no podem permetre’ns el luxe de seguir ignorant els problemes. La sequera, l’abandonament rural i la gestió inadequada són qüestions urgents que cal abordar.
A més, és essencial establir un diàleg constructiu entre els defensors de la conservació de la natura i els que busquen la gestió i producció de recursos naturals. Cal trobar punts de trobada i solucions equilibrades que permetin protegir la biodiversitat i alhora garantir un ús sostenible dels recursos naturals.
Els boscos són un tresor amenaçat que ens proporciona recursos i serveis vitals. Hem de prendre consciència de la seva importància i actuar de manera responsable per a la seva conservació i gestió adequada. El futur dels nostres boscos depèn de les accions que prenguem avui. És responsabilitat de tots cuidar i preservar aquests ecosistemes que ens donen vida i benestar.
