Encetem aquí una nova secció, dedicada al patrimoni de totes les comarques de Tarragona, a través d’un espai anomenat “Edificis singulars” que ens aproparà sempre el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT). En aquesta primera ocasió, l’espai a estudiar i conèixer és el Castell de Paborde.
Imatge central exteeior del castell de Paborde des de la plaça de les Pletes, a la Selval del Camp.
Es tracta d’una de les edificacions més simbòliques de la població. Ubicada al nucli antic, segons els informes del Departament de Cultura, podria estar edificat sobre l’antic poblat ibèric i, per tant, una de les edificacions que donen origen a la Selva del Camp. El castell és en una zona on també hi ha l’església renaixentista, la muralla i els Ponts, de manera que aquesta part del poble té una gran riquesa arquitectònica i històrica.
Recuperar el Castell per als veïns de la Selva era una aspiració de l’Ajuntament i el procés ha estat llarg però constant. Primer es van adquirir els terrenys per ampliar la Plaça i es va fer una actuació de consolidació de les restes. A partir de l’any 2003, es va decidir tirar endavant la recuperació del Castell amb el repte de convertir-lo en un autèntic focus d’atracció cultural i turística. Cal dir que el es trobava en una situació de conservació molt precària perquè gran part de les seves parts edificades en estat d’enrunament.
Les imatges que veureu en aquest especial del Castell de Paborde mostren l’estat dels elements patrimonials abans de la intervenció i el seu estat actual. Per conèixer més a fons com s’hi ha treballat durant aquests anys, hem conversat amb una persona que coneix molt a fons el projecte i les seves fases. És la Montse Daroca, Tècnica municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de la Selva del Camp.
Montse, La rehabilitació o reforma va tenir dues fases. La primera va ser la consolidació de la Casa de l’Arquebisbe i la segona la del Celler Major. En que van consistir cadascuna de les dues fases?
La rehabilitació del castell ha tingut diverses fases. Prèviament es va redactar l’Estudi històric i arqueològic del castell que junt amb el Pla director de rehabilitació de l’edifici es van obtenir el màxim de dades històriques sobre el castell que van permetre estudiar l’evolució constructiva i així ajudar a la seva correcta interpretació alhora de redactar els projectes de rehabilitació.
El Celler Major, abans de les obres.
El Celler Major, després de les obres.
La primera fase va consistir en la realització de treballs de consolidació i preservació de les restes conservades del castell. Posteriorment es va reconstruir i rehabilitar el Celler Major, convertint-lo en un auditori. Aquest es va estrenar l’octubre de l’any 2007.
Finalment, l’any 2008 es van iniciar els treballs de rehabilitació del Celler Menor, al Casa de l’Arquebisbe, el Nucli de Comunicació i la plaça de les Pletes. La primavera de 2011, va obrir les portes tot el conjunt.
Els criteris de rehabilitació i restauració que es van seguir van ser els de mantenir dempeus tots els elements històrics significatius, reforçant-los i completant-los i alliberant els espais originals dels afegits duts a terme sense cap intenció respectuosa, fent servir tècniques constructives gairebé idèntiques a les històriques, sense alterar la identitat del conjunt.
El Celler Menor, abans de les obres.
El Celler Menor, després de les obres.
Al Castell ara hi ha diferents espais culturals. Quina distribució s’ha fet i en funció de què? S’han creat nous espais (compartiments) o s’ha aprofitat els existents amb l’estructura anterior i/o les restes que hi havia?
El Pla Director és el document que fixa els objectius, característiques, i directrius per a la intervenció que es durà a terme al Castell del Paborde i l’ús a que es destinarà. L’auditori del Celler Major acull actes institucionals, teatre de petit format, recitals, concerts de música i cinema, entre d’altres.
Al Celler Menor i la Casa de l‘Arquebisbe està ocupat per una exposició permanent d’interpretació local, a més d’exposicions temporals i altres actes. El Castell s’ha convertit en un centre cultural i turístic on hi trobem espais museístics i sales preparades per fer conferències, reunions, cerimònies civils, etc.
Inicialment es volia que la rehabilitació del Castell del Paborde dignifiqués la part alta del Nucli Antic de la Selva del Camp. S’ha aconseguit?
Sense cap mena de dubte, la rehabilitació del Castell i l’obertura de la plaça de les Pletes ha fet renéixer la part alta del Nucli Antic de la Selva del Camp. El Castell s’ha convertit en un espai municipal polivalent i la plaça també acull activitats festives i culturals.
Actualment és l’espai municipal de caire cultural més concorregut i demanat per les entitats locals i per actes de representació d’organitzacions i associacions que es porten a terme a la Selva del Camp. S’ha potenciat de forma definitiva amb el trasllat de l’Oficina de Turisme a les seves dependències, i així és el punt de sortida de les rutes per descobrir la Selva del Camp.
Foto aèria que mostra la planta de tot el Castell de Paborde.
Finalitzada l’obra es va preveure que el castell disposés d’un programa interpretatiu centrat en explicar la història i reconstruir una ambientació medieval. S’ha fet aquest pas? Si no s’ha fet, està previst i quan?
Als espais de la planta baixa del Celler Menor i la Casa de l‘Arquebisbe hi ha l’exposició permanent de la interpretació històrica local, amb recursos audiovisuals i restes arqueològiques originals trobades en diferents excavacions al terme municipal. Els audiovisuals recorden la lluita del poble per garantir l’abastiment d’aigua des de l’edat mitjana, ens parlen dels nostres personatges il.lustres, i dels oficis dels ollers i la pagesia…
Moltes gràcies Montse
Gràcies a vosaltres
DADES RELLEVANTS
Si parlem de dades del cost del projecte, la reforma va superar els tres milions d’euros d’inversió. Al tractar-se d’un Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser objecte d’una subvenció del 1% Cultural de l’Estat (2.500.000 Euros), i també es va disposar d’ajuts de la Generalitat de Catalunya (Pla d’Obres) i també del Pla de Barris (en la fase d’acabament i de museïtzació).
El projecte el van dirigir diversos arquitectes del Departament de Construccions Arquitectòniques de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la UPC, junt amb els serveis tècnics municipals, Montserrat Daroca Ferran com arquitecte tècnic i el Jordi Gatell Leiva com enginyer tècnic.
L’estudi històric arqueològic va ser elaborat i redactat per Josep M. Vila Carabasa, arqueòleg i el Pla Director el va desenvolupar l’empresa Stoa.
