En aquesta nova entrega de l’espai “Edificis singulars” que elaborara el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), a la revista TAG i amb el repte de difondre el nostre patrimoni i la simbiosi que té amb l’ús diari de les ciutats i els pobles, parlem d’un espai recentment remodelat i amb una bellesa única. Amb tots vosaltres, l’abans i el després del Celler de Vila-seca.
Amb una inversió de 8 milions d’euros, dels quals una quarta part han arribat procedents dels fons europeus, fa poc que s’ha obert al públic un dels espais més emblemàtics de Vila-seca, el seu Celler noucentista que ha estat recuperat i rehabilitat per l’Ajuntament per tal d’acollir una extensa i variada programació que inclourà el teatre, la dansa, la música, el circ o els espectacles de petit format.
Un espai polivalent amb capacitat per a prop d’un miler de persones, i un museu dedicat a la divulgació històrica sobre el món del vi i la pagesia configuren la nova utilitat d’aquest immoble. La nau principal és ara una sala dissenyada i equipada per adaptar-se a cada espectacle que s’hi faci, amb una capacitat de 517 persones assegudes i 950 si les butaques estan replegades. Pel que fa al Museu del Celler, aquest esta centrat en la divulgació dels processos dl ci i en la feina i història de la pagesia local.
L’immoble es va construir entre els anys 1919 i 1920 de mans de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, fill del popular Lluis Domènech i Muntaner. El promotor de l’obra va ser el Sindicat Agrícola de Vila-seca. Explicada aquesta part més històrica, toca endinsar-nos en aquella més tècnica per saber què s’ha fet a aquest edifici, com s’hi ha intervingut i quin és el resultat final.
En el següent article, que signen Berta Grau (arquitecta tècnica), Enric Iturbe (arquitecte tècnic), Manel Boira (arquitecte tècnic i cap d’obra) i Oriol Llauradó (arquitecte municipal), ho entendrem tot.
Restauració, per al desenvolupament cultural, del Celler noucentista de Vila-seca
El projecte parteix de la voluntat de realitzar una intervenció profundament respectuosa amb l’edifici existent, i modificar només aquelles parts necessàries per fer-lo adequat i funcional per als nous usos. Des d’aquest punt d’inici, es planteja bàsicament generar un nou cos (el Pavelló) que queda connectat als dos cossos existents del recinte del Celler (el Celler i l’edifici Annex), que fa la funció d’espai d’administració, control i també allotja els serveis; l’altra gran intervenció volumètrica es produeix al fons de la nau principal, a la façana nord, on es genera d’una banda un soterrani que allotja la part de producció de les instal·lacions, i de l’altra banda un gran cos volat que allotja els vestidors i finalment la caixa escènica, que amb un fons transparent genera una relació natural amb el seu entorn, i especialment amb el Castell de Vila-seca. A l’interior, s’eleva la cota original del paviment de la nau principal, de forma que es genera una cambra que oculta bàsicament les instal·lacions de més volum, especialment climatització i ventilació. Aquesta elevació fa que a la zona d’accés de la façana principal, es generi un foyer.
A nivell constructiu, els objectius han estat:
– En l’àmbit de la rehabilitació patrimonial (edifici catalogat BCIL, d’estil noucentista), s’estableix com a requisit respectar i valoritzar les construccions històriques existents, i intervenir-hi puntualment només per aquelles necessitats pròpies dels nous usos.
– Eliminar elements afegits als edificis, i restituir geometries i volums, sistemes constructius, materials i acabats, sempre amb fidelitat a les construccions originals.
– Generar nous espais necessaris pel funcionament de l’equipament segons usos definits pel programa.
– Adaptació a les normatives actuals, especialment a nivell d’instal·lacions. Implementació de tecnologies punteres, especialment en l’àmbit de museografia i escenogràfic.
– A nivell estructural generar d’una banda els elements necessaris per als nous usos, i per l’altra banda definir les actuacions de reparació, consolidació i connexió de nous elements sobre els existents.
L’obra es va iniciar a començaments de l’any 2020 i es va acabar a final de 2021. A nivell d’execució i considerant la necessitat d’integrar els nous elements amb l’edificació patrimonial existent, es va iniciar l’obra amb la neteja, enderroc de cossos annexats i restitució puntual dels materials i geometries originals. Per fer-ho es van identificar els materials originals (pedra de soldó, paredats, maons i peces ceràmiques, revestiments amb morters de calç, elements metàl·lics…). Es van fer una sèrie de proves amb materials, eines i tècniques actuals per obtenir resultats similars als originals i poder-los reproduir; també es va emmagatzemar pedra i maons originals procedents d’elements enderrocats i es van reutilitzar posteriorment.
En la façana nord es produïa el camí crític de l’obra; en aquest àmbit calia enderrocar una façana ceràmica que feia de tàpia, enderrocar els dipòsits exteriors (que no responien a les característiques geomètriques i d’ordre que sí que tenen els interiors), i enderrocar parcialment els dipòsits interiors més propers a la façana nord, ja que en aquest àmbit calia construir el soterrani d’instal·lacions, escales i buit per muntacàrregues, passos soterrats de conductes i finalment nou nucli de formigó per allotjar usos de vestidors i escenari en un nivell superior (caixa escènica). La complexitat de les actuacions i en especial el descobriment de la no existència de fonamentació en els pilars, va obligar a planificar detalladament i fer actuacions provisionals (fonaments provisionals, atirantats…) per garantir l’estabilitat de l’estructura existent, en especial pilars; a mida que es va anar construint el soterrani amb murs pantalla i la caixa escènica es va eliminar o modificar les provisionalitats. La caixa escènica es va construir amb murs de formigó laterals i front de boca d’escena, amb encofrats trepants a tres cares, sobre un sostre de formigó en voladís.
El cos de recepció del raïm (nau annexa), que és una edificació de dues plantes annexada a l’edifici principal, es va detectar que estava en molt mal estat, especialment el soterrani que era on es desenvolupava el gruix dels treballs del Celler; es van haver de fer diverses actuacions de consolidació, reforç, reparació, enderrocs d’elements sobreposats, restitució de volums… a la planta superior, es van cosir esquerdes i refer volums, es va reconstruir completament la coberta en trobar-se en molt mal estat i la façana principal, generant noves llindes i recuperant geometries i materials originals.
La comunicació entre les plantes baixa i soterrani de la nau annexa en l’edifici original, es feia mitjançant dues escales simètriques de cargol amb un pilar central estructural; a l’obra, es va constatar la gran dificultat que suposava mantenir les escales i modificar-les per complir els requisits especialment de normativa d’incendis; finalment es va realitzar un estintolament, i es va construir una nova escala completament metàl·lica amb pilar central, en forma cilíndrica en planta, mitjançant xapa plegada i corbada.
El projecte preveu un nou sostre que forma la platea de la sala, per damunt de la cota dels peus de les tines, que s’han conservat; a l’obra es va construir un sostre de llosa col·laborant amb diversos tipus de recolzaments, estudiat perquè treballi de forma unitària i que genera una cambra sanitària en la que bàsicament, s’allotgen les instal·lacions de gran volum.
El Pavelló és una construcció totalment nova que fa de punt d’accés al recinte, i s’hi connecta a través d’un túnel cobert; la integració d’aquest element amb la edificació existent va requerir ser molt curosos a l’hora de triar els materials constructius i en especial, els d’acabat.
En l’edifici principal existeixen dues façanes vidriades; l’una a la façana principal i l’altra a la façana nord, a la caixa escènica. Les dues es resolen amb sistema de mur cortina, i en especial la segona es recolza sobre un sostre que està suportat per uns tirants metàl·lics, fet que a nivell d’execució ha estat delicat per haver de controlar les deformacions en base a les toleràncies admissibles de cada element constructiu.
Per l’ús del nou equipament ha estat necessari d’integrar una sèrie d’elements de museografia, graderia retràctil, cortines, plataforma elevadora, teló tallafocs i equipament escenogràfic. Tot i tractar-se d’elements teòricament finalistes, han condicionat l’execució, coordinació i condicionants de terminis de l’obra, havent d’establir consultes permanents, provisionalitats, proves i mostres.
