Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
La feina artística cal que tingui recompensa, traduïda en el reconeixement del públic que és el jurat més important i sincer. També importa allò que diguin els crítics perquè, agradi o no, en moltes ocasions la seva opinió va lligada a l’èxit o fracàs d’una estrena o marca la vida a la cartellera d’una obra concreta. I llavors hi ha la recompensa que arriba en format de guardons o premis, aquell moment en que d’alguna manera es diu al guanyador que la seva feina, a més de ser bona, és un treball d’excel·lència.
Enguany als Premis Butaca, que es lliuraran a Barcelona el proper 15 de desembre i que són us dels majors referents per al sector de l’espectacle, hi ha representació de casa. Concretament hi ha el músic i compositor reusenc Gerard Marsal. Ell ha estat l’encarregat de crear el disseny sonor de l’obra “Infanticida”. Els Butaca tindran guanyador un cop el públic triï al guanyador o guanyadora de cada categoria a través dels vots per internet. Nosaltres, com és lògic, ja hem entrat a votar a totes les categories i a les sis on hi ha nominació de l’obra “Infanticida” i hem donat el nostre vot. Us recomanem que hi entreu fent clic en aquest enllaç i ja que hi sou, feu el mateix si us ve de gust.
Si encara no us hem convençut, espereu a llegir tot el que ens ha explicat el propi Gerard Marsal a qui hem entrevistat per saber com ha fet la feina i com se sent ara mateix com a nominat.
Moment de la representació d’Infanticida, amb Gerard Marsal a primer pla. Foto: El Periódico de Catalunya.
Gerard, Infanticida és la primera opera electrònica de la Clara Peya, basada en un monòleg feminista de la Caterina Albert. Com ve la teva col·laboració en aquest projecte i quin paper hi jugues?
Primer dir-te que l’etiqueta “òpera electrònica” la va somiar la Neus Pàmies, productora i actriu principal d’aquesta peça. Per cert, nominada també a 2 premis Butaca per aquestes dues categories. Ella ja coneixia el text de la Caterina i va imaginar-se una posada en escena a mig camí del teatre i el musical. Per adaptar el text a un format òptim per ser musicat va contactar amb en Marc Rossich. I un cop fet li va demanar a la Clara Peya que fes les composicions (també nominada pels Butaca’20 per l’obra). A la direcció, per arribar a bon port, va demanar-li al Marc Angelet (nominat per millor direcció de musical). Ells van treballar uns mesos en la primera fase del projecte.
Jo rebo el material de la Clara amb l’encàrrec de fer una adaptació d’aquelles melodies meravelloses seves cap a una sonoritat electrònica. I al començar els assajos començo a crear tot el disseny de l’espai sonor per posar molta més dramatúrgia als personatges i a l’ambient que acompanya tota l’obra. Tot i ser un monòleg, hem aconseguit que l’espectador hagi vist a molts personatges només modificant les veus de l’actriu i variant tot el so ambient que els acull.
Estàs satisfet de l’experiència amb la Clara i la resta de companys?
L’equip d’Infanticida és increïble. Quina meravella fer coses amb gent tan creativa, arriscada, senzilla, valenta, intel·ligent…
Estic molt agraït i content de que m’ho proposessin. I per la repercussió que està tenint, tot i només estar en cartellera 2 setmanes a la Sala Atrium al gener degut al COVID, sembla que ha funcionat tot molt bé!!!
Com es tradueix la teva tasca del disseny sonor final tenint com a base les peces creades per la Clara?
Les composicions de la Clara eren fetes amb piano i veu, i això ja té una sonoritat concreta, romàntica, neo-clàssica et diria. En Marc i la Neus volien una producció més electrònica.
Per començar a adaptar les composicions agafo únicament les melodies i acords. I començo a crear textures de sintetitzadors per posar so a les emocions que es desgranen del text que han d’acompanyar. Desprès imagino els ritmes que hi podrien anar bé. I al ser un monòleg tenia la possibilitat de crear personatges modificant la veu de l’actriu.
Desprès, queda aixecar el text i l’obra i aquí ja veig més clar quina ambientació ha d’agafar, que en aquest cas són cintes de casset rodant i moles girant entre molts més sons.
L’obra Infanticida té diverses nominacions als Premis Butaca i entre elles la teva a millor disseny d’espai sonor. Us ho esperàveu? I tu, t’ho esperaves?
Tenim 6 nominacions al Premis Butaca i al ser una producció tan petita i tan poc representada degut al tancament dels teatres, ens ha sorprès, sí.
De tota manera, durant les dues setmanes de l’estrena la crítica va ser molt bona, diria que sorprenentment bona. Va córrer la veu i cada nit fèiem “Sold Out”. Però no ens ho esperàvem!!
Jo tampoc m’ho esperava. Si que crec que hem fet una peça molt diferent i això sempre es fa notar.
Ets un músic, compositor, experimentat tant en el treball amb peces ja escrites com en aquelles que crees tu. On ets sents més còmode?
La veritat és que en totes. I anar variant de projecte m’encanta. Composar m’agrada molt, i treballar conjuntament amb dansa i teatre també.
Infanticida té sis nominacions als Premis Butaca.
Quins altres projectes tens ara mateix entre mans? Ens diuen que tens quelcom al Grec…
Acabaré l’any amb el disseny sonor de la propera peça de la companyia de teatre Projecte Ingenu. La peça s’estrenarà dins del Grec a Grec, amb el títol “La Ruta de la Palta“, una producció de la Nau Ivanov on revisem els lligams emocionals entre Catalunya i Xile.
Vindrem a la Sala Trono a principi de desembre, després estarem a Barcelona i València. Per altra banda publicarem un disc enregistrat abans del confinament amb Sara Sambola, també a principi de desembre. I he d’acabar un encàrrec pel ballarí flamenc Jesús Blanco, de Sevilla, a on puc fer lliurement el que vulgui però ha de ser per baile flamenc i amb electrònica. Una evolució del que ja vam estrenar a “Kintsugi”.
Sembla que avorrit no ho estaré !!!
