El poeta Hölderlin, una ànima turmentada a la torre

Article d’opinió d’Òscar Ramírez Dolcet

No sempre cal un motiu especial o un aniversari per glosar la trajectòria i vida dels grans creadors que tant ens han aportat. Acabo de rellegir part de l’obra de cJohann Christian Friedrich Hölderlin, un dels principals exponents del Romanticisme alemany.

La seva és la història d’una ànima apassionada i turmentada que va deixar una empremta profunda en la literatura i la filosofia de la seva època. Nascut el 20 de març de 1770 a Lauffen am Neckar, la seva vida va estar marcada per l’adversitat i la recerca incessant de la veritat i l’harmonia.

Des de molt jove, Hölderlin va experimentar la pèrdua, amb la mort del seu pare i padrastre, cosa que sens dubte va deixar una empremta en la seva sensibilitat i perspectiva del món. Tot i les expectatives familiars de seguir una carrera religiosa, el jove poeta va triar estudiar Humanitats, obrint-se així a un món de coneixements i pensaments que marcarien el seu futur.

Va ser a la ciutat de Jena on Hölderlin es va submergir en l’ambient intel·lectual i cultural, vinculant-se amb figures destacades com Goethe, Fichte i Schiller, que es convertirien en grans influències per a ell. Schiller, en particular, el va motivar i va publicar parts de la seva obra “Hiperió o l’eremita a Grècia”, un llibre que reflecteix la creixent tendència del Romanticisme, amb l’èmfasi en els sentiments, l’irracional i la connexió amb la natura.

Al seu poema “Visió”, Hölderlin ja mostrava els tints romàntics que exaltaven la naturalesa en harmonia amb l’ésser humà i valoraven el paisatge regional. La seva obra, en conjunt, es nodreix de la filosofia grega i abraça la teoria de l’Harmonia en unitat amb la Natura, que plasma a la seva obra “La mort d’Empèdocles”, retent homenatge al gran filòsof presocràtic.

La vida amorosa d’Hölderlin també va deixar una impressió profunda en la seva producció literària. El seu amor impossible per Susette, l’esposa del seu ocupador, es va convertir en la inspiració dels seus “Poemes a Diotima”, una manifestació apassionada dels seus sentiments. Tot i les adversitats, la seva producció poètica va continuar florint sota el pseudònim de Scardanelli, un alter ego que li permetia expressar-se i connectar amb la naturalesa en els seus moments de desvari.

No obstant això, el destí de Hölderlin va ser ombrívol. A mesura que els seus problemes mentals es van agreujar després de la mort de la seva estimada el 1803, va ser internat a diverses clíniques psiquiàtriques i finalment declarat incurable. Va ser l’ebenista Ernest Zimmer, un devot admirador de la seva obra, qui el va rescatar i el va portar a una torre on viuria reclòs, però que li brindaria la possibilitat de continuar escrivint i reflexionant sobre la vida i la natura.

La poesia va ser el fidel reflex de l’ésser de Hölderlin, la seva companya a la solitud de la torre. A través de la seva obra, el “Poemes de la bogeria” va buscar assolir una “vida més elevada”, tractant de trobar el sentit de l’existència i connectar amb el món superior que habitava al seu interior. Tot i la tragèdia de la seva vida, el seu llegat perdura i la seva influència en l’estètica romàntica continua sent notòria a la literatura europea.

Alemanya pot tenir memòria selectiva, però no pot oblidar la figura immortal de Hölderlin, el poeta turmentat que va saber plasmar als versos la bellesa i el misteri de l’ànima humana, així com l’harmonia amb la natura. 253 anys després del seu naixement, recordem amb admiració i respecte aquest geni del Romanticisme que continua inspirant generacions d’escriptors i lectors a tot el món. La seva veu perdura en el temps, com un ressò etern de la passió i la bellesa que habiten al més profund del cor humà.