Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
Al seu dia, el Jordi Magrià va aprofitar el seu art, sempre al servei de les marques comercials per les que treballa fent il·lustracions i dissenys diversos, per posar imatges als fets que envoltaven tot el procés, l’1-O, els empresonaments i altres situacions derivades d’aquells dies convulsos que, per algunes persones, encara no han acabat.
Ho va fer amb un mètode complicat a nivell artístic, dibuixant amb bolígraf. De les moltes disciplines artístiques per crear quadres, imatges o rostres, la del boli és una de les més complicades i amb menys marge d’error. Fruit de la seva destresa, el seu art i experiència, el Jordi ha convertit en il·lustració a tots els protagonistes esmentats abans i a tants altres de diferents àmbits. Una sèrie dedicada a Lluis Llach o una altra que protagonitza el món casteller, se sumen a les seves creacions que fa sota el nom artístic de Bicman.
La seva altra vesant, que també ens interessa i molt, ens motiva a comprar als qui comprem productes diversos, des de iogurts a pegament instantani, passant per xocolates o tabac, perquè l’envàs és atractiu i convida a endur-se’l a casa. En aquesta entrevista coneixerem doncs al Jordi Magrià i al Bicman.
El Jordi Magrià, al seu estudi.
Jordi t’has convertit, d’alguna manera, en el narrador gràfic del procés. Els teus dibuixos, fets amb bolígraf i una precisió magnifica, posen rostres i paisatge als moments més convulsos que ha viscut Catalunya aquests últims anys. D’on et sorgeix la idea?
Va ser quan van empresonar als Jordis, al Quim Forn i a l’Oriol Junqueras. La gent enviava cartes a la presó per donar-los ànims i jo vaig pensar a fer quelcom diferent, per donar suport a la situació per la que estaven passant. Feia 6 mesos que havia començat a dibuixar amb bolígraf i vaig pensar que seria bo fer-los un retrat per entregar a les famílies. Vaig fer el de Cuixart el primer de tots i el vaig portar a Òmnium, però quan vaig fer el d’en Quim Forn, no sabia com fer-li arribar, així que vaig fer una piulada ensenyant el dibuix, per si algú em podia ajudar a fer-li arribar a la seva dona. Jo tenia molt pocs seguidors però va arribar a ser trending topic a Barcelona. Vaig aconseguir fer una entrega col·lectiva a la plaça del Rei a cadascun dels familiars.
Tenia peticions per continuar fent dibuixos a boli i des del Memorial 1714 em van dir que em cedien el seu local per fer una exposició. Tenia 7 mesos per fer un recull d’imatges sobre el procés i d’aquí van sortir una vintena d’obres.
Fins al moment has fet ja mig centenar d’exposicions de les teves obres. Quines sensacions has rebut i què te’n diuen els espectadors?
Les sensacions han estat molt bones, he conegut un munt de gent fantàstica amb les mateixes inquietuds que jo. Hi ha gent que s’ha emocionat i ha deixat anar alguna llagrimeta, sobretot davant del retrat de la Muriel Casals.
El feedback que he rebut ha estat molt bo, la gent surt sorpresa del que es pot fer amb un artefacte tan bàsic com és un bolígraf.
De quina obra estàs més satisfet i quina té més significació per a tu?
La primera de totes, la del Jordi Cuixart, potser per ser la primera que feia en un format tan gran, un Din A2, per la força que transmet i per allò que significa el Jordi per la lluita per la independència, les llibertats i els drets humans.
Il·lustració, a bolígraf, del Jordi Cuixart.
Amb el temps, que ha anat portant nous actors en aquest escenari polític i social del procés, han incrementat la col·lecció sumant nous dibuixos?
Si, a part de portar l’exposició per diferents pobles i ciutats de Catalunya, Alacant i Brussel·les, anava dibuixant altres personatges que anaven sorgint de la repressió que l’Estat exercia contra ciutadans catalans, com en Jordi Pesarrodona, la Tamara Carrasco, l’Adri o el mateix Major Trapero
En tens de pendents per fer encara? Hi ha gent a qui no has volgut dibuixar? A qui?
Sempre hi ha a qui dibuixar perquè, malauradament, de gent amb causes penals pels fets de l’1 d’octubre no en falten. Però m’és impossible dibuixar-los a tots i per tant he portat una mostra prou significativa. Ara per ara estic més centrat a fer altres tipus de dibuix.
Vaig fer una obra on figura la part fosca del procés, els del 155, encara que la gent em demanava que no els dibuixés, és important recordar qui van ser i no oblidar mai. És un recull de la flor i nata del feixisme creixent a Espanya.
Il·lustració del Major Trapero, també feta amb bolígraf.
Això de crear obres d’art amb un element tan bàsic com un bolígraf que la gent només utilitza per escriure i prou, no només te relació amb el procés. La teva col·lecció de retrats abasta altres àmbits, des de gent famosa fins al món dels castells, passant per encàrrecs particulars. Fins a quin punt té dificultat crear amb un element com un bolígraf i quin marge d’error tens quan ets sobre el paper? Explica’ns una mica el procés de creació d’una obra perquè veure-ho acabat és fàcil però imaginar-se com s’ha fet és impossible.
De fet el procés és molt senzill. Primer faig l’esbós a llapis on aniran els elements, és una part important, perquè quan comenci amb el bolígraf no podré rectificar i, per tant, tot ha d’estar en el seu lloc precís. Un cop tinc el llapis, ataco directament amb el bolígraf donant tot el volum i ombrejat a còpia de ratllar el paper, molt semblant com faria amb el llapis però sense poder difuminar ni esborrar. Molts em pregunten com faig el cabell blanc i els responc que tots els blancs són del paper, de manera que allà on no pintes queda en blanc. No té cap truc, només paciència i bon ull.
Les creacions amb bolígraf són una part de la teva vesant creativa. De fet, tu et dediques professionalment al dibuix comercial. Dissenyes il·lustracions per a marques conegudes que després veiem quan comprem els seus productes. Quina és la teva feina exactament i quin tipus de dibuixos i il·lustracions acostumes a fer?
De fet jo vaig començar estudiant enginyeria de telecomunicacions, però quan vaig anar a la mili em vaig replantejar el meu futur. És el que té estar un any sense fer res de bo, et dona temps per rumiar. Així que en acabar vaig estudiar disseny industrial, i allà vaig descobrir que, en realitat, el que m’agradava era dibuixar. Ho vaig compaginar treballant a l’empresa familiar de joguines dissenyant Airgam Boys (Magrià a l’inrevés és Airgam)
Vaig tenir la sort d’entrar a Chupa Chups i al cap de dos anys em vaig posar pel meu compte, treballant per diferents estudis de disseny que m’encarregaven il·lustracions pels seus dissenys. Els primers anys amb aerògraf, per passar mes tard a l’ordinador. Amb la il·lustració aconsegueixes que el producte sigui més apetitós que la foto, per això el 90% dels meus treballs són del món de l’alimentació encara que he fet il·lustracions per Tampax, per Ceys o el restyling del “Borreguito” de Norit l’any 1990.
Exemple de creativitat comercial del Jordi. A l’esquerra la il·lustració del producte i a la dreta, una foto. Les diferències són mínimes.
Fins a quin punt creus que són importants aquestes il·lustracions en un producte? Ajuden a comercialitzar-lo millor?
Si, et permet fer coses que amb la foto seria complicat de fer. Per exemple amb 3D he fet illes senceres de la “Caja Roja”, quan fer-les en foto hagués comportat portar molts palets en un estudi fotogràfic; o el projecte del nou Aeroport de Barcelona que vaig fer en 3D a partir dels planells que en varen passar.
També al tema de l’alimentació. Els gelats, per exemple, no es poden fotografiar perquè es fonen amb les llums dels focus. De fet el que és pretén amb la il·lustració és idealitzar el producte, enganyar una mica al consumidor perquè tinguis ganes de comprar-lo.
Creus que la gent li dona la suficient importància a aquests elements que són inclosos, molt sovint, dins del packaging d’un producte o passen sovint més desapercebuts del que caldria?
Passen completament desapercebuts de manera conscient, però inconscientment és el que fa que triïs un producte o un altre. Per això les empreses es gasten tants diners amb dissenys dels productes. Un mal disseny pot fer que no venguis.
Intuïm la resposta però… si haguessis de triar amb una de les dues vessants creadores que tens -Bicman o dibuix comercial- quina seria?
El de Bicman, per descomptat. Llàstima que sigui tan difícil viure de l’art. O ets una primera espasa o no tens res a fer.
PODEU VEURE TOTES LES IL·LUSTRACIONS DEL PROCÉS I LA RESTA QUE HA FET EL JORDI MAGRIÀ, COM A BICMAN, FENT CLIC AQUÍ
