3 min.

Article d’opinió de Judith Mata-Ferrer

Després de mesos de retard, Marvel torna amb una de les seves entregues més esperades: “Black Widow”. La pel·lícula s’ha estrenat tant a la plataforma digital Disney+ com a les sales de cinema i de moment recull l’èxit que esperava, omplint tots els aforaments.

Scarlett Johansson (esquerra) i Florence Pugh (dreta) en una escena de “Black Widow”.

La misteriosa exagent i espia russa Natasha Romanov és una dels personatges més estimades de tot l’univers Marvel i aquesta entrega se centra en el seu passat, una història que tenia a tots els fans intrigats i, sobretot, després de la seva mort a l’última entrega d’”Avengers”. No obstant això, la cinta es queda a un pas enrere del que s’esperava que mostrés.

És, sense dubte, la pel·lícula que té més pes emocional de tot l’univers cinematogràfic de Marvel. La crònica es desenvolupa en aquests moments dramàtics i on el diàleg pren tot el protagonisme, més que l’acció, al contrari del que estem acostumats amb les grans pel·lícules d’aquesta índole. Aquesta manera d’enfocar l’acció, és un encert, perquè s’allunya de la trama típica i s’apropa a la part més humana dels superherois, més enllà de la imatge superficial d’éssers poderosos.

La narració comença amb la infància de Natasha, però ràpidament pren un gir i la trama se situa abans de “Avengers: Infinity War”. Queden molts interrogants sense resposta de tot el que Natasha havia insinuat sobre el seu passat al llarg de totes les entregues que no tenen resposta. Es mostren enemics i personatges nous que aparentment tenen una gran incidència en el guió que segueix l’espectador, però, òbviament, no se’ls anomena en cap de les altres entregues i això fa que la història perdi credibilitat i quedi més aviat allunyada del conjunt de la saga d’”Avengers”.

La pel·lícula s’encamina cap al futur, convertint-se en una introducció del que vindrà, segurament per la seva germana Yelena (Florence Pugh). Per una banda, s’esperava que se centrés en el passat del personatge, del que es mostren quatre pinzellades i la majoria, gairebé irrellevants, deixant un gust agredolç. D’altra banda, per fi Black Widow té una pel·lícula en solitari i, a més, és l’únic cop que es pot veure en acció amb la seva germana, desconeguda fins ara.

Cartell de la pel·lícula

“Captain Marvel” va ser la primera pel·lícula d’aquesta saga que tenia a una dona com a protagonista, però aquesta vegada, tot l’eix principal gira entorn el sexe femení. El personatge al qual dona vida Scarlett Johansson sempre havia estat en segon pla, igual que tota la resta de personatges femenins, però aquesta vegada Marvel demostra que vol donar més protagonisme a les heroïnes.

Respecte a l’escena postcrèdits, indispensable en qualsevol pel·lícula de Marvel, és el tiquet d’entrada de la seva germana Yelena al cicle cinematogràfic d’”Avengers”. Tot i que no se sap en quin moment, ja que als plans que Marvel ha donat a conèixer fa poc, no hi figura cap pel·lícula on hi pugui aparèixer.

Haurem d’esperar-nos per saber què ens porta Marvel en els pròxims projectes, perquè, com sempre, mai es poden suposar coses per avançat.

El millor: la combinació dels personatges de Scarlett Johansson i Florence Pugh

El pitjor: la història es queda curta i es podria haver enfocat d’una altra manera