2 min.

Fa pocs dies parlàvem de la importància que està recuperant a nivell cultural i social el teatre. Durant molts anys, sobretot els últims, el perfil d’espectador a les representacions teatrals tenia una edat mitjana o gran i un nivell cultural més elevat que aquella població que, de mitjana, opta pel cinema.

Un fet és ben cert: el teatre i el cinema no tenen quasi res a veure, són antagònics en molts punts, requereixen de mètodes d’aprenentatge diferents. Avui, que simbòlicament se celebra el Dia Mundial del Teatre, volem reclamar la rellevància que es mereix.

No ho farem aportant noms concrets de les grans figures que ha donat aquest art. Desitgem, únicament, regalar-vos dues bones estones si aposteu per mirar-vos les dues representacions que podreu veure aquí. Una en català i una en castellà. La primera que hem escollit és l’obra “Antígona” de Sòfocles, amb l’Aula de Teatre i sota la direcció de Pep Anton Gómez. És una versió renovada, moderna, ben portada a escena. Els clàssics es poden manipular fins a punts insospitables com descobrireu.

Feu “play”, amplieu la pantalla al màxim, seieu amb calma i gaudiu.

La segona proposta que us fem té molta més fermesa. És una peça teatral de Miguel Mihura, un dels referents del teatre espanyol i una obra més que famosa: Tres sombreros de copa. En aquest cas, hem escollit aquelles gran representacions escèniques que TVE emetia fa quaranta o cinquanta anys per a tot el públic que, en aquella època, necessitava més la cultura que ara.

El teatre, com diria el gran Arthur Miller, no por desaparèixer perquè és l’únic art on la humanitat s’enfronta a si mateixa.