Imatge: Jacobo Maleriro
Amb la irrupció del coronavirus, milions d’empleats es van veure obligats a transformar les seves llars en centres de treball telemàtic. I és que, tot i que la tecnologia possibilitava el teletreball molt abans de l’arribada de la pandèmia a bona part del món, només una minoria de persones complien amb les seves obligacions laborals des de casa.
Per exemple, segons dades d’Eurostat, el 2018 només el 4,3% de les persones ocupades de entre 15 i 64 anys treballaven habitualment des del seu domicili a Espanya. En el conjunt de la Unió Europea, la xifra era només lleugerament superior, el 5,2%. En canvi, el 2020, el primer any de la pandèmia, el percentatge d’empleats que van teletreballar de manera habitual a Espanya va augmentar fins al 10,9%, mentre que la mitjana europea va ascendir al 12%.
Les dades més recents d’Eurostat, corresponents al 2022, mostren que, tot i que aquesta forma d’organització del treball ja no està tan estesa a la UE com durant el primer any de la pandèmia, sí està implementada en major mesura que abans d’aquesta. Així, l’any passat, el 10,2% dels treballadors de la UE van treballar regularment des de casa.
Amb una quarta part de la seva població ocupada treballant des de casa, Irlanda va tenir el major percentatge de treballadors a distància de la UE l’any passat. La va seguir Finlàndia, també amb un percentatge de teletreball superior al 20%. Tot i això, els percentatges d’ocupats que solien teletreballar eren molt més baixos a algunes parts d’Europa de l’Est. A Romania (1,4%) i Bulgària (1,6%), aquesta forma de treball seguia sent pràcticament inexistent el 2022.
Implicacions del Teletreball a Catalunya
A Catalunya, aquesta transformació del paradigma laboral també ha tingut un impacte significatiu. Mentre que abans de la pandèmia el teletreball no era la norma, les circumstàncies excepcionals han portat moltes empreses a adoptar aquesta modalitat com una part integral del seu funcionament.
Diverses raons expliquen aquest canvi de tendència. La prioritat per garantir la salut dels treballadors, la millora de les tecnologies de la informació i la comunicació, i la necessitat d’adaptar-se a nous models laborals han estat factors determinants. Això ha portat a un augment significatiu del nombre de persones que gaudeixen del teletreball com a part regular de les seves tasques laborals.
Els beneficis d’aquesta transformació no es limiten només a la flexibilitat i comoditat per als treballadors, sinó que també tenen repercussions positives en altres àmbits. La reducció de desplaçaments diaris contribueix a la disminució de la contaminació i millora la conciliació entre la vida laboral i personal.
Tanmateix, també s’han plantejat alguns reptes. La necessitat de mantenir la col·laboració i la cohesió d’equip, la gestió de la càrrega de treball i la definició de línies clares entre la vida professional i personal són aspectes que les empreses han hagut d’afrontar i gestionar adequadament.
El Futur del Teletreball a Catalunya
Amb les tendències actuals, sembla que el teletreball continuï sent una part integral de la vida laboral a Catalunya i arreu del món. Les empreses han après a adaptar-se als nous paradigmes i a aprofitar les oportunitats que ofereix aquesta modalitat de treball.
Amb tot, és essencial abordar les preocupacions i els desafiaments que poden sorgir. L’establiment de polítiques laborals clares, l’ús eficient de les tecnologies virtuals i la promoció de la salut mental i el benestar dels treballadors són aspectes crucials per assegurar un teletreball sostenible i beneficiós per a tots.
És evident que el teletreball ha passat de ser una excepció a una norma en molts sectors laborals a Catalunya i més enllà. La seva continuïtat dependrà de la capacitat de les empreses i els treballadors per abordar els reptes i aprofitar les oportunitats que aquesta nova manera de treballar ofereix.
