2 min.
image_pdfimage_print

Imatge d’Azorin. Foto: RTVE

 

El llegat de José Martínez Ruiz, més conegut pel seu pseudònim d’Azorín dins de la Generació del 98, continua guardant “sorpreses”, com la recent aparició de fotografies i cròniques parlamentàries desconegudes. Aquestes novetats arriben en un moment especial, ja que enguany se celebren 150 anys des del naixement d’aquest periodista, assagista, novel·lista i polític, nascut l’any 1873 a Monòver (Alacant).

La Fundació Mediterrani gestiona la casa-museu Azorín en aquest mateix municipi i també una maleta amb 2.000 documents a l’interior que ha estat donada desinteressadament per uns nebots de la dona d’Azorín (que no va tenir fills). Aquesta maleta amaga “bastantes sorpreses” que veuran la llum una vegada siguin estudiades gràcies a una beca del Ministeri de Cultura.

Aquesta maleta, amb el material d’Azorín, va ser lliurada per la família Méndez de Vigo al director anterior de la casa-museu, Pepe Payá, i al propi Boyer, durant un viatge a Madrid. Aquesta troballa ha permès descobrir documents, alguns inèdits i altres desconeguts, com ara cartes de Pío Baroja, de Ramón Menéndez Pidal, de Pérez de Ayala, de Serrano Suñer, de Luca de Tena i fins i tot una carta escrita per la dona d’Azorín informant al diari en el qual col·laborava que s’havien retardat en el pagament dels articles, entre altres documents que reflecteixen el dia a dia de l’escriptor.

El contingut de la maleta completa la visió que es tenia d’Azorín, sovint centrada en la seva trajectòria després del retorn de l’exili de París, als 66 anys, amb la icònica imatge del bombí, tot i que per a alguns estudiosos “el més important d’Azorín va ser escrit abans dels 45 anys”.

La maleta també revela aspectes de la vida quotidiana d’Azorín, com ara una poesia dedicada a la finca familiar, o entrades i passis per al cinema, ja que era un amant del setè art. També s’hi troben escenes íntimes de caràcter familiar i de la seva vida institucional, així com del propi exili parisenc.

La maleta de pell la va trobar en perfecte estat de conservació Luis Méndez de Vigo en una finca de Toledo, propietat del seu oncle Julio Rajal Guinda. Aquest, era nebot de l’esposa d’Azorín i va ser designat com a hereu de l’escriptor quan aquest va morir el 1967 sense descendència.

Qui va ser Azorín: tot sobre ell AQUÍ