1

Els arbres més vells garanteixen la supervivència de tot el bosc

Un treball publicat a la revista Nature Plants revela que els arbres més antics són éssers vius que aporten molt més que una presència majestuosa i una sèrie de beneficis ecosistèmics als boscos. Aquests arbres vells i monumentals de llarga supervivència —arriben a ser centenaris o mil·lenaris— també són vitals per preservar la capacitat d’adaptació dels boscos a llarg termini davant un entorn ambiental en canvi constant.

En aquest treball hi participen el catedràtic Sergi Munné-Bosch, de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) de la Universitat de Barcelona, i els experts Chuck Cannon, director del Centre de Ciència dels Arbres de The Morton Arboretum (Estats Units), i Gianluca Piovesan, professor de planificació i gestió del paisatge ecològic a la Universitat de la Tuscia (Itàlia).

«En el marc de l’estudi, hem examinat els patrons demogràfics que sorgeixen dels boscos antics al llarg de milers d’anys, i una part molt petita d’arbres creixen com si fossin guanyadors de la loteria en l’escenari de la vida. Fins i tot arriben a longevitats considerables que superen els cicles ambientals», explica Chuck Cannon.

«En els nostres models —afegeix l’expert—, aquests arbres antics i excepcionals demostren que són essencials per a la capacitat d’adaptació dels ecosistemes forestals i per a la conservació de la diversitat genètica global de la població vegetal en l’escala temporal».

Els autors constaten que els arbres antics poden viure de deu a vint vegades més que un arbre madur típic. En aquests organismes, la mort respon més a un procés aleatori en el seu medi natural que no pas a un procés progressiu d’envelliment, com passa en el cas dels humans. Aquests exemplars únics —són menys de l’1 % de la població forestal— aporten una gran diversitat genètica i biològica que és essencial en la població global d’un bosc, i són els testimonis d’una àmplia gamma de condicions ambientals històriques que abracen centenars d’anys o, fins i tot, mil·lennis.

«Els arbres mil·lenaris han sobreviscut a múltiples canvis ambientals durant centenars o milers d’anys i aquesta resiliència es transmet al bosc. A més, aquests arbres vells aporten beneficis inestimables a l’ecosistema forestal. Proporcionen un hàbitat per a altres espècies, algunes de les quals en perill d’extinció, i capturen una quantitat molt elevada de carboni en comparació amb arbres molt més joves», detalla el catedràtic Sergi Munné-Bosch.

En l’actualitat, els boscos més antics de tot el planeta estan amenaçats per l’activitat humana. Tal com revela l’estudi, la desforestació dels boscos naturals avança de manera progressiva arreu del món i la taxa de mortalitat global dels arbres augmenta a escala mundial, des del bioma boreal fins als tròpics.

Segons es desprèn de les conclusions, en un escenari amb les taxes de mortalitat més altes —per exemple, com a resultat del canvi climàtic—, la capacitat dels arbres per assolir una llarga longevitat és molt limitada o gairebé impossible.

«A mesura que canvia el clima, és probable que les taxes de mortalitat dels arbres augmentin i cada cop serà més difícil que els arbres antics sobrevisquin als boscos», afirma el professor Cannon. «Per tant, si tallem arbres vells i antics, perdem per sempre el llegat genètic i fisiològic que contenen, així com un hàbitat únic per a la conservació de la natura».

Malgrat les accions de restauració forestal i plantació d’arbres per millorar els hàbitats locals i globals, els arbres antics no es poden recuperar ni regenerar sense que passin molts segles i generacions, alerten els experts.

«Són propietats emergents dels boscos més antics que no es poden recrear en els boscos de nova regeneració i que cal protegir», subratllen els autors. «

Aquest estudi recorda la necessitat urgent d’impulsar una estratègia global per conservar la biodiversitat, no només per preservar els boscos, sinó també les restes d’alguns arbres centenaris, que en els projectes de resilvestració poden esdevenir els eixos de biodiversitat dels futurs boscos antics, i proporcionar així una adaptabilitat única que garantirà la funcionalitat de l’ecosistema», conclou l’expert Gianluca Piovesan.

Informa: Universitat de Barcelona