L’Ajuntament de Madrid ha declarat als restaurants centenaris de la ciutat espais culturals i turístics d’especial significació ciutadana i interès general per a la ciutat. Tradició, cultura i gastronomia són els ingredients que distingeix a aquests establiments que acumulen segles d’història. Amb aquesta mesura, el consistori vol posar en valor aquest valuós patrimoni de la capital, la supervivència dels quals està seriosament amenaçada per la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la Covid-19.
Imatge de l’emblemàtic Café Gijón.
A la ciutat es conserven 12 establiments d’aquest tipus agrupats a la Asociación de Restaurantes y Tabernas Centenarios de Madrid (RCM). Són la Bodega de la Ardosa (1892), Restaurante Botín (1875), Cafè Gijón (1888), Casa Alberto (1827) , Casa Ciriaco (1887), Casa Labra (1860), Casa Pedro (1825), la Casa del Abuelo (1906), Lhardy (1839), Malacates (1895), Posada de la Villa (1642) i Taberna Antonio Sanchez (1787 ).
El Cocido madrileño,, els callos, els Soldaditos de Pavia, truita de patata, cua de bou, bacallà arrebossat, una canya ben tirada, vermut d’aixeta… aquests emblemàtics restaurants porten més de 100 anys preparant els plats típics de la ciutat i servint els millors vins de la regió sense deixar de banda la innovació i les tecnologies actuals. A més d’atresorar la història de la gastronomia, han estat testimonis de l’esdevenir de la política, la literatura o la pintura.
Alguns dels capítols de la història de la ciutat de Madrid s’han escrit entre les seves parets, com al mític Lhardy on s’han ordit enderrocaments de reis i polítics, s’han celebrat reunions de ministres amb Primo de Rivera, o s’han decidit nomenaments com el de Niceto Alcalá- Zamora. Casa Labra va acollir la fundació del PSOE l’any 1879 i fins abans del seu tancament per la pandèmia seguia congregant cues de madrilenys i visitants per degustar el seus Soldaditos de Pavia i les seves croquetes de bacallà. L’edifici que acull Casa Alberto es va construir sobre un altre anterior del segle XVI on va haver-hi la casa en la qual Cervantes va escriure el “Viaje del Parnaso”. Pel que fa a Casa Ciriaco, va ser freqüentada pel pintor Ignacio Zuloaga, els artistes Eduardo Vicente i Gerardo Rueda i escriptors com Valle Inclán, Camba o Bergamín. Les Tertúlies literàries del Cafè Gijón, on es lliura el premi anual de novel·la homònima fundat per Fernando Fernán Gómez, estan ara en risc de desaparició.
Existeix, per si us el voleu descarregar, un mapa il·lustrat d’aquestes 12 bars madrilenys històrics. Fent CLIC AQUÍ el podeu baixar gratis.
