Article d’opinió d’Òscar Ramírez Dolcet
Fa dies que volia escriure un article dient que, en nom de les festes no tot s’hi val, ni té cap lògica eternitzar una celebració que hauria de tenir activitats el propi dia o, com a molt, el dia abans o després. Aquesta moda de prolongar-les amb activitats durant deu dies o dues setmanes és absurda es miri com es miri.
Com ho és, també, que s’hagi trencat aquella màgia sempre interessant que es produïa, a través del relleu generacional, quan un adolescent podia entrar finalment a formar part d’un ball o ser portador d’un element festiu que havia desitjat des de petit. Ara, tot es fa a mida dels petits: gegants petits, bèsties de foc petites, cercaviles dels petits, diables petits i -ara anem al cas que ens toca- també els balls parlats petits que coordinen la gent dels Diables donant la paraula als semi-adolescents que formen part de la colla.
Com és lògic pensar, aquests no saben redactar “versots” ni fer rimes, ni pensar ni abastar temes que poden aixecar polèmica perquè tenen com a fil argumental la sàtira, ironia, insult o manca de respecte que acostuma a ser, en una o més de les quatre versions esmentades, el contingut constant de la lectura dels propis “versots”. Aquí, per tant, s’evidencia que els qui llegeixen els “versots” dels Diables Petits fan una funció teatral instrumentalitzada i adoctrinada per uns adults que han triat la desqualificació i l’insult constant, aprofitant que en festes “tot s’hi val”, perquè no saben fer la critica de manera més civilitzada.
Escoltar de boca de noies i noies que tenen 12, 14 o 16 anys el reguitzell d’insults adreçats a persones de les quals en citen el nom, les frases que generen manca de respecte i freguen l’odi en moltes ocasions, és trist, lamentable i denunciable. Com diu el tuitaire @EduAltafulla en el fil de piulades creat fa poques hores, els “versots” no haurien de ser un espai de revenja política i personal, ni haurien de generar bullying o fer apologia de l’odi.
La festa major, a qualsevol municipi, pot ser moltes coses però sempre amb el respecte com a element vehiculant d’una societat que necessita més somriures i menys punyalades. Mai pot esdevenir un punt de trobada on la part d’aquesta societat que més valors ha de tenir, dedica el seu temps a ofendre, ultratjar, injuriar, befar-se i llençar improperis per un suposat divertimento que només riuen ells i els qui els han escrit les rimes que han de llegir a plaça.
Una proposta lògica, per començar a evitar problemes futurs entre els semi-adolescents que estan a mig formar a tots els nivells, seria evitar que els pares i amics dels pares els adoctrinin per fer-los parlar en nom d’ells. Una proposta encara més lògica, i més polèmica, passaria per eliminar els “versots” petits i fer que els més joves es dediquin a altres coses que no passin per insultar ni menystenir als altres. En nom de la festa no tot s’hi val.
Article encertat.
Ajuda a pensar.
Agraeixo que digui el que diu i que es divulgui al màxim.
El meu suport i reconeixement.
Era una cosa evident , i aquest any que Eina està a l”oposició s”ha evidenciat el que ja porta anys passant.
Ara es podria recuperar els versots dels anys anteriors, per comparar els versots quan eina está al govern o a l’oposició.