Sempre ens han dit que les emissions de CO2 les provoquen les xemeneies de les fàbriques, els vehicles i la contaminació que generen amb els tubs d’escapament, la pol·lució de les grans ciutats o altres fenòmens menors. Però mai ens han dit que navegar per Internet, el gest d’accedir a les nostres xarxes socials, obrir o enviar un correu electrònic, qualsevol interacció que realitzem a la xarxa, genera CO2 i contaminació.
L’explicació és ben senzilla si es fa, perquè en aquests casos la pedagogia és essencial. Per començar matisem que la industria de les noves tecnologies de la informació consumeix un 7% de tota l’electricitat del món. Ho fa a través dels centres de dades on hi ha instal·lats els grans servidors que emmagatzemen tot allò que hi ha a la xarxa, ja sigui l’aplicació pròpia o les dades que nosaltres hi tenim. És a dir, que són els servidors que acullen una aplicació com Instagram i, al mateix temps, els perfils i fotos de tots els seus usuaris. I així, amb totes les aplicacions, tots els programes, tots els correus, tota la informació que gestionem a Internet. Aquests centres de dades, per mantenir-se operatius i estar refrigerats, gasten quantitats ingents d’energia i aigua. El consum energètic és un dels principals causants del CO2 i d’aquí, per conseqüència, que Internet i el seu ús siguin un perill en aquest sentit.
Ara anem per les dades
És moment d’exemplificar fins a quin punt contamina l’ús que fem a Internet a tot el conjunt del planeta i, per tant, de conscienciar-nos i buscar solucions. Podem reduir la nostra petjada de carboni i generació posterior de CO2 amb accions ben senzilles com són navegar menys per Internet, utilitzar menys els motors de recerca d’informació, accedir molt menys a les aplicacions de xarxes socials i enviar o obrir menys correus electrònics.
Per a fer-nos una idea, un correu electrònic d’un megabyte emet durant el seu cicle de vida (crear-lo, enviar-lo, obrir-lo i contestar-lo) un tota del 20 grams de CO2 que equival a tenir encesa una bombeta durant 25 minuts. Manipular 20 correus electrònics diaris suposen, al cap de l’any, les mateixes emissions de CO2 que genera un cotxe en un recorregut de 1.000 quilòmetres. Tinguem en compte que arreu del món i en una sola hora, s’envien uns 12.000 milions de correus que representen més de 4.000 tones de petroli. Per tan, la nostra petita petjada digital s’hi suma i hauríem de començar a reduir-la al màxim.
Per acabar, i com cal buscar solucions, per ajudar a reduir aquest alarmant consum de CO2 a través d’internet (sobretot pensant que actualment al món ja hi ha 4.000 milions de persones que utilitzen Internet), aquests són els consells del què NO hauríem de fer o, més ben dit, del que SÍ hauríem de fer per erradicar el problema:
Reduir el número de pàgines per les quals naveguem, desar com a preferides les pàgines que es visiten habitualment perquè així no cal reiniciar el procés de recerca amb els motors de cerca cada cop que hi volem accedir, no difondre les peticions de correus en cadena, obrir menys correus i eliminar de manera directa aquells que no serveixen per tallar el seu cicle de vida i consum. I, encara que sembli estrany avui en dia, parlar més amb les persones en lloc de fer-ho per correu electrònic o a través de xarxes com whatsapp. Perquè cada whatsapp enviat consumeix moltíssima energia.
Ja que parlem de xarxes socials, és imprescindible per ajudar a reduir el CO2, que s’accedeixi com a molt un sol cop al dia a elles, que ens hi estiguem molt poca estona i que hi interactuem el mínim, que evitem penjar-hi imatges perquè ajuden encara més a generar energia. En definitiva, es tracta de fer més vida fora de la pantalla i aprofitar més els elements naturals o menys contaminants que les persones tenim fora del mòbil, la tauleta o l’ordinador.
