Imatge d’una de les moltes espigolads que es fan a Catalunya al llarg de l’any. Foto: espigoladors.cat
Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
L’actual societat té moltes errades que caldria canviar i una d’elles és la mala gestió que es fa dels aliments que ens dona la terra. La quantitat de menjar que es llença, desaprofita i que no es posa a la venda per diversos motius, sovint estètics o per altres qüestions, és vergonyosa. La Fundació Espigoladors, nascuda l’any 2014, treballa precisament amb el repte de lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari, donant valor als pròpies aliments i organitzant recollides directament al camp que serveixen per a vendre i canalitzar els productes recollits cap a entitats socials.
Així, es dona ús al menjar que no s’ha de llençar, s’ajuda a les persones en situació vulnerable a tenir una alimentació saludable i, a més, es generen oportunitats laborals per a col·lectius i persones.
Mitjançant acords amb productors i productores, s’organitzen espigolades amb voluntariat als camps per recollir fruites i verdures que són descartades del circuit comercial. Algunes de les espigolades s’han convocat a municipis propers i entre ells, a Altafulla. Per aprofundir al màxim en aquest tema, conversem amb Daniel Martínez Aller que és qui coordina aquestes campanyes al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Daniel, com neix el projecte Espigoladors i a què respon?
Som una organització sense ànim de lucre que treballa per a l’aprofitament alimentari, el dret a una alimentació saludable per a tota la població i generar oportunitats laborals per a col·lectius en situació de vulnerabilitat.
El projecte neix el 2014 de la mà de tres persones emprenedores, i ho fa per donar resposta a aquestes tres problemàtiques socials i ambientals de manera unificada. Aquell any, els efectes de la crisi econòmica i social del 2008 encara estaven a l’ordre del dia, i eren moltes les persones que tenien dificultats per accedir a una alimentació saludable. Les xifres de pobresa, dèficit en alimentació i obesitat es van disparar i, alhora, a les ciutats cada vegada eren més visibles els “espigoladors urbans”, persones que remenaven als contenidors per buscar aliments que altres havien rebutjat. Un fet que evidenciava, alhora, la trista realitat del malbaratament alimentari, una problemàtica global amb xifres alarmants (es calcula que una tercera part dels aliments que es produeixen al món s’acaben desaprofitant) i amb greus conseqüències socials i ambientals.
Per treballar per a l’aprofitament alimentari, Espigoladors hem recuperat l’activitat mil·lenària de l’espigolament. A través d’aquesta activitat, recuperem els aliments que el sector primari no pot comercialitzar per diversos motius estructurals i relacionats amb el sistema agroalimentari actual: estàndards estètics, reducció de preus o excés d’oferta. Nosaltres desenvolupem l’espigolament amb grups de persones voluntàries i a diferents punts del territori, fet que la converteix també en una activitat de sensibilització molt potent. Els aliments espigolats els donem a entitats socials i punts de distribució d’aliments per fomentar el dret a una alimentació saludable de les persones en situació de risc d’exclusió social. Així mateix, el model d’Espigoladors també treballa per a la justícia social, ja que considera que tota lluita per a la sostenibilitat ambiental ha de contemplar alhora l’esfera social. Ho fem al nostre obrador, un espai d’inserció sociolaboral on elaborem conserves vegetals amb productes descartats del mercat alimentari. Aquests es comercialitzen sota la marca es im-perfect®.
També comptem amb una àrea de sensibilització i de creació de coneixement sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari. Es fan estudis i projectes de sensibilització -com tallers educatius i assessorament a empreses i entitats- per fomentar la cultura de l’aprofitament alimentari entre la ciutadania.
La necessitat d’una alimentació saludable és un fet però sembla que la realitat sigui una altra. Hi ha molta gent que s’alimenta únicament de productes processats i no aporta per als productes frescos. La gent realment és conscient del què menja?
La gent no som molt conscients del que mengem realment. La veritat és que en els últims 40 anys, les societats occidentals hem passat de dedicar entre un 60 i 80% dels ingressos d´una llar en alimentació a només un 5%. Cada vegada tenim més despeses supèrflues que considerem necessàries (encara que no ho son) i destinem menys i menys recursos a la nostra alimentació. Demandem constantment aliments molt barats per poder accedir a ells, i això transforma el sistema de producció d´una manera que no ens podem arribar ni a imaginar.
D´una altra banda, a les nostres societats consumistes i altament productives, hem deixat de valorar la importància real de la nostra alimentació, i de procés de cultivar i portar aliments frescos i saludables a la nostra taula: El que mengem no només ens nodreix, sinó que es part de la nostra identitat personal i la nostra cultura. I actualment tot això s´està perdent i hem deixat de valorar els aliments. Per tant, es converteixen en un simple bé de consum i acabem amb el sistema que tenim actualment on al mon hi ha el mateix percentatge de persones amb problemes de desnutrició com de persones amb problemes d’obesitat i a on malbaratem una tercera part de tots els aliments que produïm.
Quin tipus de menjar, d’aliments, entren en la campanya de l’espigolador?
Els espigoladors recollim els excedents agraris dels camps i magatzems dels productors agrícoles, descartats dels circuits comercials, però aptes pel consum humà. Els productes frescos que canalitzem a les entitats socials (SDAs), son tot tipus de hortalisses i fruites que es poden donar directament a les persones pel seu consum, sense necessitat de processament. Per exemple, de moment no espigolem olives ni garrofes. Però a Tarragona, durant el 2022, hem espigolat i donat a les entitats socials més de 70000 kg d´un ampli ventall de productes, per exemple: peres, pomes, taronges, mandarines, llimones, porros, espinacs, cols, pastanagues, api, carbassons, pebrots, tomàquets, albergínies, patates, enciam, julivert, bledes…
El Daniel és el cap visible dels espigoladors al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre.
En què consisteix exactament una espigolada? Quan les feu i a quin lloc les feu?
Les nostres espigolades duren normalment 3 hores i es desenvolupen en tres parts. Una benvinguda on fem una petita introducció als Espigoladors i les problemàtiques on incidim (d´una banda es llencen més de la tercera part dels aliments que produïm al mon i alhora, aproximadament un 20% de la població no té accés a una alimentació saludable i completa) i seguim amb una petita formació específica de com recollir el producte que espigolarem. Introduïm i repartim els materials que utilitzem (caixes, guants, petos identificatius i navalles, si escau) i després ja ens embrutem els guants i les botes i ens posem a espigolar. El coordinador de l’espigolada sempre està disponible per ajudar als voluntaris a recollir i encaixar el producte de la manera més eficient possible. Finalment, l´ultima fase es la recollida, entrega de producte a les entitats que venen al camp a recollir-lo, o ajudar a carregar la nostra furgoneta perquè nosaltres ho portem a les entitats socials que reparteixen aliments (SDAs). Entre tots i totes, fem una comptabilització de la quantitat de producte recuperat i ens fem una foto d´equip amb una mostra del producte espigolat.
Quin perfil de gent col·labora a les espigolades?
El nostre voluntariat és molt transversal i obert a tota la ciutadania. No és necessari una forma física determinada ni coneixements específics. Tenim voluntaris a les espigolades des de 5 a 85 anys i tothom té alguna cosa a aportar. Els menors, es clar, han de venir acompanyats amb algun adult responsable i els camps de cultiu no són els llocs més accessibles per persones amb mobilitat limitada, però fora d´això, l´activitat té poques limitacions i tothom es benvingut. Es tracta de col·laborar a recuperar els excedents agraris, i passar una bona estona al aire lliure, però també volem sensibilitzar a la ciutadania sobre tot el producte que acaba quedant-se al camp. A més a més d´ajudar a canalitzar aquest producte als SDAs, els voluntaris i voluntàries tenen l´oportunitat d’observar, de primera mà, la realitat de la quantitat de producte, perfectament comestible, es queda al camp per raons estètiques o per les necessitats del mercat i els circuits comercials. Al cap i a la fi, els ciutadans i ciutadanes son també en part responsables del malbaratament alimentari, ja que tots i totes hem llençat menjar alguna vegada o hem descartat alguna verdura de la nostra cistella perquè era lletja o imperfecta. Necessitem arribar a tota la ciutadania per que tots i totes puguem ser part de la solució!
I quin és el destinatari final dels aliments espigolats? A qui arriben?
Nosaltres intentem incidir en aquestes dues problemàtiques que havia esmentat abans (el malbaratament de gairebé 1/3 dels aliments que produïm i el fet que el 20% de la població no té accés a una alimentació completa, variada i saludable) a través de la recuperació dels aliments frescos i les donacions als SDA. De la mateixa manera que nosaltres signem convenis amb els productors i productores per poder espigolar els seus camps, també signem convenis de col·laboració amb les entitats per tal d´assegurar-nos que els aliments es reparteixen als col·lectius que realment ho necessiten. A Tarragona, treballem amb els actors principals involucrats en la distribució d´aliments (Banc dels aliments, Creu Roja, Càrites) així com els ajuntaments i institucions encarregades de la garantia alimentaria. Des de la nostra implantació a la província al 2022, estem contínuament incrementant la nostra xarxa d´entitats socials més petites, menjadors socials, etc. amb les quals col·laborem i sempre intentem que els usuaris i usuàries d´aquestes organitzacions també vinguin als camps a ajudar-nos a recollir el producte.
Qui és el veritable culpable que aquest menjar no arribi al circuit comercial?
La problemàtica del malbaratament alimentari es molt complexa i seria molt difícil establir qui es l´únic culpable d´aquesta situació. Òbviament, el sistema capitalista i el mon globalitzat en què funcionem les societats occidentals, té la major part de la culpa. Les llargues cadenes de distribució, la desvaloració del menjar com a necessitat humana, transformant-ho en una simple transacció comercial ajustada a les regles dels mercats i les polítiques agràries, que potencien la producció més intensiva possible també es una de les raons del malbaratament. Altres causes poden ser meteorològiques o d´una mala gestió dels cultius. Però és important mirar-se al mirall i entendre que tots i totes som part del problema del malbaratament alimentari. Qui no ha llençat mai un tros de pa a les escombraries o ha triat les mandarines més boniques de la caixa a la botiga? Al final, les mandarines més lletges es quedaran a la caixa i ningú les voldrà i subseqüentment el botiguer o botiguera acabarà comprant només les fruites i verdures boniques fent que els productors agrícoles les acabin descartant directament al camp. Les bones notícies són que ja tots i totes som els responsables, tots també podem ser part de la solució.
El voluntariat és una de les claus principals de la realitat de l’entitat. Foto: espigoladors.cat
Fins a quin punt la societat de consum és conscient que hi ha tant de menjar que es descarta i acaba malbaratant-se?
Doncs, en general, les persones no son molt conscients de tot el que es malbarata. Jo mateix, que ja estava sensibilitzat sobre aquests temes, no era conscient de la gran quantitat de producte que no tan sols surt dels camps per entrar als circuits comercials. I això només és a la primera baula de la cadena! Durant el transport, emmagatzematge, distribució i transformació es continua malbaratant molts aliments. Per sort, cada vegada tenim més dades de quant menjar s´està malbaratant i tenim les idees més clares de les causes principals a cada baula i per tant, tenim més eines per la prevenció del malbaratament. També ajuda que, a nivell català, tenim una legislació que es centra en la prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentaris. El problema es que encara no s´ha desenvolupat el reglament d´aquesta llei. Més enllà, a nivell d´estat espanyol, també s´està treballant en una llei estatal, que nosaltres creiem poc ambiciosa i per això estem treballant amb altres col·lectius per oferir les nostres aportacions de millora per aquesta llei.
Com cal reeducar a la societat per donar la volta a aquesta situació? De fet, es pot donar la volta al tema? Estem a temps?
Es clar que podem donar la volta a aquesta situació i per això nosaltres, a més a més de les accions directes al camp, desenvolupem una tasca d´educació, sensibilització i recerca on treballem un ampli ventall de propostes que es centren en intentar conscienciar als consumidors finals d´aquest malbaratament alimentari a través de xerrades, tallers de cuina d´aprofitament o tallers dinàmics de sensibilització on ensenyem a les persones a valorar la importància dels aliments i de la seva nutrició.
Amb les vostres accions, aliments descartats, doneu feina gent en risc d’exclusió social, aposteu per la sobirania alimentaria i genereu educació i sensibilització. Tot plegat, feu una tasca molt important i necessària. Esteu satisfets de la feina feta fins ara? I de la resposta que obteniu a les vostres accions?
Ja portem força camí recorregut (enguany farà 9 anys del naixement d’Espigoladors!), amb molts reptes superats però encara molts més reptes per endavant. Estem satisfets, però sobretot molt agraïts a totes aquelles persones i organitzacions que ens acompanyen dia a dia i fan possible la nostra tasca: els més de 3.000 voluntaris i voluntàries de la nostra xarxa, els productors i productores del territori que ens obren les portes dels seus camps per fer possible la recuperació d’aliments, les entitats socials que faciliten que aquestes fruites i verdures arribin a les taules de persones amb situacions de precarietat alimentària, les escoles i instituts que volen generar espais de reflexió a les aules sobre aquests temes… Són part essencial de la nostra tasca. Per a nosaltres, tenir la capacitat de mobilitzar cada vegada més persones és una molt bona notícia; és senyal que entre la població va augmentant la consciència sobre la necessitat de recuperar el valor dels aliments, consumir i produir d’una manera més sostenible i justa socialment…
Què cal que faci algú que vulgui formar part de la vostra organització per a col·laborar-hi?
De moment, el nostre voluntariat col·labora amb el programa d´espigolades. Per poder participar-hi, han de estar inscrits a la nostra borsa de voluntariat i ho poden fer a través del link següent.
Una vegada inscrits, les persones interessades podran decidir l´àrea geogràfica on volen col·laborar. A partir d’aquí, les persones inscrites rebran puntualment les nostres convocatòries de les activitats que realitzem a la seva zona i es podran inscriure a les espigolades. De tota manera, qualsevol persona interessada en col·laborar amb nosaltres pot posar-se en contacte directament amb mi amb el mail: tarragona@espigoladors.com
Espigolar era una activitat tradicional que es realitzava antigament als camps. Persones amb pocs recursos recollien als camps dels agricultors els excedents, com espigues de blat, fruits secs o olives, una vegada ja havien fet la collita.
