2 min.

Un article de Fonxo Blanc

Aquesta secció mensual anirà publicant fragments molt escollits de distingits altafullencs. Després de dos del món de les lletres – el crític Josep Ixart i Moragues (1852-1895) i el llatinista Joaquim Balcells Pinto (1890-1936) – el científic il·lustrat Antoni Martí i Franqués (1750-1832) i l’explorador romàntic Joaquim Gatell i Folch / El Caïd Ismail (1826 – 1879), qui ell mateix s’escribia Lo Kaid Ismail – mantenint el propi article, el clàssic, i transcrivint la velar.

Seguim amb lo Kaid Ismaïl i reintroduïm el Dr. Balcells:

Joaquim Gatell i Folch: “Su corte (de Sidi Abdessalam Bel-Arbi, en Muley el-Rachid) se compone de algunos parientes y otros nobles o jerifes que no hacen más que comer y tomar té. Para su guardia personal tiene una pequeña escolta a caballo de renegados españoles armados y equipados a la europea, exceptuando el fez rojo y los calzones anchos. Están a más con él dos judíos renegados, sus favoritos, que lucen un rico uniforme militar con sus chatarreras, bandas y galones de oro y plata, lo que causa un extraño efecto en aquel país. Se complace en poseer objetos europeos, sobre todo armas: tiene de ellas una buena colección, entre la cual figuran hermosos revólveres Adams y Colt y una linda espada española con empuñadura de oro, regalo del príncipe Muley el-Abbás. Esta espada se la dio al príncipe nuestro representante en Tánger, señor Merry y Colom (conde de Benomar), en cambio de un caballo alazán que recibió del mismo”

(Diarios de Viajes. Lunes 13 Shawwal, 14 de abril de 1862. Edició de Francisco J.Martínez Antonio. Miraguano Ediciones, 2012)

Dr. Joaquim Balcells: “L’acció de sant Agustí es desplegà també en paraula viva. Gran part del poble que el voltava era aliè a tota possibilitat de llegir. Per això el gran dinamisme del sant es desplegà en els sermons. (…)

Sant Agustí no redactava gairebé mai els seus sermons; tota la seva preparació consistia en una prèvia meditació sobre els textos escripturaris que feien d’ànima del sermó. L’efecte que produeixen encara avui és el de discursos improvisats.(..,)

En alguns d’aquests sermons hom veu clarament els procediments de retòrica de l’època: les metàfores, les al·literacions, els jocs de paraules intraduïbles. Els procediments d’estils tot sovint són senzills, com a adreçats al públic de gent de marina d’Hipona”