2 min.

Un article de Fonxo Blanc

Aquesta secció mensual anirà publicant fragments molt escollits de distingits altafullencs. Després de dos del món de les lletres – el crític Josep Ixart i Moragues (1852-1895) i el llatinista Joaquim Balcells Pinto (1890-1936) – el científic il·lustrat Antoni Martí i Franqués (1750-1832) i l’explorador romàntic Joaquim Gatell i Folch / El Caïd Ismail (1826 – 1879), qui ell mateix s’escribia Lo Kaid Ismail – mantenint el propi article, el clàssic, i transcrivint la velar.

Seguim amb lo Kaid Ismaïl i reintroduïm el Dr. Balcells:

Joaquim Gatell i Folch : “Acampamos una hora después de romper la marcha hacia el NO., a un kilómetro del Beht, en la orilla derecha. Da compasión ver los hermosos cereals del llano que devora el ejército a su paso como falange de langosta. En un momento se destruye en gran extensión la riqueza del suelo y después se avanza para hacer lo propio en un radio de algunes leguas.

Tal es el sistema de la guerra. Mientras que el enemigo se retira se van talando sus campos, contentándose con destacar algunas cabilas que vuelven con miserable botín y pocos prisioneros rezagados. El tiempo es el principal agente y así, teniendo el enemigo valor para resistir o para atacar con osadía, si su partido crece puede verse puede verse comprometido el trono del sultán en pocos días, ofreciéndose el mayor de los peligros en sus mismos soldados, porque el éxito es a los ojos de éstos lo que constituye el merito”

(Diarios de Viajes. Lunes 29 Ramadán, 31 de marzo de 1862. Edició de Francisco J.Martínez Antonio. Miraguano Ediciones, 2012)

Dr. Joaquim Balcells: “Sant Agustí és el pare de l’Església que tanca el segle d’or de la literatura llatino-cristiana. La semblança seva la feu ell mateix en escriure la seva vida en els primers nou llibres de les Confessions, i ço que ell no reconta ho trobem en la Vida d’Agustí de Possidi, bisbe de Càlama. (…)

“Interpretador de la Bíblia amb un ajustament gairebé a la lletra, teòleg d’un gran rigorisme, és d’altra banda una ànima plena d’humanitat, de bonesa, de moderació, de misericòrdia (…)

“A aquest tret del seu esperit s’ajunta el de les seves condicions intel·lectuals. Agut d’intel·ligència, apte per a les especulacions més enlairades, dotat d’imaginació subtil i poderosa, àgil per a prendre tots els temes i tots els tons, d’una eloqüència vivíssima i d’una dialèctica formidable. Posseït i dotat del sentit de la realitat i d’una extraordinària claredat d’idees, afegí a la seva capacitat de treball, les dots del governant.”

(Pròleg a Sant Agusti. Sermons. Tria i traducció de Joaquim Balcells. Editorial Barcino, Barcelona, 1926)