Un article de Fonxo Blanc
Aquesta secció mensual anirà publicant fragments molt escollits de distingits altafullencs. Aquest maig sobre el nostre científic il·lustrat Antoni Martí i Franqués (1750-1832), en text de 1935 del seu més profund historiador Antoni Quintana Marí (1907-1998).
Imatge d¡Antoni Martí i Franquès
“L’ambient.- Forjat el seu esperit sobre l’enclusa de l’ortodòxia depurada que de temps llunyans era un divisa dins l’antiga família de Martí, venia a constituir una base tan sòlida com efectiva, sobre la qual podia aixecar-se en plena estabilitat i harmonia, tota la construcció d’una vida consagrada a l’estudi i a la investigació de la veritat.
La situació privilegiada de la família de Martí influí per tant d’una manera efectiva en el descabdellament de les activitats intel·lectuals del jove estudiant, que sense manca de mitjans econòmics, es trobava en condicions d’assolir una vastíssima cultura i un criteri perfecte, que li permetés més tard orientar-se pel camí de la investigació, i assolir un grau d’autoritat dins el camp de les ciències”
“Caràcter reservat de Martí.- Era en Martí un savi humil, modest, enemic fins de tota ombra de vanaglòria, i tan desprès d’amor propi, que si per cas parlava algú en elogi d’ell, encara que fos en la seva absència, li manifestava, en saber-ho, el seu disgust i procurava de persuadir-lo que era tan sols aparent el poc que sabia. Solament quan l’atenció o l’amistat l’obligaven a contestar sobre algun punt en què havia estat contradit, manifestava els seus pregons i vastíssims coneixements, començant la lacònicament i amb mitges paraules fins que entrat ja en calor per les rèpliques – de bell antuvi preparades – se li feien, parlava difusament i descobria el seu gran saber i discerniment. Era aquest l’únic medi de fer-li exposar el seu criteri i les seves idees, les quals eren escoltades i copiades amb afany. Gràcies a aquestes estratagemes no baixaren al sepulcre amb Martí bona part de les seves magistrals investigacions.
(…) Desgraciadament la quasi meticulosa modèstia d’Antoni de Martí, ha sigut la causa que, ja sigui aprofundint alguns dels seus descobriments sorprès en converses particulars, ja sigui que s’hagi obtingut a força d’investigacions posteriors a la seva època, frueixi una altre de la gloria del primer invent, sobre el que ja era conegut pel nostre físic naturalista feia molts anys”.
El seu ingrés com a acadèmic.- Martí pertanyé a l’Acadèmia de Ciències i Arts de BCN. Els seus desigs d’ingrés a aquest centre cultural eren manifestos i justificats: el seu caràcter excessivament modest i la desconfiança en les propis produccions l’obligaven a sotmetre a la serena crítica de persones de criteri científic elevat, les seves descobertes. I fou en cerca de contacte i relació amb aquestes persones il·lustrades, que aprofitant les amistats particulars amb què contava entre alguns acadèmics, realitzà algunes gestions i suplicà la seva admissió mitjançat una sol·licitud, l’informe que fou llegit- junt amb altres dos – en sessió del 22 de febrer de 1786”
(Antoni Quintana Marí: Estudi biogràfic i documental d’Antoni de Martí i Franquès. Memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de BCN. Tercera època. Volum XXIV. 1935)
