Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
3.000 anys abans de Crist ja hi havia qui tocava l’ànima dels altres amb el so dolç d’un instrument que ha perdurat fins els nostres dies. El seu so ens transporta amb fragilitat per la partitura, té una sonoritat única i dolça.
Eina inseparable dels trobadors medievals, l’arpa ha tingut sempre la competència directa del llaüt a qui ha acabat superant gràcies a la seva presència a les orquestres i per la persistència que ha tingut a algunes cultures que ha acabat derivant, fins i tot, en l’àmbit pedagògic.
Sí, la gent segueix tocant l’arpa i aprèn a fer-la tocar malgrat sigui un instrument pesant (més de 45 quilos) i car (a partir de 20.000 euros). Qui es pot resistir, de fet, a un so tan plàcid i atractiu com el que regala aquesta peça.
A l’Escola Municipal de Música d’Altafulla s’ensenya a tocar-la i, anant encara més lluny, aquest municipi té la seva pròpia associació d’arpistes. En ambdós casos, la professora és l’Esther Pinyol, arpista apassionada amb l’instrument i amb tots els projectes dels que forma part. L’excusa per entrevistar-la és que fa molt poc ha guanyat el primer premi al concurs King’s Peak International Music Competition. La realitat, però, és que fa temps que la volíem conèixer més a fons perquè ens expliqués detalls, secrets i anècdotes.
L’Esther Pinyol és professora d’arpa de l’Escola Municipal de Música d’Altafulla.
Esther, explica’ns d’on et neix a teva passió per l’arpa.
De molt petita ja m’agradava l’instrument quan sortia en pel·lícules o en dibuixos de contes que em llegien a casa. Però va ser a partir d’escoltar un concert d’orquestra i poder parlar amb la arpista que hi tocava que em vaig enamorar definitivament del seu so. Amb només 4 anys ja vaig començar a tocar-la gràcies a l’oportunitat que em va oferir l’Escola de Música Freqüències de Vilanova i la Geltrú.
Com a instrument, la gent que el veu pensa que és dels més delicats però potser ignora que és molt complicat tocar-lo perquè pesa molt i requereix a més una posició no massa còmoda. Què significa tocar l’arpa?
Jo sempre dic que l’arpa sembla angelical però si t’hi apropes i intentes tocar les cordes te n’adones que no ho és tant. S’ha de fer una força considerable amb els dits per fer sonar l’arpa, ja que la tensió de les cordes és molt gran. I a més la posició corporal que és requereix per tocar-la no és massa ergonòmica. Tot i que toquem assegudes, hi ha moments on tenim els braços enlaire i els peus accionant els pedals i per tant l`únic punt de recolzament és la zona lumbar. Tot i això l’esforç val molt la pena!
Requereix, suposo, estar en forma, fer gimnàs…
I tant! La preparació física és vital per a qualsevol músic professional per evitar lesions. Sigui quin sigui l’instrument, l’escalfament previ i els estiraments posterior són imprescindibles. En meu cas, jo intento anar també al gimnàs per treballar més intensament els trapezis i la zona lumbar.
Imatge d’un concert al Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú sota la direcció de l’Esther.
Tant d’esforç, però, porta a recompenses. Què t’aporta l’arpa a nivell personal?
Des de petita l’arpa és un dels pilars més importants de la meva vida. M’ha permès conèixer persones extraordinàries i viure molts moments d’una felicitat plena. No ho canviaria per res al món. Poder dedicar-m’hi professionalment és un regal de la vida
Actualment ets professora al Conservatori de Vilanova i la Geltrú. Com és el dia a dia en aquest àmbit educatiu?
Ser professora d’arpa al Conservatori de la meva ciutat és una sort i una gran responsabilitat. Intento contagiar als 8 alumnes del Conservatori la meva passió per aquest instrument tan meravellós. També insisteixo molt en la disciplina de treball necessària per a que millorin tècnicament i cada cop siguin millors músics. Aprendre a tocar un instrument de música, qualsevol, requereix d’una disciplina i un esforç constant sense fi. Però hem d’aprendre a que aquest procés d’estudi sigui un gaudi constant.
I llavors hi ha la faceta altafullenca perquè des de fa cinc anys ets professora de l’Escola de Música d’Altafulla i també de l’associació d’arpistes del municipi. Com s’inicia aquesta relació teva amb Altafulla?
A través d’una convocatòria de la borsa de treball de l’EMMA amb l’especialitat d’arpa l’any 2017. L’anterior professora d’arpa, Yanela Rojos, havia fet un treball extraordinari a l’escola creant un planter d’alumnes d’arpa únic en tota la província de Tarragona. Quan jo hi vaig arribar hi havia 7 alumnes d’arpa!
L’Esther amb alumnes a la plaça de l’Església d’Altafulla.
I el naixement de l’associació d’arpistes, a què respon? Tanta gent interessada en aquest instrument hi havia?
Justament a donar continuïtat a aquest petit miracle que va aconseguir la Yanela creant tant d’interès per l’arpa al municipi d’Altafulla. Després de dos anys de ser-hi jo l’Escola de Música no podia absorbir més alumnes, i per tant vam decidir obrir l’Associació d’Arpistes per donar encara més oportunitats a gent interessada de tota la província de Tarragona i participar en diferents actes culturals d’Altafulla. Actualment entre l’Escola i l’Associació en Altafulla hi ha 11 alumnes d’arpa.
Has tocat amb la OBC, amb la JONC, has fet moltes actuacions memorables. De quina et sents més contenta i perquè?
He tingut la immensa sort de participar en moltes orquestres durant la meva carrera i de fet, tocar repertori simfònic és una de les meves grans passions. No oblidaré mai el primer concert que vaig fer amb la JONC tocant “L’Ocell de Foc” d’Igor Stravinsky i “El Bolero” de Ravel. Va ser molt especial perquè vaig sentir que formava part d’un col·lectiu on cadascú aporta el seu granet de sorra per a fer possible que l’obra musical cobri vida.
La seva dedicació constant a l’arpa, han portat a l’Esther a guanyar premis com el King’s Peak International Music Competition.
Recentment has rebut el primer premi al concurs King’s Peak International Music Competition. Què es aquest certamen i què significa per a tu aquest reconeixement?
El King’s Peak Internacional Music Competition és un concurs sorgit arrel de la Covid, on un jurat format per músics de diversos països valora vídeos de concerts fets com a solista. El fet d’haver estat reconeguda amb el primer premi és una gran satisfacció, una dosi d’autoestima en aquests moment difícils i una injecció d’il·lusió per encarar els nous projectes que preparo pel futur.
A més del camí de la docència, tens el grup que formes amb el Ferran Carceller. Cap on més enfoques doncs la teva trajectòria? Quins projectes tens encetats i quins tens en un horitzó proper?
Amb el Ferran tenim el duet d’arpa i marimba “Blooming Duo” des de l’any 2014. Un projecte que ens ha donat i ens dona moltes alegries i que gaudim molt a cada concert que tenim l’oportunitat de fer.
Ara mateix estic treballant en un projecte que em fa moltíssima il·lusió. L’enregistrament d’un CD d’arpa sola amb repertori original escrit exclusivament per compositors catalans. Espero poder presentar-lo l’any vinent.
Si voleu escoltar a l’Esther, aquí us deixem amb dos vídeos seus
