Francesc García: “Vull parlar amb els coalcaldes d’Altafulla per saber què en pensen d’una possible annexió de la Móra al seu municipi”

Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet

Hi ha protestes històriques que fa anys que duren i no se solucionen per manca de voluntat d’una de les parts, falta d’entesa de les dues o interessos creats –a vegades electoralistes- que acaben sent un veritable trauma. Administrativament, la Móra és una urbanització que pertany a la ciutat de Tarragona però molts dels seus veïns no se senten representants per l’ajuntament. Asseguren sentir-se abandonats, critiquen que ningú resol les mancances que té aquesta àrea on hi viuen 2.000 persones censades i unes altres 4.000 que no ho estan tot i residir-hi.

Si expliquem breument la història de la Móra com a part tarragonina, aquesta es remunta a l’any 1950 quan es van agregar al terme municipal de Tarragona el municipi de Ferran juntament amb Tamarit, Monnars i Solimar. Allò que es prometia com un gran acord beneficiós per totes les parts va ser un fracàs perquè l’any 1973 els alcaldes de Ferran i Monnars ja es queixaven del seu estat d’abandonament i demanaven a l’ajuntament de Tarragona que es tornés a l’estat anterior. Havien passat dues dècades i no s’havien fet les inversions promeses.

Als anys 90, quan les empreses que havien urbanitzat la Móra van demanar a l’ajuntament que recepcionés els serveis, el consistori va dir que no perquè els carrers estaven en mal estat; i l’enllumenat, el telèfon i l’aigua no estaven soterrats. Es van haver de fer obres d’asfaltat, voreres i altres serveis que van pagar els veïns i que els van costat molt cars, en alguns casos les derrames eren quasi tan quantioses com allò que els havia costat la pròpia casa.

Trenta anys després, els veïns es queixen del poc manteniment que es fa als carrers i als serveis comuns. Molts d’ells pensen que són només un magatzem de vots on cal anar a fer promeses falses cada cop que hi ha eleccions. Farts de la situació, l’associació de veïns de la Móra ha iniciat els tràmits per a demanar que aquesta urbanització o barri –cadascú la viu de forma diferent- esdevingui una Entitat Municipal Descentralitzada i aconsegueixi certa pseudo-independència municipal i capacitat recaptatòria i de gestió dels seus serveis. Co m descobrireu en aquesta entrevista, una alternativa que es plantegen és demanar l’annexió de la Móra a Altafulla. Ens hem desplaçat fins la seu de l’entitat veïnal per parlar amb el seu president, Francesc García.

El president dels veïns i veïnes de la Móra, a la seu de l’entitat.

Fa molts anys que els veïns de la Móra assegureu estar desemparats per part de l’ajuntament de Tarragona que és l’administració que us hauria de representar. Van passant governs, manen els uns i els altres, però les vostres reivindicacions no canvien ni se solucionen. Quina sensació teniu ara, actualment?

Aquest tema s’arrossega ja dels anys en que era alcalde de Tarragona Josep Maria Recasens i no l’han solucionat ni Nadal ni Ballesteros qui, per cert, ho va tenir tot aturat i no ens donava informació de res. Amb el seu govern tot eren bones paraules però mals fets. I amb els qui hi ha ara, ja veurem que passa perquè de moment tot són bones paraules.

Patiu doblement perquè reivindiqueu una connexió amb l’ajuntament, ara inexistent, però sobretot d’una manca de serveis que no ajuden a tenir un bon benestar.

La connexió amb l’ajuntament ha estat sempre molt dolenta perquè el consistori tarragoní aquí només ve a cobrar, a res més. Les mancances que tenim a la Móra són les típiques d’una zona que ha crescut molt i no s’ha desenvolupat cultural o socialment al mateix ritme que ho han fet els propis veïns. Per tant, la Móra queda com una zona desangelada, com un terreny de ningú.

Nosaltres ens connectem molt amb Altafulla perquè ho tenim molt a prop, la gent de Tarragona ve aquí a dormir, alguns tenen casa aquí però estan censats allà… és un món rar. Nosaltres pretenem donar-li una vida de poble buscant serveis per a la gent i per als joves, solucionant els problemes que tenim i que són molts.

Donar-li vida i solucionar les deficiències que denuncieu com ara l’estat dels carrers, de les voreres o de l’asfaltat que estan lluny de ser òptims, oi?

Hi ha zones on si estan acceptables i altres on no són correctes. Però hi ha altres mancances com el canal, que és un desastre i que no està ni recepcionat per part de l’ajuntament. Ni el canal ni els ponts que el travessen. També hi ha un sobreeixidor de l’estació de bombeig, a la plaça del Pare Ernesto Walrravens, que va al canal, de manera que quan plou la merda és barreja amb l’aigua i tot se’n va cap al canal.

També hem de pensar que aquí, a l’estiu, la gent arriba en massa i no té cap mirament, aparca on li dóna la gana, els veïns s’emprenyen, ve la Guàrdia Urbana i diu als veïns que como no tenen gual no hi poden fer res, no es cobren els pàrquings i la situació és encara més caòtica.

Imatge del canal que desemboca a la platja i que és motiu de polèmica pel seu estat fa anys.

Com vosaltres teniu la necessitat d’ordenar-ho tot i saber les necessitats reals, els problemes i les solucions, heu decidit actual pel vostre compte fent una estudi. Què heu fet exactament?

Sí, per resoldre tots aquests temes vam entrar amb contacte amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per a redactar amb els seus arquitectes un Pla de Millora que evidenciï les mancances i proposi les solucions més adients.

L’arquitecte Emili Corominas, especialitzat en l’àmbit urbanístic, ja ha vingut a la Móra amb el seu equip i està previst que a finals d’aquest any puguem tenir un recull de la informació on se’ns digui on hauríem d’actuar i què caldria fer. Vam comunicar a l’ajuntament que havíem encarregat aquest estudi i se’ns va contestar que estava molt bé, de manera que volem pensar que entendran que les conclusions del document recullen mancances que també ells hauran d’ajudar a pal·liar.

Estem fent una feina subsidiària, que hauria d’anar a càrrec de l’ajuntament, però no tenim cap altre remei. Esperem que ens ajudin a afrontar part dels 15.000 euros que és el que costa aquest pre-estudi que ens fan des de l’UPC.

Als veïns, com els hi heu comunicat que s’està fent aquest pre-estudi?

Els hem enviat una carta per dir-los que es fa el Pla de Millora Integral de la Móra-Tamarit i els convidem a que puguin veure diversos documents a través de Youtube i Google Drive on hi ha tota la informació que tenim i posem al seu abast.

I de manera paral·lela està previst fer una recollida de signatures per demanar més autonomia.

Treballem amb el tema de la EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) des de fa quatre anys. A la primera reunió que vàrem tenir amb el diputat al Congrés Ferran Bel, ell ens va aconsellar que féssim molta pedagogia perquè la gent fuig del tema, la majoria no saben exactament què és ni ho volen saber. Per tant, has d’explicar molt bé què vols a totes les administracions i càrrecs polítics que saps que poden intervenir en aquest tema.

També hem parlat amb el president del PSC al Camp de Tarragona i alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, perquè coneix molt bé aquest tema i ens va dir que l’alcalde Ballesteros (en aquell moment de la reunió governava el PSC a Tarragona) ens hauria d’aplaudir i ajudar-nos perquè li estàvem traient feina de sobre.

Nosaltres hem parlat amb tots els qui hem pogut i hem començat a fer unes memòries, història i econòmica, que és el document que s’exigeix quan demanes fer la EMD. Aquestes memòries van acompanyades de les signatures que reculls i llavors ho has de presentar a l’ajuntament que és qui et diu Sí o No per passar, com a últim tràmit, a la decisió de la Generalitat.

L’última reunió va ser amb l’interventor de Tarragona i quan vaig parlar amb ell ja em va argumentar que ell es limitaria a veure els documents nostres, la petició que fèiem i decidir si era sostenible o no per Tarragona i per la Mora. Aquí, molt em temo que diran que no és sostenible per Tarragona i que quan arribi a la Generalitat, veient que uns diem que sí és sostenible i els altres dient el contrari, optin per deixar-ho com està.

L’avinguda Mediterrani és el vial principal que travessa tota la Móra.

Un dels problemes més importants quan es proposa fer una EMD és el de la sostenibilitat econòmica. Vosaltres teniu dades a favor en aquest sentit. Quines?

Hem fet un primer pressupost del que seria la EMD fent la regla de tres i comparativa amb el pressupost que té tota la ciutat i traient el corresponent al nombre d’habitants que té la Móra. I tenim un segon document més senzill però també resolutiu que ve a dir que amb els ingressos pel pagament dels guals que caldria instal·lar per evitar que t’aparquin davant de casa i el cobrament dels pàrquings municipals que ha aquí, es podria iniciar sense problema la EMD. Per tant, el tema de la sostenibilitat no ens els poden rebatre.

La recollida de signatures l’heu començat ja?

No, perquè s’ha de fer amb un fedatari púbic, amb un notari o amb el Secretari general de l’Ajuntament de Tarragona que ja ens va dir que ell no té cap problema per recollir-ne però ara, amb temps de Covid, això serà un problema. No podem dir que la gent vagi a signar a Tarragona perquè no hi anirà ningú i el Secretari pot venir aquí un dia o dos però això no és feina de dos dies, és una tasca que s’ha de prolongar i es lenta.

Tenim l’experiència de quan vàrem demanar ser un Òrgan Municipal de Gestió Desconcentrada, que no va sortir, i llavors vam reunit més de 50% de les signatures de la Móra. Ho vàrem fer tot nosaltres enviant la petició a la gent, els veïns van col·laborar, es va anar casa per casa i és una tasca molt laboriosa.

La llei diu que no es pot fer així, però si nosaltres prescindim del notari o del Secretari general de l’ajuntament i presentem al consistori un 60 o 70% de les signatures de la gent de la Móra, com s’atreviran a dir que no és correcte.

La Móra és plena de xalets i cases que no tenen gual i pateixen una rellevant manca de serveis.

Amb el marc legal actual, una EMD no és una entitat jurídica i per tant depèn directament de Tarragona. Òbviament les lleis poden canviar però, ara mateix en aquest sentit potser la cosa està més complicada.

Nosaltres ja hem advertit al consistori de Tarragona que hi ha la llei 244/2007 del 6 de novembre, que regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, les entitats descentralitzades i les mancomunitats de Catalunya, que estableix que una zona que té disfuncions territorials es pot separar del nucli ja sigui de manera independent o adherint-se a un altre poble que, en el nostre cas, seria Altafulla ja que és el que tenim més proper.

Heu parlat amb Altafulla?

Encara no. Estic pendent que em donin dia i hora. Vull parlar amb els coalcaldes d’Altafulla, Jordi Molinera i Alba Muntadas, per saber què en pensen d’una possible annexió de la Móra al seu municipi. Anteriorment ho havia parlat amb l’alcalde que hi havia, Fèlix Alonso, però ens va dir que no li interessava parlar del tema. Els qui ara governen no sé què en pensen ni quin posicionament tenen.

En la vostra posició actual, al sentir-vos desatesos per part de Tarragona, us sentiu més altafullencs que tarragonins?

Aquest és el debat més difícil de resoldre. Jo, particularment, seria molt més partidari d’Altafulla que no de Tarragona. Però és clar, jo sóc de fora tot i que visqui aquí des de fa molts anys i no sóc tarragoní. Entenc que els tarragonins, que en això dels sentiments són molt particulars, voldran quedar-se allí. El problema és també que aquí no hi ha sentiment de poble, estàs com si visquessis en una urbanització. Per aconseguir creat un bon ambient social i cultural necessites fer coses i aquí és molt i molt difícil.