Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
Insistint, les coses sempre surten. Fa anys que la Freya Day, artista, il·lustradora i ara també col·laboradora de la revista Altafulles, volia crear a Tarragona una mena d’àgora cultural i artística per a generar debat sobre la natura i el medi ambient, sobre l’espai que ens acull i l’ús que en fem. Al final, ha aconseguit el repte i aquest dijous 6 de maig comença a caminar oficialment la primera edició de Tarragona Cultura Verda.
Seran tres dies on l’art contemporani i el medi ambient faran la simbiosi perfecta en diversos formats, permetent marcar un punt de sortida que és el moment actual però, sobretot, dibuixant en un horitzó que hauria de ser proper, objectius, reptes i obligacions si volem que el món millori i canviï en alguns sentits.
Per abordar el tema amb més detalls, parlem amb ella, la Freya Day, que aquests dies és la comissària de Cultura Verda.
Imatge de la Freya Day, comissària de Cultura Verda.
Cultura Verda era una assignatura pendent teva, un projecte generat fa molt temps. Quan vas començar a crear-lo i com ha anat madurant fins arribar aquí i ara?
Soc artista visual, i també m’he dedicat des de molts fronts a la difusió ecològica. Que aquests dos mons es trobessin, era només una qüestió de temps i un acte natural, a almenys per a mi. Sí, és un projecte que feia molt temps que tenia ganes de fer … però les coses són quan són i ha estat, ara, quan les sinergies han confluït.
La unió de l’art i la natura, com a elements primaris, és molt antiga i antropològicament ha tingut una evolució constant. En quin punt es troba aquesta simbiosi actualment?
No es poden desvincular els moviments polítics, econòmics i socials de les manifestacions artístiques. A la segona meitat del S XX, va sorgir el moviment hippie, la contracultura, com a resposta de l’època. I també es va gestar el corrent artístic Land Art. Però, la urgència mediambiental del nostre present dista molt de la de la dècada dels 60.
La natura serà un element de partida clau en les accions previstes dins de Cultura Verd i, a més, la vehiculareu com a mitjà de denuncia social per evidenciar la degradació de l’entorn. Què està fent l’ésser humà amb la natura?
L’artista contemporani actual es troba, com la resta d’humans, desesperançat. Ara és només el moment de tornar als orígens. Els humans tenim el repte de canviar la nostra percepció antropocèntrica per una biocèntrica. Atorgar-li a la natura seus drets com a ens propi i tornar la mirada als pobles indígenes. Aquest canvi de paradigma n’hi hauria prou per donar pas a economies sostenibles i equitatives.
I l’artista, quin paper juga en la salvació d’aquesta degradació que denunciareu? Perquè l’artista té sempre el paper de creador, però normalment no té pes social ni veu suficientment impactant per viure en conflictes tan grans…
Hem de prendre l’art en el seu origen màgic de creador de realitats. Deixar de posar èmfasi en futurs distòpics i crear mitjançant l’art futurs més amables. També, com no podria ser d’altra manera, l’artista contemporani ha de fusionar la lluita ecològica amb l’art. L’artista “mediambiental” ha de ser una espècie d’artista / activista.
És cert, que no tenim molta força com gremi, sempre hem anat una mica a la nostra, però puc dir que per a Cultura Verda, els artistes s’han bolcat i estic molt contenta i agraïda per això. Les coses estan canviant i els humans hem vist en aquests últims temps que ens necessitem els uns als altres i que la idea del grup és essencial per a tot.
La Cultura i el Medi Ambient, com la sostenibilitat i l’espai, tenen necessitat de conviure.
Explica’ns com es desenvoluparà Cultura Verda del 6 al 8 de maig. Què hi haurà, qui veurem i a on?
Comencem el dijous 6 de maig. L’artista Sergi Quiñonero oferirà un taller d’Art-Natura (consciència, ecologisme i ètica) pels alumnes de pintura mural de l’escola d’Art de Tarragona. Per la tarda a les 19h. inaugurem al hall i Teatre Magatzem la mostra d’arts visuals, amb obres d’Àlvar Calvet, Aureli Ruiz, Nuferes, Kali-gràfika, Freya Day, Jordi Abelló, Núria Rión, Roger Caparó i Sergi Quiñonero.
El divendres 7 de maig a les 19,30 fem una taula rodona, al mateix Teatre Magatzem, en la que diferents personalitats del món de l’art i la cultura reflexionen sobre el paper de l’artista com a eina de conscienciació, activisme social i ecològic. Els ponents són: Àlvar Calvet (Artista visual), Aureli Ruiz(Artista visual), Roger Caparó (Artista visual), Saül Garreta (Arquitecte), Berna Rios (Gestor cultural) i moderaré jo mateixa.
El dissabte 8 de maig, a les 18h, l’escultor i professor Rufino Mesa ens presenta el seu llibre “Prcesos Creativos”, i a les 19h projectem “Nosotros alimentamos al mundo” que és una pel·lícula sobre l’escassetat dins de l’abundància.
Haig de dir que totes les activitats són gratuïtes i de lliure accés, fins omplir l’aforament segons les mesures sanitàries.
Tenint en compte que hi ha molta gent que no acaba d’entendre segons quins conceptes d’art, formes de denuncia o activitats; i que normalment, els espais d’art els alimenten quasi bé sempre només artistes, a quin perfil concret de públic es dirigeix Cultura Verda?
Mira com puja aquesta generació d’adolescents! conscienciats, combatius.. no tenen un altre. Jo tinc l’esperança posada en ells. És per això que una de les coses que tenia clara, era implicar al jovent. Fem el taller per alumnes de l’Escola d’Art i també hem convidat a un grup de BAT humanístic, de l’institut Pons d’Icart per a que participin.
Quines conclusions en voldries treure d’aquesta primera edició del Cultura Verda? Què t’agradaria aconseguir?
Enguany, és un tastet, són llavoretes que vull escampar. Hi ha una presència molt important d’artistes visuals del territori. Però aquest esdeveniment es diu “Cultura” i en properes edicions vull obrir el concepte a altres disciplines artístiques, i perquè no? començar una mena de cicle de cinema mediambiental que s’arreplegui sota el paraigües de Cultura verda. Seguir creant llaços entre els artistes i bones energies!
