3 min.
image_pdfimage_print

Un article d’Òscar Ramírez Dolcet

No hi ha cap dubte: la música és un llenguatge universal que té el poder de commoure i arribar a l’ànima dels qui l’escolten. En aquest context, és fonamental recordar els grans compositors que han deixat una empremta inesborrable en la música clàssica moderna. Un d’aquests músics destacats és el compositor polonès Henryk Górecki, que s’erigeix com un pioner del minimalisme en la música clàssica moderna a causa de la seva inclinació cap a la simplicitat d’harmonies i melodies commovedores.

L’obra més icònica de Górecki és, sens dubte, la seva Tercera Simfonia, també coneguda com la “Sinfonia de les cançons tristes”. Composta per a orquestra i soprano als anys 70, aquesta simfonia es va convertir en una sensació internacional als anys 90. La seva música, inspirada en unes pintades trobades en una presó de la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial, evoca una profunda malenconia i emoció. La simplicitat de les seves harmonies i la intensitat de la seva expressió van fer que aquesta obra ressonés als cors d’innombrables oients a tot el món.

Imatge de Gorecki en un assaig.

Al llarg de la seva carrera, Górecki va experimentar una evolució en el seu estil musical. Als seus inicis, va estar fortament influenciat per la música d’avantguarda i per compositors innovadors com Karlheinz Stockhausen i Béla Bartók. Aquest període es va caracteritzar per un estil auster i cerebral que explorava noves fronteres a la música contemporània. No obstant això, va ser la seva Segona Simfonia, titulada “Copèrnic”, la que va marcar una transició cap a una expressió més tradicional.

Malgrat els seus experiments i evolució musical, Gòreki mai no va perdre de vista els seus valors catòlics, que van tenir un paper important en la seva obra. Un exemple d’això és el seu himne “Totus Tuus”, compost el 1987 i dedicat a Joan Pau II, reflectint la seva profunda espiritualitat i devoció.

Portada de la seva majestuosa “Symphony No. 3”.

 

Henryk Górecki va ser un virtuós de diversos instruments des de la joventut. Es va graduar amb honors a l’Acadèmia de Música de Katowice el 1960, on posteriorment es va convertir en professor. Tot i això, el seu compromís amb els seus principis el va portar a renunciar al seu lloc a causa de desacords amb la política de les autoritats comunistes. Després de la seva renúncia, va crear algunes de les seves obres més influents i va fundar la Nova Escola Polonesa de composició, deixant un llegat durador a la música clàssica contemporània.

Com a mostra, un botó. Aquesta meravella que és la seva “Symphonia No 3”, una joia que cal escoltar i que podeu veure sencera al vídeo que us comparteixo.