Jane Birkin, en l’època de descoberta de Serge Gainsbourg.
Article d’opinió d’Òscar Ramírez Dolcet
El món artístic està commocionat en assabentar-se de la trista notícia: Jane Birkin, cantant, actriu i personalitat llegendària, ha estat trobada morta al seu domicili parisenc. Aquesta tragèdia marca el final d’una vida extraordinària i deixa un llegat que perdurarà en la història de l’art i la música.
Nascuda a Londres el 1976, Jane Birkin es va establir a París a finals dels anys 60. Des de jove, va destacar per la seva bellesa i carisma, cosa que la va portar a casar-se a primerenca edat amb el reconegut compositor John Barry, encara que aquesta unió no va perdurar molt en el temps. Tot i això, el destí tenia preparat una trobada que canviaria la seva vida per sempre: Serge Gainsbourg, un talentós cantant i compositor francès. Ell la va captivar i junts es van convertir en una parella cèlebre i escandalosa.
El duet Birkin-Gainsbourg va deixar una empremta inesborrable a l’escena nocturna de París durant gairebé dues dècades. Jane Birkin es va convertir en una icona de la moda i la provocació, lluint vestits de seda transparent que desafiaven les convencions de l’època. La seva actitud desinhibida i somriure encantador li van valer fama i notorietat, però més enllà de la imatge pública, va ser una artista apassionada i talentosa.
De la seva relació amb Serge Gainsbourg va néixer una filla, Charlotte, que va seguir els passos artístics dels seus pares. Tot i això, la parella no va poder mantenir-se unida, i tots dos van prendre camins separats en les seves vides sentimentals. Tot i la separació, Jane Birkin mai no va deixar d’admirar l’obra que van crear junts i la música que Gainsbourg no va poder veure publicada en vida.
Un dels moments més emblemàtics de la seva carrera va ser el llançament del llegendari tema “Je t’aime… moi non plus” el 1969, originalment interpretat per Gainsbourg i Brigitte Bardot. La col·laboració de Birkin en aquesta cançó va generar controvèrsia, però també va refermar el seu estatus com una figura rebel i audaç que va desafiar les normes socials.
Birkin en un concert a Carcassonne, fa pcs anys.
A més de la seva faceta musical, Jane Birkin va deixar la seva empremta al cinema amb més de cent pel·lícules. Va treballar amb reconeguts directors com Antonioni, Godard i Alain Resnais, encara que mai va arribar a rodar obres mestres del setè art. Tot i així, la seva presència a la pantalla captivava el públic amb el seu encant i sinceritat.
Al llarg de la seva carrera, Birkin va gravar una trentena de discos i compilacions, sent el seu accent profundament anglès una característica distintiva que mai va perdre, fins i tot després de viure la major part de la vida a França. La seva veu, única i captivadora, va interpretar obres de destacats creadors francesos, dotant-les d’una intimitat sincera que arribava al cor dels seguidors.
Més enllà de la imatge provocadora i rebel, Jane Birkin va ser una dona apassionada per l’art i la llibertat. Va encarnar la joventut que s’identificava amb els ideals del maig francès del 68, essent un símbol de rebel·lia i autenticitat. Els seus diaris, publicats recentment a Espanya, ofereixen una mirada profunda i personal a la seva vida i pensaments al llarg dels anys.
Sí, és cert que el món lamenta la pèrdua d’aquesta llegenda daurada. Jane Birkin serà recordada pel seu carisma, la seva simpatia i, sobretot, per haver estat una artista que va viure i estimar intensament. El seu llegat perdurarà en la història de l’art i continuarà inspirant futures generacions a expressar-se amb llibertat i autenticitat, sense por de desafiar convencions i deixar una empremta inesborrable al món.
Com a colofó: una de les seves joies musicals, una versió àrab del popular “Elisa” que va popularitzar al seu moment Gainsbourg.
