Entrevista realitzada per Òscar Ramírez Dolcet
Promoure l’educació no formal com a branca essencial del sistema educatiu és un dels objectius de l’entitat Viu Lleure, creada ara fa dos anys i fortament vinculada al territori del Baix Gaià. Els qui la formen creuen en el treball en equip, en la necessitat de reforçar i diversificar l’oferta de lleure actual generant una educació plena de valors en un entorn saludable, una educació ben gestionada a nivell emocional que doni cobertura a totes aquelles franges d’edat que necessiten certs suports per a madurar i créixer.
A través de tallers, casals d’estiu, nadalencs o de Setmana Santa; de tantes altres activitats formatives i, en el cas dels adolescents, també mitjançant les xarxes i Internet que són els àmbits de convivència que tenen, aquesta entitat que lidera el Jesús Cayuela s’ha fet un espai al territori i compta amb el suport de les administracions locals que confien ja amb els seus serveis.
Ara, com sempre, toca seguir endavant amb nous projectes i mantenint l’essència d’aquest projecte que avui coneixem molt millor. Conversem amb el Jesús i us animem, també, a que feu una ullada a la web de Viu Lleure on tindreu molta més informació.
El Jesús va fundar Viu Lleure ara fa dos anys.
Jesús, Explica’m com neix l’embrió de la vostra associació en el seu moment, com et ve la idea de posar en marxa l’entitat?
Sempre havia estat un nen d’esplai i de lleure, de manera que amb 25 anys vaig començar a treballar com a monitor de lleure, sent conscient que podia donar molt i que hi havia molta feina a fer.
Vaig començar a esbrinar què és el lleure, quant temps fa que existeix, i em va sobtar que encara fos un camp o sector bastant desconegut. En aquest punt començo a aprendre, que és allò que es fa l’educació no formal i a la vida. Començo a aprendre fent.
Em trec el títol de monitor, de director de lleure, però vaig veure que molts dels monitors s’acabaven cremant perquè el sistema no els tracta bé. Els deixa com de banda, no compta amb ells o hi pensa però són per a hores molt concretes i no tenen un valor.
És en aquest impàs quan veig la necessitat que té la societat per tenir l’educació no formal i la necessitat que tenen també els monitors. I en aquest moment és quan fem aquesta entitat sense ànim de lucre amb la qual volem promoure l’educació no formal i dignificar el sector del lleure.
L’educació és del tot necessària al llarg de la nostra vida, com a element de creixement, però hem de diferenciar entre diferents tipus d’educació.
Sí, cal diferenciar entre l’educació formal, la no formal i la informal. Aquestes són les tres educacions molt importants que hi ha, les tres branques. L’educació informal és aquella que et donen a casa i la formal és la que reps al col·legi, aquella que és reglada. En aquestes dues educacions, tu ets conscient que estàs sent educat, perquè els pares i la família són un referent educatiu per tu, un referent directe de la mateixa manera que ho són els professors. Amb aquestes persones com a referents, tu desenvoluparàs un rol però et mancarà quelcom.
Que els nens juguin està molt bé i de fet és molt essencial perquè quan juguem es quan mirem els límits i sabem fins a on arribem, fins a on arriba la nostra llibertat. Per això és molt important que en el temps de lleure existeixin educadors no formals que puguin acompanyar als nens per evitar que posteriorment acabin sent persones adultes amb ansietats, depressions o addiccions, que és el que està passant com a fruit de quedar-nos sense educació no formal.
Ens hem quedat sense la possibilitat de valorar als educadors i als referents educatius en el món de l’educació no formal. És en aquest espai on aprenem a socialitzar-nos, a conèixer-nos, a entendre a l’altre, generant cohesió social. Penso que és precisament el que ens falta. Tothom diu que cada vegada estem més individualitzats i, precisament per revertir la situació i aprofitar aquest canvi d’era que sembla que arriba, veig un bon camí per endavant amb entitats com la nostra. De moment ens estan sortint molts projectes.
Al món de la gastronomia es diu que som allò que mengem. Podríem extrapolar aquesta afirmació dient que “som allò que aprenem”?
I tant. Som un trencaclosques de les persones que passen per la nostra vida i per les experiències que vivim. Ens anem fent de mica en mica i per això existeixen les etapes evolutives que va estudiar Piaget. Hi ha etapes que tothom va vivint, perquè la vida i la experiència ens dona per viure aquelles experiències en concret. Som un trencaclosques i per això treballem en cohesió i amb xarxa amb les entitats.
Imatges del Casal de Setmana Santa d’Altafulla que ha acabat fa pocs dies.
Què s’aprèn realment fora de casa, fora d’aquest entorn que és el mes disciplinar, el que tu comentaves? Quin és l’aprenentatge real fora d’aquest entorn que t’inculquen els pares, amb els seus valors, la seva forma de fer i de pensar, les seves senyes educatives i per altra banda, allò que reps de l’escola com a instrucció?
Hi ha un diàleg que s’està portant a terme des de fa temps, aquell que passa per preguntar-se si la gestió emocional hauria d’estar dintre del currículum escolar, acadèmic. Sota el meu parer, crec que l’educació formal es dedica i es dedicarà a facilitar conceptes i coneixements per a desenvolupar-te en la societat, sobretot com a treballador. En l’educació informal, tindràs aquells valors de família i el fer del dia a dia. Però en l’educació no formal aprendràs a col·laborar amb els altres i a entendre’ls. Aprendràs a cohesionar-te amb els demes, amb el teu entorn i, sobretot, a valorar-te a tu mateix i a saber qui ets en aquell moment, perquè és molt important per evitar passar-nos tota la vida no sabent qui som.
El paradigma és que estem en una societat en constant creixement tecnològic i que ve d’unes generacions en les que els pares, que són fruits de l’era digital, opten per aparcar al nen davant d’una tablet o del mòbil, evitant dedicar-li temps per inculcar-li valors. Llavors, per aquests nens els pares ja no seran un elements referencials que els inculquen els valors, i això alimentarà el paradigma..
És que les famílies han de suportar un pes molt important, perquè han de treballar les dues persones, els dos referents. No hi ha temps i quan arriben a casa no tenen mes temps.
Però abans hi havia temps…
Potser treballava una de les persones o treballaven menys. Potser hi havia la mare, o l’avia, o l’avi o el tiet, o la veïna.
Però el temps és una excusa. L’excusa més barata del món és la de “no tinc temps”, “no hi ha temps”…
Bé, pot ser una excusa però si la necessitem, és així. Hi ha moltes coses que hem de revisar per arreglar-nos a nosaltres mateixos. Això està clar. Els infants tenen una capacitat d’absorció, de la seva atenció de les persones que tenen al seu voltant, impressionant. És perquè et fixis i aprenguis també d’ells És molt fàcil donar-li una tableta a un nen, i és un recurs que pot sortir en qualsevol moment. No ens estem adonant del perjudicial que està sent això.
Entenc molt bé als pares però per això fem l’educació no formal, perquè hi hagin espais on no cal que estiguin amb la tableta i on puguin desenvolupar altres valors més socials amb els que ells es puguin conèixer i saber quins rols desenvolupen al seu voltant, espais on sàpiguen perquè estant fent el què estant fent
A Torredembarra també hi han fet el Casal de Setmana Santa que s’ha enllestit fa ben poc.
Per tant, si dius que cal fer una feina doble amb els pares, la vostra no és una tasca fàcil. Dic feina doble perquè la primera funció és explicar què es fa i la segona, deixar-los clar que cal que ells també participin en aquest sistema, no?
Durant molt de temps jo crec que hem vist com els casals d’estiu o activitats de lleure han estat com una mena de pàrquing. Però no és això. Hi ha una educació molt important que es dona i els pares cada vegada ho estant veient més i estan supercontents.
Rebem molta informació dels formularis de valoració. En aquests dos últims anys hem estat col·laborant amb més de 200 famílies i les valoracions són molt positives. Reconeixen l’aprenentatge que ha tingut el seu infant i també diuen que tenen un fort desconeixement sobre l’educació no formal. Per això aquest vincle, no?
Les famílies suporten un pes molt fort perquè no saben que l’educació és comunitària. No solament està a l’escola. També hi ha l’educació no formal. Poden trobar moltíssimes maneres, amb extraescolars, amb esplais, amb un projecte que tenim a la Riera de Gaià que es diu “Lleure Espai”, als casals d’estiu o als casals de Setmana Santa com els que ara hem fet. Fins i tot estem pensant en fer cursos de gestió emocional, tallers de gestió emocional, perquè els nens puguin vindre i els puguem donar un cop de mà per a entendre les seves emocions i saber què fer amb elles.
Evidentment que els casals són una eina molt útil, però duren 15 dies l’any o un mes a molt estirar. La resta de l’any, què fem?. Has de prolongar aquesta programació amb els pares tot l’any…
Els pares estan molt ocupats. És normal. És molt important que els pares passin molt de temps amb els fills però que sigui temps de qualitat. És molt important, perquè si no hi haurà alguna mancança. Des de la nostra entitat el que volem donar és aquesta crossa a les famílies perquè sàpiguen que entre tots podem fer una bona educació.
I està arribant el moment, i cada vegada les famílies són més conscients. No parlo de lluny, parlo de llocs com aquí, al Baix Gaià, que és on nosaltres estem. Hi ha molta cosa a fer encara però ho farem. De mica en mica.
A nivell d’activitats, què és el que feu al llarg de l’any?
Pensa que nosaltres som una entitat de educadors col·laboradors que fem i promovem projectes geopersonalitzats. Segons el municipi on estem, fem el projecte que aquell municipi necessiti, a mida. Les persones que hi treballen i que fan aquest projecte, són del municipi. A la Riera, per exemple, la Sara que és una de les nostres companyes va fer el projecte “lleure espai”, una mena d’esplai municipal per a tots els infants del poble on fem educació no formal, gestió emocional i acompanyem també a l’assimilació de conceptes que imparteixen a l’educació formal, perquè ha de ser una educació col·laborativa. Això no vol dir que l’educació no formal no toqui coses de l’educació formal o a l’inrevés. És molt important.
Per altra part, portem projectes amb joves a la Riera, a Altafulla i al Creixell. Com et dic, són projectes personalitzats. Aquí a l’espai jove d’Altafulla, fins i tot ara que estem confinats, estem portant el projecte “Obrim debat”, que el podeu veure a la nostra pagina web o a Youtube on creem debat amb els joves des de les seves cases, amb temes tant diversos com els homes i les dones, les xarxes socials o la Covid19. És una manera de veure la opinió dels joves d’una forma tranquil·la, a casa. Ells poden dir la seva, poden fer el seu altaveu. Pensa que nosaltres treballem des de nens i nenes de 3 anys i fins els 12, en aquesta primera etapa, i amb una segona franja més àmplia que van dels 12 i fins els 25 anys.
L’entitat Viu Lleure abasta també la franja de població adolescent amb qui treballa de manera molt estreta.
Tot és interessant però la part més interessant deu ser la dels joves i adolescents, perquè és aquell punt on la formació requereix més rellevància, no?
Bé, és més detallada. Si bé amb les famílies d’infants de 3 a 12 anys rebem moltes preguntes i dubtes, amb els joves també ens passa i potser més. Perquè és quan la persona comença a ser crítica, a tenir aquest pensament abstracte molt més desenvolupat, que comencem a pensar en coses de la psico. És un moment complicat per a la persona adulta poder veure com aquella persona està creixent, no?
És molt bonic aquest moment de la vida. Tot és nou. Hem d’aprendre amb els joves, perquè amb tot això del Covid els hem tingut molt abandonats i és una situació que els està marcant molt psicològicament també.
Amb els joves és molt interessant treballar-hi perquè tenen aquest pas de la vida, de la crítica i de la psicologia, i llavors són molt variables. Els debats que es poden obrir, les portes que es poden obrir són molt importants perquè una de les coses que hem de fer les persones és ser autocrítics i saber perquè estem escollint les coses. Si no ens preguntem què estem fent, acabarem enganxats als mòbils, acabarem enganxats als porros, al tabac.
Has comentat que abasteu a joves de fins a 25 anys. Creus que hi ha hagut una involució, un retard en la maduresa de les persones d’aquesta franja d’edat en els últims anys? . Recordo que quan nosaltres -parlo de la meva generació- teníem aquesta edat, ja feia temps que treballàvem, havíem acabat els estudis i, sobretot, sabíem com funcionava gran part del món més proper. Estàvem molt més preparats i madurs en tots els sentits.
Penso també que laboralment, el que abans es veia amb 22, 23 o 24 anys, ara es veu amb 30, 31 o 32. Aquella responsabilitat, s’ha passat. També s’ha prolongat l’esperança de vida.
Immaduresa? No ho se, eh? Canvien… Fins als 24, 25 anys… són etapes. No eduques de la mateixa manera a un jove de 12 a 16 anys que a un de 20 a 24. Les seves necessitats són diferents. Llavors no tenim el mateix vincle que amb els més petits. Solen vindre a explicar-nos nous projectes i llavors nosaltres els intentem ajudar. Com la Sara, que és una noia jove de la Riera que va vindre a oferir-nos un projecte molt maco i l’hem portat endavant. Ella, per cert, ja està pensant en un altre projecte amb diversitat funcional.
Parlem de la resposta dels ajuntaments de la zona. N’heu obtingut? Quina és? Què n’esperàveu d’ells?
Doncs no esperàvem res perquè sempre que comences alguna cosa, tu creus molt en aquesta idea però no saps com caurà, no? I la veritat, que estem molt sorpresos perquè els cinc ajuntaments del Baix Gaià: la Riera, Altafulla, Creixell, Roda i Torredembarra, han col·laborat amb nosaltres en algun moment d’aquests dos anys de la nostra existència com a entitat.
Fa uns mesos vàrem fer el casal de Nadal, que va funcionar molt bé i, de fet, vam ser de les poques entitats a Catalunya que el vam dur a terme. Va ser possible, precisament, perquè totes les parts hem entès que l’educació no formal no ha de faltar. Fa poc hem enllestit els casals de Setmana Santa i de nou hem repetit l’èxit i les bones sensacions que ens queden a nosaltres quan sabem que estem fent bé la feina i es confia en allò que fem.
Durant aquests dos anys, l’Ajuntament d’Altafulla ha estat amb nosaltres, el de la Riera també. És tota una sort, perquè ens coneixen, saben que som gent de la zona, treballem per al poble, per a la societat.
Òbviament que no ens aturem aquí al Baix Gaià. Hem fet tallers pel Consell Comarcal o cursos de director o de monitor de lleure. Estem molt i molt agraïts amb els ajuntaments i amb les entitats que han volgut comptar amb nosaltres i que continuen comptant amb nosaltres perquè saben que volem fer les coses d’una manera diferent i que hi ha aquesta capacitat per fer-ho.
El recorregut Fins ara és òptim? En fas un bon balanç?
Molt bon balanç. La veritat és que els projectes han anat in crescendo. Cada vegada ens hem anat diversificant més, arribant a més quantitat de població, fent que l’educació no formal sigui reconeguda, amb entrevistes com la teva, amb entrevistes a la tele, a la ràdio o ponències a la universitat.
La nostra capacitat de divulgar a les xarxes està començant a créixer i desitgem que creixi més i que l’educació no formal tingui una institució, que sigui instituïda a l’administració i que tingui un reconeixement als governs.
MÉS INFO: Web de Viu Lleure
